Articles

Sort d’en Xavier Graset!

Exagero una mica, perquè sí que la cultura té un espai al TN. I tant! I sempre toquen les mateixes tecles

D’esports, el que vulgueu. Per terra, mar i aire. Futbol, el rei! Meeeessssiiiii! Tennis, que Nadal és mallorquí. Bàsquet, que Gasol és dels nostres. Carreres de cotxes i motos. Ciclisme. Natació. Visca l’Ona Carbonell, que no va fer cap reverència davant dels reis. El dramaturg Arthur Miller tampoc quan va rebre el seu premi Príncep d’Astúries de les Lletres el 2002 i ningú va dir res ni es va aixecar cap polseguera. Hoquei, que de ben segur que anirà a l’alça la cobertura després de la sèrie d’èxit. Curses de muntanya, que Kilian és de Sabadell. Golf. Ai, que em deixava els castellers, que són patrimoni de la humanitat. Ja us ho dic, d’esports, el que vulgueu! Cobertura màxima en tots els TN de TV3, la nostra. Varietat, riquesa, entusiasme. I prepareu-vos, perquè ara el tema de la paritat acabarà exigint que l’espai televisiu dedicat als esports es dobli. Futbol de nens i futbol de nenes. Tennis de nens i tennis de nenes i així successivament. Al final, hauran de dotar la graella televisiva d’un TN especial dedicat als esports. A sobre, Televisió de Catalunya té un canal temàtic, Esport3!

Després, quan passem al panorama dels continguts culturals als TN, ens trobem amb allò que vulgarment diem zero patatero. Exagero una mica, perquè sí que la cultura té un espai al TN. I tant! I sempre toquen les mateixes tecles. Teatre, música, cinema, dansa i art o, si ho preferiu, art, dansa, cinema, música i teatre. Semblen nens petits, que sempre toquen una sola tecla del piano fins que no pots més i els encoratges, sense traumatitzar-los, a entretenir-se amb una altra cosa.

Llibres? I ara! Massa avorridots. Massa elitistes, ara que estem en plena època de l’apoderament del ciutadà amb la senyora Colau. Només en comptades ocasions! Dit d’una altra manera, amb comptagotes. Si l’autor és mediàtic. Si ha guanyat algun premi de consideració, sobretot els que tenen molta pasta en joc. Si la seva darrera obra ha venut molts exemplars i constitueix tot un fenomen. Si és part de la campanya de Nadal. Efectivament, la gent encara regala llibres per Nadal. I sobretot per la campanya de Sant Jordi, que ens hi juguem molt. I no ens deixéssim el recompte de les roses venudes, fins i tot de les blaves, aquelles tan horroroses.

Ara bé, de manera seriosa, dia a dia, anar reflectint la bona marxa de la literatura catalana, això no. Quan no hi ha més remei, aleshores sí. Poesia, narrativa, teatre, assaig, memorialisme, viatges… La literatura catalana és “rica i plena”, com diu aquell himne. Sort en tenim, de Xavier Grasset, que dispensa un tracte digne als llibres! Sovint enceta el programa amb una cita literària. Entrevista autors al programa. I alguna vegada l’autor es queda fins i tot a formar part de la tertúlia de savis. Tan difícil seria que TV3 tractés la literatura catalana com es mereix?

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)