Articles

Fidel a la terra

Una exposició a la cartoixa d’Escaladei recupera l’obra del dibuixant Josep Subirats, un artista molt lligat al Priorat, que va ser un dels cartellistes més reconeguts del bàndol republicà durant la Guerra Civil

TONI ORENSANZ
“El cartell ‘Camperol!’, inspirat en el Priorat, és una autèntica icona del cartellisme català durant la Guerra Civil”
MARINA SUBIRATS
“Pertany a una generació destruïda per la guerra que, amb la democràcia, van quedar una mica oblidats i silenciats”

Josep Subirats (Barcelona, 1914-1997) era un artista compromès políticament, amb la República i amb els moviments agraris i socials. I també fidel a la terra i a un territori, el Priorat, al qual va estar lligat tota la vida: la seva mare era de Poboleda i també es va casar amb una dona prioratina. Ara, la cartoixa d’Escaladei, un símbol d’aquesta comarca, exposa fins al 31 de desembre un recull de la seva obra. La sociòloga i política Marina Subirats, filla de l’artista, està contenta que sigui just en aquest espai on es pugui veure l’obra del seu pare: “La cartoixa és un símbol del renaixement de la comarca; quan jo era petita era una ruïna absoluta; feia molta pena, perquè tot estava en terra. En canvi ara, tot i que l’església encara no està reconstruïda, a poc a poc s’ha anat reconstruint. És un símbol, del renaixement del Priorat”, remarca.

Subirats va ser un dels cartellistes més reconeguts del bàndol republicà durant la Guerra Civil. A la cartoixa, a l’entrada de l’exposició, se’n pot veure un dels més coneguts: el que du la consigna Camperol! La revolució necessita el teu esforç. És un cartell propagandístic d’inspiració prioratina, que mostra un pagès treballant als ceps. “És una autèntica icona –entre algunes altres– del cartellisme català durant la guerra del 1936 al 1939. Més de vuitanta anys després d’haver estat editat, manté una força simbòlica i un atractiu estètic que continua reclamant la nostra atenció, més enllà del valor que té com a document històric”, assenyala el periodista i escriptor del Priorat Toni Orensanz. Per ell, aquest cartell té, a més, un altre tret distintiu: mentre que els cartells de la guerra que apel·len als pagesos “opten per presentar-nos els camperols en primer o primeríssim primer pla amb la falç i el puny ben alçats, en actitud desafiant, mobilitzats, valerosos en la lluita”, aquest de Subirats “mostra un agricultor en plena feina al tros, que acotxa el llom i de qui ni tan sols veiem el rostre perquè li tapa el barret de palla i perquè té la mirada on l’ha de tenir: al càvec just quan penetra la terra”. “Mentre que la majoria de cartells de la guerra opten per l’epopeia”, el camperol de Subirats “concentra l’èpica en la humilitat d’un càvec, quatre ceps i un llom acotxat”, diu Orensanz. “La gent del Priorat reconeix de seguida els tipus de ceps; és una imatge molt prioratina”, afegeix Marina Subirats.

Els altres cartells de Subirats es troben al Pavelló de la República de Barcelona, on es conserven les col·leccions de cartells de la Guerra Civil. De Subirats se’n troben cinc, entre els quals hi ha el de Socors Roig Internacional. Ajudeu els caiguts! “El del camperol és molt diferent als altres de l’època, que són més bèl·lics i agressius. El seu és una imatge pacífica”, rebla la filla de l’artista.

En el llegat de Subirats també hi ha un recull de dibuixos que va fer a l’exili, al camp de refugiats de Barcarès, al sud de França, l’any 1939. Aquesta col·lecció la té, en donació, el Museu d’Història de Catalunya. “Són documents artístics, però també d’un gran valor històric, com a testimoni dels moments de la guerra“, detalla Marina Subirats.

Tot i això, el gruix de l’exposició d’Escaladei, comissionada per Blai Rosés, el conformen una selecció dels dibuixos que Subirats va fer al Priorat, sobretot els paisatgístics: de les muntanyes, dels ceps, de la vegetació, del paisatge agrari, de les canyes del riu...

Subirats va estudiar belles arts amb Ramon Calsina i Fèlix Mestres. La seva activitat professional es va centrar en el cartellisme, en les arts gràfiques i en la il·lustració, i va col·laborar, entre d’altres, a la revista L’Esquella de la Torratxa, en què signava com a Subi. La seva vida personal i artística va quedar del tot trasbalsada per la guerra: va ser membre de l’Associació de Cartellistes, i el 1936 va començar a treballar al Sindicat de Dibuixants i va passar a formar part del grup de dibuixants del PSUC, del qual va compartir la direcció amb Martí Bas. Va col·laborar amb Tísner, Antoni Clavé i altres cartellistes de l’època. Mobilitzat el 1937, va ser internat als camps de concentració del Barcarès, Argelers i el Camp de Mart de Perpinyà. En tornar a Catalunya, va ser internat als camps franquistes de Figueres i de Reus i, posteriorment, incorporat als batallons disciplinaris obligat a fer-hi treballs forçats. Després de viure l’horror de les trinxeres i dels camps de concentració, un cop retornat a Barcelona, als inicis de la dècada del 1940, va encarrilar la seva vida professional cap al dibuix publicitari i comercial per no haver de dependre econòmicament del seu vessant més creatiu. El seu era un estil molt personal i poc dirigit. En una entrevista al diari Avui publicada l’any 1993 ho deixava clar: “Mai no he pintat per vendre: m’hauria coaccionat. He volgut conservar la llibertat, cosa que he aconseguit aïllant la meva obra”, va deixar escrit. És autor d’una infinitat de cartells publicitaris, il·lustracions per a llibres i revistes, impresos comercials, imatges corporatives...

DESTRUÏTS I OBLIDATS

“Després de la guerra ja no va tenir activitat política. Pertany a la generació que va quedar molt destruïda per la guerra i el desastre que va suposar. Després van haver d’intentar sobreviure com van poder. Lamentablement, és una situació a la qual no s’ha fet gaire cas. No ho dic només per ell, sinó per altres artistes de l’època, els quals després, amb la democràcia, van quedar una mica oblidats”, critica Marina Subirats. Per ella, l’exposició a la cartoixa d’Escaladei s’hauria d’haver fet fa temps. “La família hem organitzat força exposicions i sempre que les hem fet molta gent ens ha dit: «Que bé que hagi sortit a la llum l’obra d’aquest artista», però després se l’ha tornat a oblidar. No hi ha hagut cap exposició feta des de l’administració”, remarca la filla. Aquesta d’Escaladei, però, ha estat organitzada per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat. I repeteix: “No es tracta només del cas del meu pare, sinó de tota una sèrie d’artistes que van quedar molt anul·lats per la guerra i que posteriorment van fer la seva feina, als anys quaranta i cinquanta, d’una manera molt callada i molt ignorada. I no han estat reconeguts”, lamenta. “El conjunt d’artistes d’aquella generació van quedar molt anorreats per la guerra, van fer la seva feina com van poder, d’una manera molt oblidada i silenciada i, en canvi, després no han estat valorats ni reconeguts. És allò que deia l’Espriu: «Hem nascut per salvar-vos els mots» i, en canvi, després ningú no se n’ha recordat.”

Patrimoni mundial

L’exposició Josep Subirats. Seixanta anys dibuixant el Priorat no està previst, de moment, que es pugui veure en altres espais del país. De fet, la mostra s’emmarca en el projecte que des de fa anys impulsa la comarca (la candidatura Priorat-Montsant-Siurana) per ser declarada patrimoni mundial de la Unesco. Una candidatura que recentment ha estat retirada de la cursa per obtenir la distinció, però que no suposa una renúncia definitiva. Els dibuixos de Subirats s’han pres com a mostra per valorar els espais naturals de la comarca.

Subirats va ser, bàsicament, dibuixant, i així és com es volia presentar. “Tenim olis de la seva primera època, perquè en aquell moment es valorava més pintar a l’oli, però després ell va anar deixant la pintura i es va dedicar al dibuix, ja que considerava que era el que vertaderament li interessava.” “Tenia un estil molt personal”, remarca Marina Subirats, tot i que sí que li reconeix algunes influències: “Havia estudiat a la Llotja de Barcelona i havia tingut professors que havien estat importants en aquell moment i també havia estat influenciat pel dibuix japonès. Quan ell era jove, va ser l’època en què l’art japonès havia arribat a Europa i a Catalunya. Va estar bastant influenciat pels dibuixos japonesos”, assenyala. De fet, al cartell Camperol! la revolució necessita el teu esforç s’hi detecta aquest estil japonitzat.

L’obra creativa sempre beu de la personalitat de l’artista i en el cas de Subirats, “hi ha un tret que el caracteritza que és la seva gran sensibilitat: era un home molt sensible a la natura, a la gent... i això es nota en la seva obra”, explica la seva filla, que vol agrair al Departament de Cultura de la Generalitat que hagi impulsat aquesta exposició, i més en un entorn com el d’Escaladei, que va ser la primera cartoixa de la Península i va intervenir en la fundació de moltes de les que es van crear posteriorment. La comarca del Priorat “no ha donat gaires artistes”, per això la filla de Josep Subirats remarca la importància de disposar i poder donar a conèixer tot aquest conjunt d’obres que hi estan directament relacionades; un artista que va voler posar la mirada directament sobre aquesta part del país.

L’OBRA DE JOSEP RENAU, AL BORN

L’exposició de Subirats a Escaladei coincideix amb una altra mostra, la dedicada a Josep Renau, una figura central de l’art combatiu que va vincular estretament la

creació al compromís social. La mostra, que es pot veure fins al 13 d’octubre al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona, és l’exposició retrospectiva d’aquest artista valencià nascut el 1907 més extensa feta fins ara a Catalunya. La seva obra, formada per cartells i grans murals, està marcada per un llenguatge innovador. No és clar que Subirats i Renau es coneguessin: “El meu pare en va parlar molt poc, dels anys de la guerra”, assenyala la seva filla, Marina Subirats.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)