Articles

ORIOL SERRANO

Copropietari, amb Margrit Lömker, de Les Punxes Distribuïdora

“El distribuïdor és la figura amagada”

La Setmana del Llibre en Català premiarà una de les figures més poc visibles de la cadena del llibre: el distribuïdor. El guardó serà per a Oriol Serrano i Margrit Lömker, pels seus 50 anys al capdavant de Les Punxes

“S’editen molts llibres, segurament més dels necessaris, però qui pot posar fre a la llibertat d’algú que es juga els diners amb la fabricació d’un llibre?”

Editors.cat ha decidit entregar el 23è Premi Trajectòria a Oriol Serrano i Margrit Lömker pels seus més de 50 anys al capdavant de la distribuïdora Les Punxes. Un premi que, en paraules de Serrano, que encara continua actiu al negoci, permetrà donar visibilitat als distribuïdors, que són “les figures més amagades dins de la cadena del llibre”.

Quantes editorials tenen en distribució, actualment?
Les Punxes va néixer el 1968 i va prendre el nom de la llibreria Les Punxes, que va iniciar una petita distribució d’algunes editorials, progressistes per a aquella època, com ara Siglo XXI. A poc a poc, vam anar incorporant petites i mitjanes editorials, algunes d’importants llavors, com Tusquets, amb la qual vam créixer. Juntament amb Quaderns Crema, Acantilado, Kairós, Siruela... Tusquets ens va acompanyar fins que va entrar a Planeta. Posteriorment, vam incorporar Anagrama, a la qual encara distribuïm, i molts altres segells catalans, com La Campana, Edicions de 1984, Adesiara, L’Altra... També distribuïm un gran nombre d’editorials infantils i juvenils. Aproximadament, en tenim unes 100 en distribució.
Com veu el fet que La Campana hagi passat a mans del grup Penguin Random House?
No hi puc fer res. Moltes vegades una petita o mitjana editorial no té tots els mitjans que té una de gran. Ja ens va tocar amb Tusquets, que es va vendre a Planeta, i ara ens ha tocat amb La Campana. Em sap greu, però també comprenc les raons de l’editora de fer aquest salt. Lamento perdre la distribució i el contacte amb la Isabel Martí, però entenc les seves raons. No és cap mala jugada. He gaudit dels anys que ha estat amb nosaltres, de la seva capacitat de treball i intuïció pels llibres.
És desagraïda la feina de fer d’intermediari entre editors i llibreters?
Al contrari, és molt agraïda. Som el departament administratiu, comercial i logístic de petits i mitjans editors. Posem la nostra experiència professional al servei de l’editor. Ell fa el que creu que ha de fer, però nosaltres, per l’experiència de més de cinquanta anys, l’aconsellem sobre tiratges, sobre la conveniència de posar el llibre al carrer en una determinada època... Perquè en aquest negoci tothom va a comissió: menys l’impressor –que aquest cobra es vengui o no el llibre– des de l’autor fins al llibreter, tots anem a comissió; si venem, guanyem un percentatge i si no venem, no guanyem res. La nostra feina no és desagraïda, però és una feina que no es veu. Nosaltres hem de transmetre a la llibreria allò que l’editor vol que transmetem; el per què es juga els diners amb un determinat autor. Gaudeixo amb les reunions amb l’editor, per la il·lusió amb què explica la programació.
La relació amb els llibreters és més tibant?
No, no és complicada. Hi anem cada dia, a les llibreries, i som còmplices dels llibreters. Són els nostres col·laboradors i hem d’estar-hi bé, sense cap prepotència. Hem de transmetre’ls tot allò que l’editor ens ha demanat: si l’autor farà una presentació, si tindrà un programa de ràdio..., el que sigui. Tot allò que té preparat l’editor, que és qui remena i es juga els diners.
Hi ha qui diu que quan editors i llibreters es troben sempre conclouen que un dels grans problemes és la distribució. No hi deu pas estar d’acord?
No! Nosaltres tenim la nostra veu. Aprofito per dir que la distinció que ens ha fet l’Associació d’Editors en Llengua Catalana la prenem com una reivindicació de la figura més amagada, que no coneix el públic. El públic coneix l’autor, l’editor, el llibreter, però a nosaltres no ens coneix ningú. Ens encanta tenir veu en el món del llibre, i és important que anem tots a l’una, perquè ara el sector viu moments de gran competència, d’altres mitjans de comunicació i d’oci. La literatura, en el format que sigui –nosaltres només fem paper i defensem el llibre en paper– és importantíssima.
“El llibre de paper viu un declivi inexorable”, ha dit en alguna ocasió.
Ara hi ha molta competència i un canvi en els costums. Això també li passa a la premsa escrita, com deu saber molt bé. Com més coses hi ha per distreure’ns, més temps es pren al llibre. La llibreria pateix, perquè han desaparegut de les prestatgeries els diccionaris, les enciclopèdies i els llibres de referència de geografia. Abans aquestes obres només es trobaven en paper. Les noves tecnologies afebleixen el sector. Hem de lluitar per mantenir el llibre com a element imprescindible per a la cultura. Crec que no desapareixerà mai, el llibre en paper; ara bé, anirà evolucionant, com evolucionen totes les arts.
El mercat editorial digital no s’acaba d’enlairar, tampoc.
No. L’ebook té els seus avantatges i és un invent positiu. La ràdio tampoc no va desaparèixer amb la televisió, i ara conviuen. El paper no acabarà, però hem de conviure amb noves les tecnologies. El progrés és imparable, però hem de conservar el paper. És molt bonic tocar un llibre.
Cada cop es venen menys llibres, però d’un major nombre de títols.
El món editorial és insaciable. És una ambició legítima. Sortosament, és un mercat lliure i ningú no els ha de dir què han d’editar. S’editen molts llibres, segurament més dels necessaris, però qui pot posar fre a la llibertat de qualsevol persona que es juga els diners amb la fabricació d’un llibre i el posa a disposició del públic? Després, el públic diu a qui premia i a qui no.
Quin és el títol que s’ha venut més en tots aquests anys de Les Punxes?
En llengua castellana, vam vendre molt El mundo de Sofía [Jostein Gaarder]. També guardo un bon record del llibre de Milan Kundera La insoportable levedad del ser, i vam vendre moltíssims exemplars de Relato de un náufrago, de Gabriel García Márquez. En català, destaquen La pell freda i Victus [Albert Sánchez Piñol]; El romanç de Tristany i Isolda [Quaderns Crema]; tots els llibres de Quim Monzó i de Mercè Rodoreda; Sergi Pàmies, tant l’últim, L’art de portar gavardina, com els anteriors. Més recentment, Serotonina [Michel Houellebecq] i Canto jo i la muntanya balla [Irene Solà], que aquest estiu és un dels llibres que més es ven. Me’n deixo molts. Hi ha llibres que es van venent sempre.

Tàndem amb MARGRIT LÖMKER

L’any 1972, Oriol Serrano i el seu amic Felipe Palma es van fer càrrec de Les Punxes, una distribuïdora fundada el 1968 a la llibreria situada a l’edifici de les Punxes. Margrit Lömker va col·laborar amb l’empresa des del principi. El 1982, després de la mort del seu marit, Lömker va heretar el 50% de les participacions socials de l’empresa, i va passar a dirigir-la conjuntament amb Oriol Serrano. “Ara nosaltres ja som grans. Ella es va jubilar, tot i que manté les accions. Jo no m’he jubilat, però he traspassat una part de les accions a tres persones vinculades a l’empresa (el cap d’administració, el cap comercial i el cap de logística). Jo ja no porto les regnes en exclusiva, perquè les noves tecnologies requereixen uns coneixements que a gent com jo, que tinc 78 anys, ja ens queden una mica grans”, explica Serrano.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)