Sort d’en Xavier Graset!

D’esports, el que vul­gueu. Per terra, mar i aire. Fut­bol, el rei! Mee­e­esss­siiiii! Ten­nis, que Nadal és mallorquí. Bàsquet, que Gasol és dels nos­tres. Car­re­res de cot­xes i motos. Ciclisme. Natació. Visca l’Ona Car­bo­nell, que no va fer cap reverència davant dels reis. El dra­ma­turg Art­hur Miller tam­poc quan va rebre el seu premi Príncep d’Astúries de les Lle­tres el 2002 i ningú va dir res ni es va aixe­car cap pol­se­guera. Hoquei, que de ben segur que anirà a l’alça la cober­tura després de la sèrie d’èxit. Cur­ses de mun­ta­nya, que Kilian és de Saba­dell. Golf. Ai, que em dei­xava els cas­te­llers, que són patri­moni de la huma­ni­tat. Ja us ho dic, d’esports, el que vul­gueu! Cober­tura màxima en tots els TN de TV3, la nos­tra. Vari­e­tat, riquesa, entu­si­asme. I pre­pa­reu-vos, perquè ara el tema de la pari­tat aca­barà exi­gint que l’espai tele­vi­siu dedi­cat als esports es dobli. Fut­bol de nens i fut­bol de nenes. Ten­nis de nens i ten­nis de nenes i així suc­ces­si­va­ment. Al final, hau­ran de dotar la gra­e­lla tele­vi­siva d’un TN espe­cial dedi­cat als esports. A sobre, Tele­visió de Cata­lu­nya té un canal temàtic, Esport3!

Després, quan pas­sem al pano­rama dels con­tin­guts cul­tu­rals als TN, ens tro­bem amb allò que vul­gar­ment diem zero pata­tero. Exa­gero una mica, perquè sí que la cul­tura té un espai al TN. I tant! I sem­pre toquen les matei­xes tecles. Tea­tre, música, cinema, dansa i art o, si ho pre­fe­riu, art, dansa, cinema, música i tea­tre. Sem­blen nens petits, que sem­pre toquen una sola tecla del piano fins que no pots més i els enco­rat­ges, sense trau­ma­tit­zar-los, a entre­te­nir-se amb una altra cosa.

Lli­bres? I ara! Massa avor­ri­dots. Massa eli­tis­tes, ara que estem en plena època de l’apo­de­ra­ment del ciu­tadà amb la senyora Colau. Només en comp­ta­des oca­si­ons! Dit d’una altra manera, amb comp­ta­go­tes. Si l’autor és mediàtic. Si ha gua­nyat algun premi de con­si­de­ració, sobre­tot els que tenen molta pasta en joc. Si la seva dar­rera obra ha venut molts exem­plars i cons­ti­tu­eix tot un feno­men. Si és part de la cam­pa­nya de Nadal. Efec­ti­va­ment, la gent encara regala lli­bres per Nadal. I sobre­tot per la cam­pa­nya de Sant Jordi, que ens hi juguem molt. I no ens deixéssim el recompte de les roses venu­des, fins i tot de les bla­ves, aque­lles tan hor­ro­ro­ses.

Ara bé, de manera seri­osa, dia a dia, anar reflec­tint la bona marxa de la lite­ra­tura cata­lana, això no. Quan no hi ha més remei, ales­ho­res sí. Poe­sia, nar­ra­tiva, tea­tre, assaig, memo­ri­a­lisme, viat­ges… La lite­ra­tura cata­lana és “rica i plena”, com diu aquell himne. Sort en tenim, de Xavier Gras­set, que dis­pensa un tracte digne als lli­bres! Sovint enceta el pro­grama amb una cita literària. Entre­vista autors al pro­grama. I alguna vegada l’autor es queda fins i tot a for­mar part de la tertúlia de savis. Tan difícil seria que TV3 tractés la lite­ra­tura cata­lana com es mereix?