Articles

EDITORS OPTIMISTES

La Setmana del Llibre en Català, que fins al 16 de setembre presenta la 36a edició a l’avinguda de la Catedral de Barcelona, s’ha convertit en el principal aparador de la indústria editorial en català. Un sector que avança amb optimisme malgrat alguns fronts oberts

EMBRANZIDA
“Tota la ‘rentrée’ literària de la segona meitat de l’any es presenta durant La Setmana”
CREIXEMENT
El nombre d’expositors a La Setmana s’ha doblat en els darrers cinc anys

El sector editorial viu, malgrat algunes adversitats, “amb un cert optimisme”. Ho diu Joan Sala, el president de La Setmana del Llibre en Català, que des del divendres dia 7 i fins al diumenge dia 16 de setembre posa en un sol espai, l’avinguda de la Catedral de Barcelona, l’oferta de llibres i de publicacions en català més gran a l’abast de tothom. L’edició d’enguany –la 36a– demostra que ni tot està perdut ni cal deixar més marge del necessari per al pessimisme: hi ha més de 180 segells editorials representats, un 25% més d’expositors i s’hi presentaran 250 novetats editorials. A aquest bon esquelet de xifres, cal afegir l’estudi que acaba de fer públic l’associació Editors.cat (que fins fa poc es feia dir Associació d’Editors en Llengua Catalana) i que és un avanç de l’estudi del Comercio Interior del Libro en España 2017, elaborat per la Federación de Gremios de Editores.

Entre les dades més encoratjadores, destaca l’augment d’un 1,80% de les vendes de literatura infantil i juvenil en català, i del 2,20% en literatura per a adults (novel·la, poesia, teatre...) respecte a l’any anterior. Però després de tres anys d’increment en la facturació, el 2017 les vendes a Catalunya de llibres en català van ser de 235,7 milions d’euros, un 1,22% menys que l’any anterior i encara lluny dels 255,5 milions d’euros que es van facturar l’any 2008, abans de la crisi. La baixada més gran s’ha produït en la venda de llibres de text, que ha passat dels 113,8 milions de facturació el 2016 als 109,3 de l’any passat. Per tant, un 4% menys. Pel que fa als llibres de no-ficció i als diccionaris i enciclopèdies, la facturació es manté estable respecte als anys anteriors.

I encara més dades: la venda total de llibres a Catalunya, en qualsevol llengua, ha suposat una facturació de 484,7 milions d’euros. Això vol dir que les vendes de llibres en català suposen el 48% d’aquest total. “Així com hi ha altres sectors culturals que van molt clarament a la baixa i que sembla que tenen moltes dificultats, en el nostre hi ha un cert optimisme”, rebla Sala. Els editors destaquen que sense el llibre de text, les vendes en català representen un 26% del mercat, una xifra que coincideix amb el percentatge de lectors habituals en català; un percentatge, remarca Editors.cat, que s’ha incrementat un 1% en relació amb l’any anterior.

Però quan arribem al capítol que parla del nombre de lectors en català salten les alarmes. El sector sempre té davant dels ulls “una bombeta vermella”, segons Joan Sala, que no és altra que les xifres encara esprimatxades del nombre de lectors en aquesta llengua. I el sector en ple diu que té posada la banya a millorar aquesta situació, que ha de tenir la complicitat de l’administració per treballar amb el lector potencial ja des de l’edat infantil.

Els organitzadors de la Setmana del Llibre en Català ho tenen clar: l’objectiu principal és la creació de nous lectors. Per això una de les novetats de l’edició d’enguany és –amb la col·laboració de Romanyà Valls–, que tots aquells que comprin llibres per un valor de 50 euros es podran endur a casa la primera biblioteca personal. És una biblioteca simbòlica, de cartró, que vol ajudar els més petits a tenir, “més enllà de les biblioteques escolars, els llibres a casa, al seu abast, que puguin atresorar els primers llibres que llegeixin”.

La Setmana del Llibre en Català s’ha convertit en un gegant. No hi ha cap altre aparador tan gran de la indústria editorial en català i és un dels esdeveniments culturals més importants del país per la seva projecció, pel volum de negoci i pel nombre de participants i d’assistents.

El nombre d’expositors a La Setmana s’ha doblat en els darrers cinc anys. Aquest cop en són 204 (entre segells editorials, llibreries i institucions), repartits en un espai de 1.750 m² a l’avinguda de la Catedral de Barcelona, que durant deu dies poden mostrar l’oferta editorial catalana.

Originàriament La Setmana es dedicava principalment al llibre de fons. “El llibre de fons és important, perquè les llibreries avui dia no poden tenir tots els llibres i, per tant, n’hi ha molts que han desaparegut de les prestatgeries. I com que la gent no el veu, no el compra. En canvi, a La Setmana els donem l’oportunitat que puguin ser vistos i comprats”, explica el president de la fira. Ara bé, en aquest moment les novetats editorials han pres un gran protagonisme i han fet que el darrer trimestre de l’any sigui més literari que mai. La Setmana ha suposat un repunt important en la venda de llibres en la recta final de l’any. “Hem aconseguit –fa tres anys era impensable– que els editors traguem els llibres la darrera setmana d’agost i la primera de setembre. De manera que tota la rentrée literària de la segona part de l’any es presenta a La Setmana”, explica Joan Sala, que afegeix que aproximadament, durant aquests dies “es ven un 50-52% de novetats i un 45-48% de llibres del fons”.

Entre les 250 novetats que es presentaran en aquests deu dies hi ha títols de Francesc Puigpelat, Marta Rojals, Marc Capdevila, Marguerite Duras, Maria Aurèlia Capmany, Gemma Lienas, Vicent Usó, Antoni Real, Blanca Llum Vidal, Joan Margarit, Maria Mercè Roca i Tom Wolfe. “La Setmana és el gran escenari per a la presentació oficial de la programació literària en català de la tardor”, assenyala l’organització.

Una de les novetats d’aquest any és que un llibre només pot estar en un estand. Els llibres no es repeteixen i “això vol dir que hi haurà espai per a llibres que potser no hi haurien pogut ser”. “Qui no trobi el seu llibre a la Setmana és que té un problema, perquè realment hi són tots”, diu Sala.

Segons l’estudi presentat per Editors.cat, la xifra de títols editats en català s’ha mantingut estable els darrers tres anys, al voltant dels 11.500 exemplars. D’aquests, uns 3.300 són llibres de text; uns 2.088, novel·les i llibres de poesia i teatre; uns 2.800, llibres infantils i juvenils, i poc més de 3.000 són llibres de no-ficció.

Diuen els organitzadors de La Setmana que tothom hi trobarà el seu llibre. A diferència de la diada de Sant Jordi, aquí el públic té deu dies per mirar i remenar, i a més tot en català. Durant La Setmana hi ha negoci, sí. Els expositors hi van per vendre el seu producte directament al consumidor, però aquest no és l’únic benefici: els efectes de La Setmana s’allarguen en el temps, sobretot perquè també és un bon espai per a la compravenda de drets.

L’Institut Ramon Llull organitza anualment una visita d’editors i agents literaris estrangers a Catalunya amb l’objectiu de presentar-los la literatura catalana de manera directa i personalitzada, “fomentant també els lligams entre aquests agents literaris i editors de fora i els agents, les editorials catalanes, els escriptors, els crítics i els traductors”. I aquest serà el segon any que el Making catalan literature travel for internacional publishers and agents se celebrarà en el marc de La Setmana. Es tracta, diuen, d’internacionalitzar l’edició en català i de professionalitzar aquesta gran cita anual.

La Setmana està carregada d’activitats al voltant del llibre. Se n’han programat 265, que es desenvoluparan als tres escenaris exteriors que hi ha dins del recinte de la fira, a l’auditori del COAC i al Casal del Metge. L’artista Tom Carr, per exemple, ha muntat una instal·lació per celebrar el fet de llegir; una mena de joc per al qual caldran dues persones i un llibre. Les fotografies que en resultin podran participar en un concurs convocat a les xarxes socials de La Setmana.

Compromesos

La Setmana també és una cita volgudament compromesa. Per això el diumenge dia 9 llegiran un manifest en favor de la llibertat d’expressió i dels presos polítics. “Com que som un gran altaveu, no podem desaprofitar l’oportunitat de donar veu a gent que habitualment no en té”, diu Joan Sala. En edicions anteriors van treballar amb la Creu Roja per fer una recopilació de llibres per donar-los a gent amb risc d’exclusió social, i abans havien fet activitats relacionades amb els refugiats i amb la pau. “Enguany ens va semblar que havíem de treballar amb dos conceptes importants: poder recuperar la llibertat d’expressió i el tema dels presos i els exiliats. El diumenge dia 9, donarem veu a gent que pot parlar de què ha passat durant aquests últims dos anys, i especialment aquest darrer, amb la llibertat d’expressió. Perquè han passat coses molt grosses.” I d’altra banda, donaran veu a l’associació dels familiars dels presos polítics i dels exiliats. Tot això es farà amb els expositors tancats, per concentrar tota l’atenció. Ara bé, fins al dia 16 hi ha temps per assaborir amb calma tota una indústria editorial catalana que té en La Setmana la seva millor plataforma d’expressió.

26%
de lectors.
És el percentatge de lectors que llegeix habitualment en llengua catalana. El sector lluita per augmentar aquesta xifra.
250
novetats literàries.
Durant els deu dies de La Setmana és el nombre total d’obres que es presentaran. També s’hi podran trobar molts llibres de fons.
11.487
llibres.
És el nombre total de volums que es van editar l’any 2017 en llengua catalana. La xifra s’ha mantingut estable els darrers tres anys.
2.819
llibres.
És la quantitat d’obres infantils i juvenils que es van editar al llarg de l’any 2017, un centenar més que l’any anterior.
235,76
milions d’euros.
És la xifra de la facturació per les vendes a Catalunya de llibres en català. Representa el 48% de la venda total de llibres en qualsevol llengua.
53%
de llibres.
És el percentatge que es ven en llibreries i cadenes de llibreries. La venda per canals de llibre electrònic és del 3,80%.

Premi per a un llibreter

El Premi Trajectòria, que es lliura anualment a un professional vinculat al món de la cultura catalana que hagi destacat per la seva divulgació, es concedeix enguany, i per primer cop, a un llibreter, Guillem Terribas, “pel seu incansable activisme cultural, la seva llarga trajectòria com a llibreter de referència i la seva clara voluntat de promoció, difusió i defensa de la cultura catalana”, segons el jurat. Terribas ha estat durant 36 anys l’ànima i el gerent de la Llibreria 22 de Girona, i actualment en presideix el consell d’administració. Com a guardó rebrà una obra artística original. Enguany ha estat el pintor i escenògraf Frederic Amat qui ha cedit la seva obra per al Premi Trajectòria. D’aquesta peça –protagonitzada per llaços grocs– només n’hi ha tres originals: el que el dia 13 es lliurarà a Terribas, un que quedarà exposat a Editors.cat i un tercer en poder de Frederic Amat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)