Articles

COM ES FA UN DJ?

Sentit del ritme, psicologia, carisma i cert talent innat per deixar un segell particular en una pista de ball. Així ha de ser un discjòquei professional, que també necessita hores de vol per poder fer ballar durant quatre hores milers de persones en una sala. Fa trenta anys que a l’escola barcelonina Microfusa, referència a Europa, ensenyen a joves la tècnica per saber punxar house, tecno, reggaeton o qualsevol estil musical. L’objectiu, aprendre, disfrutar i perseguir un somni

EXPERIÈNCIA
“Fer ballar 4.000 persones durant quatre hores i no cagar-la és molt diferent de punxar a casa per als amics”
CREACIÓ
“Hi ha discjòqueis que donen valor afegit a una cançó i la converteixen en art. Li donen ànima. Sorprenen i innoven”
SER PROFESSIONAL
“Als joves amb pardalets al cap, als que venen i es pensen que seran David Guetta, ja els diem al principi que hi ha en joc moltíssims factors. Això sí, no tallem les ales a ningú”

Aixecant braços i mans, amb actitud de màxima reverència... tot enmig d’un moment de gran èxtasi musical. La multitud s’entrega als seus sentits. En una discoteca o en un macrorecinte obert. El resultat esdevé una bogeria col·lectiva, conduïda per algú que posa música. Sap donar als cossos el que volen sentir i assaborir. Són els discjòqueis, els amos de la pista i de la nit. Rebuts i admirats com autèntiques estrelles de rock, sobretot en indrets de culte per a la música electrònica, com l’illa d’Eivissa. La llegendària discoteca Pachá s’ha gastat els darrers estius uns 15 milions d’euros per contractar els millors. El mateix que Amnesia, Privilege, Ushuaïa…

El francès David Guetta, ídol mundial, pot cobrar 160.000 euros per una sessió, que sol durar un mínim de dues hores. El DJ, fins i tot té algú que li fa el warm up –com els teloners als concerts–, que li escalfa la pista abans de la seva majestuosa irrupció a la sala. El productor musical Calvin Harris, el més ben pagat el 2017, pot guanyar 300.000 dòlars… Com es pot arribar a aquest nivell? Sens dubte, primer t’has de convertir en DJ amateur i després en professional. “Qualsevol persona es pot convertir en un discjòquei mentre tingui sentit del ritme”, afirma David Gausa, DJ professional durant molts anys, que ha viatjat arreu del món i que ha punxat en discoteques mítiques com l’Atlàntida de Sitges, Fibra Òptica a Barcelona i Amnesia a Eivissa, a part d’estar molts anys a Flash FM i tenir el seu propi segell discogràfic. Ara fa classes a Microfusa, una escola de referència per a discjòqueis a Catalunya i a Europa, on també s’ensenya a ser productor musical i tècnic de so.

“Qui no tingui sentit del ritme no podrà ser mai DJ. Això és l’única cosa que no podem ensenyar, diu Gausa, que explica els passos inicials que ha de seguir qualsevol jove: “Li expliquem com desxifrar una cançó, els compassos que té, les estructures... i després els aparells amb què treballarà per barrejar. Avui dia, per sort o per desgràcia, amb un controlador i un portàtil ja es pot treballar.” Un controlador és una unitat de hardware amb tot integrat, que s’empra amb les dues mans i que controla el programa que hi ha a l’ordinador. A la pantalla l’alumne té els dos plats, el mesclador… És una eina per a un DJ amateur, que no té res a veure amb una cabina professional, on hi ha els antics plats giradiscos, ara anomenats CDJ, amb un mixer. Tot i que els DJ van ara amb una memòria USB, no amb CD, el nom s’ha quedat.

“Per què venen aquí molts alumnes que s’han comprat un controlador? Perquè s’adonen que sense una base sòlida no poden aprendre… Això no ha canviat. Ser DJ és un ofici. Ara es premen botons i abans es feia amb els vinils, però l’estructura de compassos és la mateixa. El moviment d’apujar i abaixar el volum, l’equalitzador…”, explica Gausa, que ensenya inicialment a barrejar una cançó amb una altra. L’alumne té dues pistes. Busca la cançó i prem el play, seguint els compassos. Ha de buscar el tempo, la velocitat de la cançó… Els beats per minut poden ser diferents. Ha d’igualar la velocitat i buscar el moment de fer la barreja, apujar el volum, equalitzar correctament i quan la barreja està ben feta abaixar la cançó inicial. “És el principal i el que costa més, la tècnica de punxar”, assegura Gausa, que treballa aquests conceptes en el primer trimestre del curs. En el tercer és quan arriba el més difícil: produir. Els alumnes creen una composició a través de diversos sons. “El que fem és molt bàsic i permet introduir-se en el món de la producció musical i crear música pròpia. Abans al grup hi havia el vocalista, el baix, el bateria, el guitarra… Ara tu poses les capes dels instruments que vols”, assenyala. “Ningú en tres mesos pot ser un gran productor. Hi ha d’haver talent. S’ha de tenir una espurna, aurèola... alguna cosa innata, que no tenen altres. Per què Messi juga com juga?”, sentencia.

També hi ha altres conceptes que s’ensenyen com fer un mash up, un collage musical, agafant cançons diferents. Altres formats més coneguts com el de fer un remix poden arribar a tenir un èxit grandiós. “Hi ha discjòqueis que donen un valor afegit a una cançó i la converteixen en art. Li donen ànima. Sorprenen i innoven”, diu Eduard Gramunt, director de l’escola. “A l’hora de produir sí que hi ha d’haver cert talent. Un alumne pot sortir en tres mesos d’aquesta escola sabent fent coses…, però produir és un altre nivell. El bon productor és qui té gràcia per expressar el que no saben expressar els altres”, opina Gausa.

“Ser discjòquei no és posar un tema darrere l’altre. Són moltes coses més. Un DJ sap llegir la pista i sap quin tema ha de posar en cada moment. El DJ s’ha de fer l’amo de la pista, no al revés. Si disminueix l’ànim de la gent, l’ha de tornar a aixecar. O al contrari, els ha de fer descansar. Posar un èxit darrere l’altre ho sap fer tothom. El problema és estar quatre o cinc hores punxant, canviant diferents gèneres i que al final de la nit hagis creat alguna cosa, una història… Si no premeries el play de l’Spotify i no faria falta ningú. Al final no només és tècnica. També és psicologia. S’ha de transmetre alguna cosa i tenir carisma. Pots sortir d’aquesta escola sabent fer una sessió, però després t’has de posar davant del públic en una discoteca i fer ballar 4.000 persones durant quatre hores i no cagar-la. És molt diferent que punxar a casa per als amics. Al final també són hores de vol”, explica Gausa.

Els cursos per a discjòquei a Microfusa són de tres mesos o un any, depenent de la profunditat. Dels 220 alumnes que durant l’any estudien en aquesta escola, mig centenar, d’entre 16 i 24 anys, ho fan per ser DJ. A l’estiu, fins i tot hi ha nens d’entre 12 i 15 anys que fan un curs d’introducció d’una setmana. Els estils de música són sempre oberts: “House, dance, reggaeton… La part més important és la tècnica, no el tipus de música. S’han d’obrir les possibilitats per progressar adequadament”, explica el director, que rep cada any molts alumnes de llatinoamèrica. “El reggaeton és una realitat, no ho podem amagar. A la gent jove li agrada, però treballem amb molts estils: música alternativa i d’altra més comercial”, diu Gramunt. “Als més jovenets els agrada l’EDM o big room, una música més canyera, com la que es fa al festival de Bèlgica de Tomorrowland. És dance però amb molta força. També els agrada el reggaeton i el trap. Més lenta. Els ritmes més antics com house, tecno i tecnohouse agraden a la gent que ja té certa edat. Això és com el paladar. Quan es fan grans, el gust es va educant”, diu.

Pel que fa al tema econòmic, la realitat és que no hi ha classe mitjana. O s’està en l’elit o res. Un estudiant tindrà sort si li paguen 100 euros en una sala. “Hi ha una gran diferència entre l’alumne de 16 i el de 25. El jove ve amb pardalets al cap. La gent que té una edat sap que com tot a la vida s’ho ha de currar. Als que venen i es pensen que seran David Guetta, ja els diem al principi que si volen ser una estrella no ho aconseguiran fent un curs aquí, que intervenen molts factors. Això sí, no tallem les ales a ningú”, comenta. “David Guetta té un equip de moltes persones treballant per a ell. Hi ha un tema també d’inversió. Són empreses. Hi ha altres discjòqueis famosos que han arribat a dalt perquè tenien un pare amb molts diners”, afirma. Malgrat la competència i el camí incert, més d’un manté el somni intacte. “Sempre he tingut aquest hobby. M’agradaria dedicar-m’hi. El meu somni és guanyar prou per poder viatjar per tot el món”, assegura Gerard Garcia, alumne de Microfusa de només 17 anys. La seva companya de classe de 16, Irene Plana, també està motivada, però vol compaginar els seus somnis professionals. “Sempre m’ha agradat molt la música. M’agrada cantar reggaeton i pop, i punxar EDM i house. M’agradaria dedicar-m’hi, però també vull ser arquitecta.” L’escola disposa d’una borsa de treball ocasional. No és fàcil, i menys en un món complicat com el de la nit. “El millor que podem fer és orientar-los, però sense treure’ls la il·lusió”, afirma Gramunt.

PRODUCCIÓ MUSICAL

La segona gran àrea d’ensenyament de Microfusa és la producció musical. A l’escola es forma amb un curs de dos anys joves que hauran de dirigir un artista o una banda, decidint els aspectes musicals finals sobre una composició ja feta, a més de decidir la part tècnica, amb les qualitats sonores finals del producte. “La música no només està feta per les notes, sinó també pels sons, i és important com acaba sonant allò d’un determinat grup o artista. Ha de sonar amb un estil propi”, puntualitza el director. A aquest curs se solen inscriure alumnes de més de 18 anys, amb el batxillerat fet, i que després poden fer el tercer any a Anglaterra. “Ensenyem llenguatge musical. No hi ha la part mecànica d’ensenyar a tocar un instrument, però qui treballa amb un ordinador ha de saber i entendre d’harmonia, de figures musicals, de ritme, de melodia, de coherència de les notes...”, afegeix. L’alumne podrà fer música per a videojocs, anuncis… amb certs límits. D’altra banda, hi ha la part de tècnica de producció de música convencional, que té més a veure amb la gravació, i s’han de tenir coneixements tècnics de micròfons, taules de barreja i de processat del senyal (modificar greus, aguts, volum, etc.).

TÈCNIC DE SO

Amb certa sortida laboral i en un camp que esdevé clau per al productor musical hi ha la figura del tècnic de so. De fet “és el braç dret del productor musical”. És la tercera gran àrea de Microfusa. L’escola educa futurs especialistes en les tecnologies d’àudio en l’àmbit d’enregistrament o directe. Aquí l’alumne ha de conèixer la física del so, l’acústica i maquinària, saber utilitzar micròfons, taules de barreja, processadors i sistemes d’amplificació del so i altaveus. “Els pares sempre pregunten sobre les sortides laborals i n’hi ha més de les que sembla. En un concert en directe hi ha més escalafons, i és més fàcil accedir-hi. A més, és una indústria consolidada. En estudis d’enregistrament és més difícil. Des de l’aparició de la música electrònica els estudis s’han reduït, però el món audiovisual –cine, TV, ràdio– necessita gent”, conclou Gramunt, que en la seva joventut va ser tècnic de so d’Els Pets i a TV3.

Els DJ més ben pagats el 2017

1 Calvin Harris 48,5 M€

2 Tiësto 39,0 M€

3 Chainsmokers 38,0 M€

4 Skrillers 30,0 M€

5 Steve Aoki 29,5 M€

6 Diplo 28,5 M€

7 David Guetta 25,0 M€

8 Marshmello 21,0 M€

9 Martin Garrix 19,5 M€

10 Zedd 19,0 M€

FONT: REVISTA FORBES

Microfusa: 30 anys d’història formant DJ, productors musicals i tècnics de so

Microfusa ha complert enguany trenta anys d’existència i s’ha consolidat com una referència en el seu camp a Europa. Ignasi Benavent va fundar aquest projecte l’any 1987, quan va començar a oferir uns tallers en estudis de gravació que llavors no desenvolupaven cap activitat educativa. L’any següent, l’escola va arrencar ensenyant tecnologia del so i oferint treballar la tècnica de composició de música electrònica per a discjòqueis, quan pocs anys abans, a principi dels vuitanta, havien sorgit els primers dispositius MIDI, que amb instruments estàndards ja permetien interrelacionar diverses màquines. Era la base per compondre música electrònica amb l’ordinador.

“Molts DJ s’han format pel seu compte. En aquell moment, ja vaig pensar que era bo que algú t’ensenyés els fonaments. Hi havia certa demanda artística i al principi dels vuitanta ja s’experimentava amb la música de ball”, recorda Gramunt. Aviat es va obrir una altra escola a Madrid, el 2005, i la demanda a les àrees de tecnologia de la producció del so van créixer. Avui dia, per Microfusa ja han passat més de 4.000 alumnes. “Tenim grans estudis i un bon programa. Hem crescut molt, sobretot en cursos de producció musical”, explica Gramunt, que també té molts alumnes internacionals, que venen durant mesos o per fer cursos de dos anys. De fet, alguns dels cursos es fan en anglès. Enguany hi ha gairebé 30 alumnes de fora.

Els alumnes també aprenen tècniques de producció, que tenen a veure amb la part de composició i han de saber utilitzar el software, en què hi ha diversos programes (Avid Protools, Apple Logic X, Ableton Live, Steinberg Cubase…) per després poder fer composicions. Són estacions de treball del so, que també s’utilitzen en postproducció de pel·lícules, per exemple. Quant a la titulació, es pot fer un tercer any de producció musical a Anglaterra. Bachelor és una excel·lent oportunitat per obtenir un grau universitari. També hi ha l’opció de fer en un quart any un curs homologat per la Generalitat: el títol superior de música especialitat en sonologia, de 240 ECTS, amb col·laboració amb l’escola superior de música Jam Session.

Pinto, exporter del Barça, amb un Grammy

w Un dels famosos que va passar per Microfusa i que ha triomfat amb la música ha estat l’exporter del FC Barcelona José Manuel Pinto. Pinto Wahin (nom artístic) va ser estudiant de producció musical i tècnic de so, i va guanyar posteriorment un Grammy com a enginyer de so de Niña Pastori. El músic Chemi López, amb diversos treballs publicats com a guitarrista i tècnic de so, també va cursar els mateixos estudis. López ha treballat amb Bunbury i Nena Daconte, entre d’altres, i té una discogràfica dedicada al flamenc. Un altre cas d’èxit és el d’Ana López Menadas, que també té una discogràfica i que recentment ha estat premiada per la revista Time Out.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)