Lletres

PETITES EDITORIALS, GRANS LLIBRES

El gran nombre d’editorials independents que han nascut en els darrers anys, algunes impulsades només per una sola persona, ha capgirat el panorama editorial en català. L’especialització, la reducció de les despeses i la recerca de la innovació i la qualitat literària són els tres puntals d’aquests segells editorials

UN MERCAT QUE BULL
“L’aparició de nous segells ha comportat una feina dinamitzadora molt important”
LLIBERTAT
“En una editorial petita, nosaltres som els que decidim, sense estar lligats a l’actualitat del mercat”
SENSE AVENÇOS
“L’impacte d’un llibre, malgrat la tecnologia i la democratització de la lectura, continua sent el de fa un segle”
SINGULARS
“Les editorials petites fem un tipus de llibre que les editorials grans no fan”
ESTALVI
“Les editorials petites se sostenen a còpia d’autoocupació; de fer pocs llibres però ben triats”
JUNTS
“Només si treballem conjuntament ens en podem sortir”
POCS LECTORS
“Sobre la falta de lectors, mentre no s’abordi el problema de fons que ja hi ha des de les escoles, no ens en sortirem”
EN CATALÀ, MENYS
“Només el 25% dels lectors llegeix en català. Tenim un doble problema: de falta de lectors i de dificultat pel català”

Amb un ordinador i un telèfon ja pots ser editor. Amb això i, és clar, amb un projecte literari ben definit que ocupi un espai determinat i que connecti amb els lectors. Ho explica Alexandra Cuadrat, advocada de professió i escriptora de novel·la negra, que l’any 2015 va posar en marxa amb una sòcia, Annabel Encontra, l’editorial Apostroph. El projecte ha construït durant tres anys un catàleg en què predominen una línia literària dedicada a la ficció de misteri i una altra dedicada a les guies literàries (n’han publicat una sobre el Quixot en terres catalanes; una altra sobre l’estada de Hemingway, Orwell, Dos Passos i Saint-Exupéry durant la guerra del 36, i n’estan preparant una tercera sobre Federico García Lorca). Al cap de tres anys, la petita editorial muntada des del poble d’Alcoletge, al Segrià, ha aconseguit convertir-se en un projecte econòmicament sostenible i ha rebut ofertes de compra. Aquesta setmana han arribat a un acord amb Bernat Ruiz.

És només un exemple del gran nombre de petites editorials independents, algunes de les quals impulsades fins i tot per una sola persona, que s’han creat durant els darrers anys a Catalunya. L’abaratiment del cost de la tecnologia d’impressió, unit a la possibilitat d’externalitzar cadascun dels diversos serveis professionals que intervenen en el procés de creació d’un llibre (informes de lectura d’originals, correccions, traduccions, disseny gràfic, il·lustracions, impressió i distribució) ha facilitat que molts editors emprenguessin l’aventura de crear el seu propi segell editorial i llançar llibres al mercat guiats per la seva pròpia aposta literària, sense la necessitat de dotar-se de la gran estructura empresarial dels grups editors tradicionals. Segells com Periscopi, Males Herbes, Labreu, Adesiara, L’Altra, Fragmenta, Raig Verd, Llibres del Delicte, el Cep i la Nansa, Edicions Sidillà i el rellançament de Club Editor per part de Maria Bohigas, neta del seu fundador, Joan Sales, l’any 2005, són, entre molts d’altres, l’exemple d’un fenomen que des de fa una dècada, i especialment en els darrers cinc anys, ha capgirat el panorama editorial en català i li ha donat una forma diferenciada que s’està consolidant.

LA FUSIÓ EN GRANS GRUPS

El 2006 va ser un any clau. En aquell moment, el sector editorial va viure una gran sacsejada amb la creació del Grup 62, fruit de l’entrada de Planeta i el Grup Enciclopèdia Catalana en l’accionariat. Els segells Edicions 62, Proa, Pòrtic, Empúries, Columna i Destino van quedar agrupats dins del grup Planeta. Prèviament, el grup RBA havia absorbit La Magrana, mentre que Random House Mondadori va concentrar producció en castellà amb únic segell en català, Rosa dels Vents. El sector del llibre en català quedava així constituït en grans grups, fora del qual encara restaven segells com Quaderns Crema, Edicions de 1984, i firmes impulsades des dels seus respectius territoris com ara Cossetània, Arola, Bromera, Pagès Editors i la cooperativa Ara Llibres, creada l’any 2002.

A partir d’aquell procés de concentració, en els darrers deu anys s’ha produït un fenomen d’implosió de nous projectes independents, alguns dels quals han assolit èxits de vendes remarcables o han consolidat un espai editorial propi, ja sigui amb la traducció d’obres que fins ara no estaven a l’abast del públic lector en català, amb la reedició de clàssics, o la descoberta de noves veus literàries. “En una editorial petita nosaltres som els que decidim, sense estar lligats a l’actualitat del mercat”, explica Josep Gelonch, un dels dos socis de l’editorial Fonoll, nascuda a les Garrigues i especialitzada en poesia, traduccions de narrativa europea (un dels darrers l’excel·lent Joventut sense Déu, d’Ödön von Horváth) i productes literaris d’àmbit local que han tingut èxit comercial destacable com Lo nou diccionari lleidatà i el llibre sobre el conflicte creat al voltant de l’art de Sixena, obra de Francesc Canosa, Sixena: la croada de la memòria. “Això no treu que cada projecte estigui lligat a una anàlisi de la seva viabilitat econòmica, evidentment, però ens podem concentrar en allò que ens agrada més com a editors sense necessitat de cobrir unes obligacions de rendibilitat dins d’un gran grup.” Fonoll, per exemple, combina la publicació de llibres d’ambició comercial local i encàrrecs institucionals amb una curosa col·lecció de poesia i llibres de narrativa catalana i estrangera de qualitat en què el rendiment econòmic pot quedar en un segon terme.

VEUS QUE NO HI SERIEN

Periscopi també va néixer amb la voluntat de dos socis d’ocupar un espai propi, buscant en el seu cas narrativa contemporània internacional que no s’havia vist mai en català i que no havia tingut altres canals d’arribar al mercat català. Han aconseguit així èxits espectaculars, com portar al català David Foster Wallace, veus narratives com la de Wajdi Mouawad i noves veus catalanes com Joan Benesiu. Una aposta per la qualitat que també han fet Adesiara, Raig Verd i Labreu, entre d’altres, amb llibres de poesia, narrativa i traduccions de narrativa estrangera que difícilment haurien arribat a les nostres llibreries amb els segells tradicionals.

Algunes de les noves editorials han apostat clarament per un sector molt concret de públic. Fragmenta es va fundar després d’observar un dèficit de publicacions en assaig i no-ficció catalana, mentre que Crims.cat i Llibres del Delicte s’han concentrat en la publicació de gènere negre en català. “Quan vaig publicar la meva primera novel·la, vaig quedar molt decebut del suport de l’editorial, i vaig conèixer més autors i tots coincidien a valorar que les editorials no donaven el suport necessari a l’escriptor”, explica Marc Moreno, que fa cinc anys va fundar tot sol un segell editorial, Llibres del Delicte, que ja ha publicat 31 obres, algunes d’autors consolidats com ara Margarida Aritzeta i d’altres de nous valors. “Aquestes editorials petites fem un tipus de llibre que les editorials grans no fan, no s’hi fixen; i hi ha lectors que els estan buscant”, diu Moreno.

NO TOTHOM ÉS IGUAL

Tampoc es pot establir de manera automàtica que l’editorial petita i les microeditorials aporten innovació i qualitat literària, mentre que les pertanyents a grans grups són més conservadores i comercials. Així ho creu Maria Bohigas: “Seria un prejudici pensar això: també hi ha petites editorials que publiquen amb un criteri oportunista i mediocre i amb l’ull més posat en les subvencions que en la qualitat, mentre que només cal posar l’exemple d’algunes apostes arriscades de Proa, per citar-ne només un, que demostren que també hi ha ambició en els grans.” Bohigas, que va rellançar Club Editor amb la publicació de clàssics catalans (Sales, Rodoreda, Víctor Català) i la recerca de noves veus que establissin un diàleg i una teranyina amb els nostres clàssics (s’ha apuntat un dels grans èxits editorials del 2018, Permagel, d’Eva Baltasar), prefereix no parlar de boom ni de revolució de les petites editorials. “El que hi ha hagut és un canvi considerable amb l’aparició de nous segells que han fet una feina dinamitzadora molt important i han enriquit d’una manera bastant impressionant l’oferta amb la publicació d’obres que fins ara eren considerades impossibles de tenir en català.”

SOM ON ÉREM FA CENT ANYS

Per Bohigas, la causa de la proliferació d’editorials petites té a veure amb els límits de la repercussió comercial del llibre en català. “Em vaig trobar una cosa molt curiosa repassant la correspondència que va tenir Víctor Català amb els seus editors: li deien que, en prosa, cada llibre podria vendre uns mil exemplars, mentre que en poesia entre 300 i 400. Són xifres del primer decenni del segle XX, i ara ens trobem exactament al mateix lloc.” Segons l’editora, la producció ha augmentat, “però l’impacte d’un llibre, malgrat la tecnologia i la democratització de la lectura, continua sent el de fa un segle, i són unes xifres que fan extraordinàriament complicat que una editorial tingui una dimensió d’empresa forta.”

UNITS, MÉS FORTS

Fa cinc anys, nou d’aquestes petites i mitjanes editorials van decidir unir esforços per intentar fer-se més visibles. Va ser l’editora Laura Huerga, de Raig Verd, qui es va posar en contacte amb altres segells per plantejar-los la idea de crear una plataforma conjunta de difusió, per compartir serveis, neguits i possibles accions de millora del sector. Així va néixer l’associació d’editorials independents Llegir en Català, avui dia integrada per –a més de l’editorial impulsora– Alrevés/Crims.cat, Birabiro, Periscopi, Saldonar, Les hores, L’Avenç, Sembra Llibres i Tigre de Paper. “Vam pensar que hi havia moltes coses que podíem fer plegats. La idea inicial era fer un bloc sobre literatura, parlant dels llibres que publicàvem. Però aviat vam veure que això ens quedava petit i que en realitat del que estàvem parlant era de fer promocions conjuntes, d’anar a fires, de parlar amb bibliotecaris i llibreters, amb totes les associacions del sector... Ara el model funciona”, explica Núria Iceta, presidenta de Llegir en Català. “Vull posar l’accent en la feina conjunta que fem, entre nosaltres i amb el conjunt del sector. Només si treballem conjuntament ens en podem sortir”, rebla.

El mercat que es reparteixen és petit, però la possible competència es deixa al marge perquè els beneficis de treballar plegats són potents: “No ens veiem com a competència; el que veiem és que entre tots construïm o fem créixer més el mercat. Les accions que puguem emprendre no les veiem com a competència entre els uns i els altres, sinó que si ens donem a conèixer tots, l’un estira l’altre i on no arriba un, hi arriba un altre”, destaca Iceta. Molts segells d’aquesta plataforma també formen part de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELLC), que a partir d’ara es fan dir Editors.cat, i d’aquesta manera poden treballar millor les inquietuds compartides. La relació entre una i altra associació és molt estreta, i un dels editors de Llegir en Català també està a la comissió executiva de l’AELLC.

FALTA DE VISIBILITAT

Els problemes principals que comparteixen les microeditorials són dos. D’una banda, la falta de visibilitat. Per això entitats com Llegir en Català i moltes altres que hi ha en el sector –com ara Contrabandos, una associació d’editorials de llibre polític– han decidit emprendre accions conjuntes de promoció. De l’altra –i aquest és un problema no exclusiu dels més petits–, la precarització del sector: “Trobem dificultats amb els ajuts públics i amb mil coses més”, assenyala Núria Iceta. Aquesta precarització s’incrementa en les empreses petites: “No és que publiquem menys –que també–, sinó que els mateixos editors propietaris són els mateixos que hi treballen. Les editorials se sostenen a còpia d’autoocupació; de fer pocs llibres, però ben triats. Això no vol dir fer-ho en pitjors condicions, sinó que senzillament reduïm despeses de comunicació i de màrqueting, que fem nosaltres directament”, explica la responsable de Llegir en Català, que també és editora de L’Avenç.

Han de triar molt perquè si publiquen poc s’han d’assegurar que sigui bo “i que tingui una coherència dins del catàleg”: “No tenim el peatge de les grans editorials que han d’engreixar la màquina de treure novetats constantment, perquè el circuit comercial funcioni. En el nostre cas, parlem de deu, quinze o màxim vint llibres a l’any, com a molt. També és cert que l’àmbit que toquem és més restringit; no fem llibre generalista; són catàlegs amb molta personalitat”, destaca Iceta.

La distribució és un altre cavall de batalla: “Costa molt arribar a les llibreries. I a més, el nostre sistema, que permet les devolucions gairebé immediates, fa que hi hagi un trànsit de llibres anant i tornant de les llibreries molt gran. Per part dels llibreters, diuen que no poden assumir la gran quantitat de novetats que hi ha cada any. D’alguna manera ens agradaria que ens poguéssim asseure tots (editors, llibreters, responsables polítics, distribuïdors...). Hi ha alguna iniciativa sobre la taula, però crec que s’hauria de fer de manera més sistemàtica, per veure com podem actuar tots des del nostre lloc per fer que el sistema sigui molt més eficient”, recomana.

POCS LECTORS

El problema de base del sector continua sent el baix nombre de lectors i, malgrat que sovint es diu que hi ha massa llibres per a tant poca demanda, els editors ho tenen clar: “No és tant un problema de massa llibres, sinó de massa pocs lectors”, diu Iceta. Els intents de l’administració pública per capgirar aquesta situació són constants, però no se n’acaben de sortir: “Veiem que cada govern que arriba torna a rescatar la idea de fer un pla de lectura. Cada cop que ens cridin, nosaltres hi tornarem a anar i tornarem a explicar les mateixes coses. Creiem que això, o s’aborda d’una manera global i des de totes les àrees de govern, o sempre serà anar posant pedaços.” Per Iceta, aquesta és una cursa de fons: “Ha de ser un projecte a molt llarg termini i molt coordinat. I totes dues coses acostumen a flaquejar, perquè es demanen resultats immediats. És més fàcil fer una campanya publicitària que un pla a llarg termini de biblioteques escolars, per exemple, perquè això val molts més diners i molt més temps. Els resultats no són immediats i no es veuen, i per això s’intenten abordar coses que siguin més assequibles. Però mentre no s’abordi el problema de fons que ja hi ha des de les escoles no ens en sortirem”, lamenta l’editora. I al dèficit de lectors, s’hi afegeix un altre fet: “No parlem només d’un problema de lectura, sinó de lectura en català. Només el 25% dels lectors llegeixen en català. Tenim un doble problema: de manca de lectors i de dificultat pel català”, assenyala Iceta.

Malgrat tot això, aquestes editorials que treballen amb pocs mitjans humans i econòmics tenen clar que aporten un valor afegit: “El lector reconeix una manera de funcionar diferent. El nostre tret identitari és precisament que el fet d’estar en tot el procés d’edició del llibre fa que puguem treballar conjuntament tots els processos de producció i que la nostra relació amb l’autor, el traductor, l’impressor, el dissenyador, el llibreter... sigui molt propera. De seguida també tenim accés a conèixer els nostres lectors i a saber què els pot interessar més; això és un gran avantatge competitiu respecte dels grans. Nosaltres creiem en aquest model: que els llibres no van sols, sinó que els podem acompanyar.” No es tracta, afegeix Iceta, només de vendre llibres.

CONTRABANDOS

L’edició independent té un altre nom: Contrabandos. És una associació d’editorials agrupades sota el paraigua del “pensament crític” i l’activisme cultural. En formen part, entre d’altres, Lo Diable Gros; Bauma; Saldonar; Piscina, un petit oceà; Veus amb veu, Godall, i Sembra Llibres. Aquesta entitat, que en els darrers mesos es troba en un moment de letargia, amb poca activitat, també ha impulsat l’Espai Contrabandos, una llibreria amb seu a Barcelona, gestionada per la cooperativa Pol·len Edicions. Al final, tot suma per donar projecció a tot un munt d’empreses editorials que funcionen més amb el cor que per l’interès econòmic.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)