Teatre

Deu places per al ‘Teatre arrossegat’

La companyia Teatre Nu presenta en aquesta comèdia de carrer diverses versions de contes clàssics, però passats pel microones de la contemporaneïtat. Juguen amb la convenció del teatre i ho fan amb encert

A la companyia Teatre Nu li agrada posar-se reptes. Tot i que el seu treball es realitzi, habitualment, dins de sales i intercalant la manipulació d’objectes amb la interpretació, han fet el salt al carrer amb aquesta obra, que vol ser feta a mida per als programadors. Teatre arrossegat de Catalunya simula una companyia de teatre itinerant (d’aquelles que tan bé retrataven les pel·lícules en blanc i negre de Fellini) i que parodiava, dalt de l’escena mateix, Pirandello (L’art de la comèdia, per exemple). Ara aquesta troupe de circumstància (la seva precarietat arrela des de l’humor més blanc) fa gira a l’estiu. S’emplaçaran en deu escenaris de Catalunya. Arrosseguen el seu carruatge i, sobretot, rosseguen la gana amb simpatia per superar el tràngol. En el fons, el que els agrada és actuar per a un públic que escolta i participa. Ja se sap, l’art alimenta l’ànima d’aquests personatges d’una imaginació caldersiana.

Si a la Fira Mediterrània presentaven una particular versió d’El Patufet, ara també tenen La cérvola blanca i Els tres porquets. Són contes clàssics que passen pel microones de la contemporaneïtat i que, tot i mantenir aquell to en vers rítmic i de moviments amables, cobren una significació reveladora. Posem el cas d’El Patufet com a exemple: és màgic com transformen la mena de tassa gegant sobre rodes en un escenari (amb trapa inclosa!). Només amb quatre moviments i dos cargols. Ben senzill i net. Mantenen el joc del vers, amb ironia. I decideixen arrencar el conte des que la parella queda embarassada d’un fill que té la mida d’un pinyol. Transformen algun passatge del conte (és el pare qui fa el dinar i la mare qui va a l’hort) i també troben la manera de fer intervenir el públic, que puja a l’escenari per fer de bou (s’evita ridiculitzar-lo, tot i ser protagonista d’un gag escatològic). Funciona rodó. Amb ritme, i amb to. En aquesta versió, n’hi ha prou que els pares es posin ulleres lupa perquè el titella de dit d’en Patufet passi a ser una actriu de mida natural. Juguen amb la convenció del teatre i ho fan amb encert.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)