Arts visuals

Les pintures de Mur

El desastre de Mur va servir perquè la Junta posés en marxa una gran operació de salvaguarda

Enguany es compleixen cent anys de l’arrencament de les pintures romàniques de l’església de Santa Maria de Mur, al Pallars, un dels pocs conjunts de pintura romànica catalana conservats a l’estranger. L’estiu del 1919, la Junta de Museus de Barcelona es va assabentar que alguna cosa estava passant en aquella petita i arraconada localitat del Pirineu. Allà, un equip d’experts italians encapçalats per Franco Steffanoni, estava efectuant l’arrencament dels murals romànics. L’operació s’estava duent a terme sota el control d’un antiquari polonès Ignasi Pollak, que havia adquirit les pintures al rector.

La Junta va entrar en pànic i, a la desesperada, va mirar d’adquirir les pintures a Pollak, però l’operació no era possible perquè ja les havia venut al col·leccionista Lluís Plandiura, un magnat de la indústria del sucre que va aplegar una excepcional col·lecció d’art medieval català. Pollak va comentar als membres de la Junta que no havien de patir per res, ja que Plandiura no les trauria del país.

Tanmateix, dos anys després, tot va canviar. Pollak i Plandiura, ajudats per intermediaris, es van endur les pintures als Estats Units. Van llogar una suite de l’hotel Savoy de Nova York i van convocar diversos museus nord-americans a contemplar aquell tresor. Cap museu d’aquell continent tenia res igual. Hi van mostrar interès el Metropolitan Museum of Art de Nova York i el Museum of Fine Arts de Boston, que va ser la institució que va acabar adquirint el conjunt per una xifra astronòmica, gairebé 100.000 dòlars. Plandiura n’havia pagat 7.000 pessetes.

El desastre de Mur va servir perquè la Junta posés en marxa una gran operació de salvaguarda que evités que la història es repetís. Va ser així que bona part de les pintures murals romàniques del país es van arrencar i van ser traslladades a Barcelona. I va ser així que el Museu Nacional d’Art de Catalunya va esdevenir el museu més important del món en la matèria. Lluís Plandiura, per la seva part, es va arruïnar i el 1932 es va veure obligat a vendre la col·lecció a la Junta de Museus. Si no s’hagués venut les pintures de Mur als nord-americans, avui serien a Barcelona, juntament amb la resta de la seva col·lecció.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)