Teatre

MONTSE VELLVEHÍ

DIRECTORA ESAD DE L’IT

“És meravellós l’art incòmode”

SENSE PATRONS
“ L’art és una manera d’expressar-se, d’explicar-se independentment del teu cos.”
ACTRIU I MESTRA
“A mi em dóna la força per explicar-me a l’aula. Hi ha molts bons docents que no necessiten haver estat actors.”
BASE
“Hi ha un teixit molt ampli de propostes teatrals però bastant invisible”

Directora, de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre (que forma per a interpretació, escenografia i direcció i dramatúrgia), entén la formació com una caixa d’eines que ha de potenciar el talent de l’artista. Ha de formar els futurs professionals que formaran part de les cartelleres del nostre país alhora que empenyin el mercat cap a noves teatralitats.

Hi ha massa actors a Catalunya?
No cal mirar tant la quantitat com la qualitat. nosaltres aspirem a fer les coses molt ben fetes. Calen alumnes molt preparats. És cert que no hi ha molts que puguin accedir en grans produccions, però en el teatre hi ha molts altres esàis i oficis a ocupar-se.
Que es formin ajuda a pujar el nivell del sector escènic.
Sí per descomptat. Aspirem a que els alumnes trobin la mesura justa entre l’especificitat del seu itinerari i la transversalitat de coneixements per tal de poder exercir el seu ofici amb rigor.
Hi ha un impuls inicial de ser actor i, després arriba la teoria. Com es pot fer perquè el coneixement no aclapari la intuïció?
A l’Institut del Teatre procurem donar eines perquè puguin desenvolupar el seu imaginari,. que els permeti desenvolupar-se com a artistes. És cabdal l’impuls pur, la motivació perquè és meravellós que tingui un punt de partida des d’on voler-se explicar. No els hi volem pas tallar les ales. També volem incidir en que sigui compromès am,b el seu moment. Que desenvolupi la seva opinió des d’ell mateix,a sense cap imposició. Formem el futur del teatre i volem donar-los-hi les eines perquè expressin la seva mirada en la seva realitat.
També ets actriu. És bo haver-ho estat per poder ensenyar millor?
Depèn de cada persona, Des del meu punt de vista em dóna la força i l’experiència per explicar-me millor a l’aula. Però són oficis diferents. Hi ha molts bons docents que no estan en actiu. No és un fet matemàtic.
Les assignatures són prou àgils per absorbir els canvis del fet teatral?
Ara estem treballant un Pla d’Estudis nou, justament per adaptar-nos millor a aquests canvis. Algunes de les assignatures són les mateixes de les de fa 20 anys, substancialment, però ha canviat la seva metodologia. Ara el teatre és més multidisciplinar, va evolucionant.
Molts actors tenien pànic a la classe de dicció. Vostè ha treballat la veu durant anys com a mestra.
Si vols fer teatre de text has de conèixer les estructures, la mètrica com es diu Shakespeare en vers (ja el faràs com voldràs). Però ja no coincideix en el record de la declamació històrica.
Fa una dècada parlaven de donar títols com a Universitat de les Arts.
Aquest és un projecte que seria molt ben rebut. Ara ens adscriurem a la Universitat de Barcelona. Els nostres estudis superiors seran, a patir d’ara, un grau. El nivell ha de ser universitari
En els últims anys, s’han multiplicat els estudis superiors de teatre...
La competència és bona. Si tens el monopoli d’una formació no tindràs la necessitat de millorar.
Us trobeu en el moment de triar els alumnes de la propera promoció.
Exigeix molta responsabilitat. Amb la interpretació, per exemple, valorem primer les habilitats i després també les seves potencialitats, les seves capacitats. Amb les habilitats comprovem el nivell d’interpretació, de moviment, de cant i de veu. Els que passen aquest primer filtre fan una setmana de feina per detectar quines són les seves potencialitats. De les 300 persones que es presenten acabem oferint 36 places per a interpretació (12 places de gestual, 12 de musical, 12 de textual), 12 d’escenografia i 12 de direcció i dramatúrgia.
Sovint, els actors o ballarins estan marcats per un patró. Això exclou els altres.
L’art ha de ser per definició inclusiu, no té una manera de fer, té una manera d’expressar-se i aquí hi cap tothom, Ja no val pensar que els ballarins només són aquells que facin 1.80 d’alçada i siguin prims. L’art és una manera d’explicar-se independentment del teu cos. És vital aquesta visió i més en els moments que estem vivint.
Des de l’Institut del Teatre miren de donar una ajuda per a la professionalització.
A través de l’IT Teatre impulsem que es facin projectes entre escenògrafs, directors i dramaturgs i intèrprets. L’any passat vam estrenar Amnè(i)s(t)ia. Ara preparem Flam, amb Roger Bernat. És un projecte que està funcionant. Vol ser el primer pas a la insercio laboral. També ho és l’exposició Quadrienal de Praga, per exemple, que presenta una petita perla d’alumnes que estan a punt d’acabar. O el Premi Adrià Gual que ja fa anys que premia projectes de grups de l’Institut del Teatre.
També hi ha els projectes de final de carrera que salten al món professional. Com el musical 9to5, que després del TGB, ara es veurà al Maldà.
També els potenciem . Que s’ajuntin i que formin companyies.
Fa uns anys, la tendència era més que cadascú es buscava la vida.
Potenciem que hi hagi és companyia i menys concepte individual. Són moments difícils.
Hi ha un sostre de vidre pels nous artistes?
Hi ha moltíssima gent que es mou en petits espais, que no són si sales. Ho veiem a l’escola. Hi ha un teixit de base molt potent tot i que bastant invisible.
Molts històrics diuen que l’Institut del Teatre no forma primers actors però sí que hi ha un nivell mínim molt bo.
Un primer actor es fa amb el temps. És difícil que hi hagi algú que despunti, si no ha pogut accedir a un muntatge de gran format. Però hi ha gent molt formada, en cant, música, dansa i interpretació
L’autoria viu un moment dolç. Però li falta temps per escriure els textos a foc lent. Ho diu Victòria Szpunberg que ha recuperat recentment La màquina de parlar i La marca preferida de las hermanas Clausman.
Hi estic d’acord, de totes maneres, es fa difícil generalitzar. Potser en alguns casos però és difícil generalitzar.
L’actualitat dels temes fa que connecti ràpidament amb l’espectador.
L’art ha de ser punyent. ens estem expressant, i cadascú ho ha de fer com ho senti, com vulgui. que l’art sigui incòmode és meravellós. Que ens qüestioni. A l’escola també plantegem reptes i preguntes als alumnes perquè trobin la fórmula de defensar la llibertat d’expressió.

JORDI BORDES

jbordes@elpuntavui.cat

de perfil

Molts espectadors la recordaran dalt d’un cavall a escena. Perquè hi ha pujat dos cops, dins d’un muntatge d’Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya: Va ser amb ‘Bodas de sangre’ (2018) de Federico García Lorca i també, abans per aquella dramatúrgia onírica de ‘28 i mig’ (2013), a partir de l’univers de Fellini. També ha acompanyat Clara Segura en una comèdia, molt desbarrada, al Teatre Borràs a ‘Madame Melville’ (2011). Montse Vellvehí també ha estat directora del Festival Shakespeare. Hi va ser quan el va impulsar l’escenògraf i director Paco Azorín a la Masia de Can Ratés, a Santa Susanna, i més tard, a possibles sortides de viabilitat a Mataró i a Barcelona, fins que, al 2015, es va decidir renunciar-hi.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)