Articles

El museu de Tàrraco, de mudança

Unes obres de rehabilitació han obligat a tancar les portes del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), però la part més important del seu fons s’ha traslladat a una seu provisional, a tocar del mar, perquè es pugui continuar mostrant al públic

Al Tinglado 4 s’exposen 207 peces arqueològiques significatives del passat romà de Tarragona

La Nina d’Ivori és una nina amb els braços i les cames articulats, que es va trobar a la necròpolis paleocristiana de Tàrraco, a l’interior d’un sarcòfag que contenia les restes d’una nena de cinc o sis anys d’edat i que va ser datada entre els segles III i IV dC. Aquesta joguina antiga, una peça emblemàtica de l’arqueologia i que s’ha arribat a convertir en una icona de Tarragona, és una de les poques que es conserven al món d’aquella època pel material emprat i pel fet que és articulada. I ara que està de mudança, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) s’ha endut la Nina d’Ivori a la que serà la nova seu del museu els pròxims anys –quatre, com a mínim–. El MNAT, el més antic de la seva especialitat al país, ha hagut de tancar l’edifici de la Part Alta de la ciutat per iniciar-hi un procés de rehabilitació. Mentre durin les obres (que costaran uns 5 milions d’euros), el MNAT continuarà mostrant una part del seu fons a la Part Baixa, al Tinglado 4 del Moll de Costa, un antic magatzem portuari de 850 m², a tocar del mar, que s’ha transformat ara en un renovat museu arqueològic.

La directora del museu, Mònica Borrell, reconeix que ha estat un procés llarg i delicat, el del trasllat. Però està molt satisfeta del resultat final, que permet exposar al públic 207 peces arqueològiques significatives del passat romà de Tarragona. És una petita part del miler de peces que fins ara omplien les sales del museu, i de les més de 5.000 que es guarden emmagatzemades. Però l’exposició Tàrraco /MNAT sintetitza perfectament la història de la ciutat que va ser capital de l’imperi romà i la col·lecció del museu centenari

La selecció ha estat molt acurada i el material que s’hi exposa és de diferent tipologia: arquitectura, escultura, pintura, bronzes, mosaics, ceràmica, joieria... D’entre les peces que llueixen al Tinglado 4, destaquen el mosaic de la Medusa; un cuirassat, dos togats i la Venus trobats a les excavacions del Teatre romà; un mil·liari; la pintura de la Nèmesi i una inscripció de l’amfiteatre; el lampadari conegut com el Negret (una escultura de bronze que representa un esclau jove, etíop, que sosté una safata en què es col·locaven les llànties i els instruments per encendre-les); un mosaic d’opus sectile, i les estàtues i els mosaics de les muses procedents de la vil·la dels Munts, a Altafulla. També s’exposa el fragment (el dit petit del peu esquerre) d’una estàtua colossal que formaria part del temple en honor a l’emperador August.

Com un temple romà

El muntatge emula un temple romà, amb columnes dibuixades sobre tela que pengen del sostre i que serveixen per distribuir els vuit àmbits en què es divideix el recorregut. Curiosament, l’exposició s’obre i es tanca amb dues obres contemporànies. La primera, la peça Anti-noos i l’estàtua cuirassada, de Jorge Egea i Ramon Casanova, una instal·lació amb 54 càmeres fosques que miren cap a una estàtua romana. I la darrera, el recorregut per l’obra d’onze fotògrafs, entre els quals hi ha Joan Fontcuberta, Toni Catany, Humberto Rivas, Jordi Guillumet, Ferran Freixa i Manuel Serra. Entremig, el visitant pot fer un recorregut pels sis àmbits que fan un repàs de vuit segles de la història de Tàrraco: el domini per part dels romans de la Mediterrània; la ciutat que va governar l’imperi romà durant els dos anys (26-25 aC) que hi va residir l’emperador August; l’esplendor que va viure en el segle II; la Tàrraco ja consolidada a imatge de Roma; la importància de les vil·les i el món rural; l’inici de la crisi, i la transformació, a partir del segle III.

El Tinglado 4 serà el MNAT durant un període d’uns quatre anys. En feia més de trenta que s’esperaven una obres de rehabilitació i condicionament d’un equipament amb diversos problemes estructurals, que no reunia les mesures de seguretat ni de climatització adients. Després d’un munt de projectes frustrats i d’inversions fallides, al final l’execució de les obres ha estat obligada per una sentència judicial del 2014: els treballadors del museu van presentar una denúncia per les pèssimes condicions laborals en què havien de treballar, sobretot per la falta de climatització. Amb l’ordre judicial a les mans, en principi només es preveia millorar la climatització i unes poques actuacions de millora estructural, però un cop feta la primera avaluació sobre l’estat de l’edifici, la Generalitat ha acabat impulsant un ambiciós projecte de rehabilitació, que costarà uns 5 milions d’euros (finançats en bona part pel Ministeri de Cultura, ja que el MNAT és propietat de l’Estat), als quals s’ha de sumar un altre milió d’euros per a la museografia. Un projecte gran per a una ciutat, Tarragona, que “conserva el conjunt històric romà més important de Catalunya”, segons Elsa Ibar, directora general de Patrimoni Cultural, que en la inauguració de la seu provisional al Moll de Costa va anunciar que properament es presentarà un pla de conservació de tot el patrimoni de Tàrraco.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)