Articles

Testament de lluites

L’Any Teresa Pàmies torna a posar l’autora al centre del panorama literari català, amb la reedició aquest any de cinc dels seus llibres, la troballa de material inèdit i la conversió de ‘Testament a Praga’ en un espectacle teatral

ENCAIX
Amb la seva irrupció literària en els anys setanta, Pàmies va fer d’encaix entre la realitat viscuda a l’exili i la de l’interior
DESCOBRIMENT
Una investigadora italiana ha localitzat escrits de caràcter polític dels anys seixanta, durant el seu exili, que s’han atribuït a Teresa Pàmies MONTSE BARDERI “La seva escriptura és d’una aparent senzillesa molt buscada, una veu pròpia que cercava l’autenticitat i l’honestedat”
SOCIAL I ÍNTIM ALHORA
A ‘Testament a Praga’ dialoga amb el pare mort a través dels seus escrits i a ‘Memòria dels morts’ ho fa amb la mare i els records durs de la seva infantesa a Balaguer

El 8 d’octubre del 1919, ara tot just farà 100 anys, va néixer a Balaguer l’escriptora Teresa Pàmies. No va néixer escriptora, és clar. Era una noia d’una família humil. La filla del Roig, com anomenaven el seu pare, Tomàs Pàmies, un pagès inconformista i combatiu que va ser condemnat en un consell de guerra mentre feia el servei militar per queixar-se del menjar que rebien els reclutes, i que a Balaguer va lluitar per muntar sindicats i cooperatives que trenquessin el domini caciquil sobre els treballadors del camp. Va militar en la CNT, el Bloc Obrer i Camperol i el PSUC, va combatre durant la guerra i es va haver d’exiliar als 50 anys, primer a París i després a Praga.

La seva filla Teresa va heretar aquell esperit combatiu. Als 10 anys ja repartia el butlletí del Bloc Obrer i Camperol, als 16 participava en un míting amb Lluís Companys i Frederica Montseny, i encara adolescent va ingressar a les joventuts del PSUC. Alhora, observava de prop no només la militància del pare, sinó la feina sorda i ferma de la mare, que havia de sobreviure i fer sobreviure la família en unes condicions molt adverses.

Ella també va emprendre el camí de l’exili, també a França però després a Cuba, la República Dominicana i Mèxic, on va fer estudis de periodisme, fins acabar finalment a Praga. Aquella noia, ja dona, la filla del Roig de Balaguer, va irrompre de sobte en el panorama literari català amb una obra que va ser guardonada amb el premi Josep Pla de narrativa: Testament a Praga. Un relat sobre l’exili, sobre les contradiccions del comunisme sense renunciar als ideals (acabava de viure la Primavera de Praga, la revolta dels ciutadans txecs i eslovacs contra l’ocupació russa) i, sobretot, sobre el seu pare, acabat de morir, convertit en personatge literari amb qui dialoga i a qui dona veu.

irrupció literària

Casada amb el dirigent comunista Gregorio López Raimundo, aquell retorn per mitjà de la literatura va continuar amb un desembarcament d’obres de l’autora, que de manera autodidacta havia anat conservant i millorant el seu català i construint una veu literària pròpia, clara, forta i efectiva, i amb uns temes i idees que anaven des de la causa de les revolucions i la justícia social fins a l’emergent lluita feminista. Si el seu pare es va haver d’exiliar als 50 anys, ella va fer tot el possible per poder retornar al país, i finalment hi va tornar just amb aquella mateixa edat, amb els fills, per construir en la maduresa una obra literària i periodística que la portar, entre altres mitjans, a l’Avui i al setmanari Presència. Va morir a Granada l’any 2012, després de bastir una ampla obra literària amb el testimoni, la memòria i leslluites com a tema recurrent.

any pàmies

Després d’unes dècades d’un cert oblit, el centenari del seu naixement està servint per posar-la de nou al centre del panorama literari. Diverses editorials han reeditat obres seves, s’ha localitzat i publicat material inèdit i s’estan organitzat actes de reconeixement i difusió de la seva obra arreu del país. “L’Any Pàmies té molt bona rebuda, hi ha molt d’interès i en molts llocs ens demanen que hi fem actes i xerrades”, explica l’escriptora i periodista Montse Barderi, comissària de l’Any Pàmies. Barderi explica una anècdota molt il·lustrativa sobre el que havia passat amb Teresa Pàmies: “Quan m’ho van proposar, de comissariar l’Any Pàmies, els vaig dir que era un gran honor, però que havia de declinar la proposta, perquè tot i que coneixia la seva obra, no n’era una experta. Tanmateix, resultava que no n’hi havia cap, d’especialista en la seva obra.” Una mancança del nostre món literari que Barderi ha intentat corregir, aprofitant l’Any Pàmies per reunir tothom que hagi estudiat en algun moment la seva obra des de qualsevol punt de vista. “Hem intentat que l’Any Pàmies no sigui gens sectari, tothom ha estat convidat a dir-hi la seva i a aportar-hi coses.” I ha donat fruits. Per exemple, l’aparició i la publicació d’uns articles desconeguts que Teresa Pàmies va publicar durant l’exili, abans de la seva irrupció literària. Els va localitzar Carla Perugini, professora jubilada de la Universitat de Salern, i estan publicats en castellà a la revista del PCE a l’exili Relidad. Revista de Cultura y Política entre els anys 1963 i 1966. En un dels articles, Teresa Pàmies parla dels “joglars moderns” i cita el concert de Raimon a París. D’altres estan dedicats a observar la situació política espanyola, l’opressió i la censura del règim. Els havia signat com a Teresa P. C., i l’anàlisi posterior dels textos n’ha certificat, sense gairebé cap ombra de dubte, que són seus.

Una altra reacció positiva a l’Any Pàmies ha estat la reedició d’algunes de les seves obres. Durant aquest 2019 se n’han reeditat quatre, i una cinquena està en camí. Aquest mes, durant La Setmana del Llibre en Català, s’han presentat els quatre que ja són a les llibreries: una reedició revisada de Testament a Praga, feta per La Butxaca, en col·laboració amb el fill de l’autora, el també escriptor Sergi Pàmies. L’obra s’ha reeditat contínuament des del 1971, però aquest cop ha estat revisada amb profunditat. “La implicació dels fills ha estat total, i en Sergi, sent també escriptor i un dels més importants de Catalunya, encara està fent més especials aquestes reedicions i els actes que s’estan organitzant”, ha explicat Barderi.

Si Testament a Praga mostra la relació amb el pare, Memòria dels morts, reeditada aquest any de manera commemorativa per Empúries, és un diàleg impossible amb la seva mare morta i les velles amistats interrompudes per la guerra i l’exili. Una mare que va morir en estranyes circumstàncies, ofegada al riu, i que li serveix també per recollir els records, alguns de durs i amargs, de la seva infantesa a Balaguer. Tant Testament a Praga com Memòria dels morts mostren també la competència lingüística que Pàmies, escriptora novella i autodidacta que havia passat bona part de la seva vida fora de Catalunya, tenia respecte a la llengua catalana, i són un exercici literari que, a partir de fets reals, li permeten desenvolupar els temes polítics i esbossar una certa teoria feminista contraposant-se a la seva mare: dues dones d’èpoques i criteris sobre la vida ben diferents.

observadora i crítica

Una tercera novetat editorial nascuda amb el centenari és la reedició de Matins de l’Aran, elaborada per Tushita Edicions: una obra que s’emmarca en la literatura de viatges, estructurada en deu matins a la Val d’Aran i que va molt més enllà de ser una guia de la zona: s’hi mostra la Teresa Pàmies cronista del que veu i del que sent i posa en qüestió el turisme de masses i el capitalisme de l’oci en un moment, a principis de la dècada dels vuitanta, en què la visió del turisme com a depredador del paisatge de les estructures humanes existents no era tan assenyalat com ho és ara. “Era una dona de conviccions fortes, i coneixia molt bé el capitalisme, i era capaç de compaginar aquesta actitud amb una mirada literària de molta qualitat i profunditat“, explica la comissària de l’Any Teresa Pàmies.

L’editorial Empúries, a més, ha reeditat amb una edició especial Gent del meu exili: un llibre estructurat en forma de recull de contes i narracions breus en què reviu personatges i situacions que Teresa Pàmies va viure durant els seus anys d’exili. El seu fill Tomàs hi fa un pròleg extraordinari, en què es destaca la relació entre allò viscut i el seu significat, que l’autor va convertir en literatura sense caure en tòpics ni victimismes.

No era un exili volgut, és clar, i va tornar a Catalunya tan aviat com va poder. Al cap de trenta anys, i amb la seva irrupció literària de bracet. “La seva obra tenia una funció d’encaix. Podia semblar que l’aparició d’algú que havia estat tants anys fora, que provenia del món cultural i polític de la República, ja no tindria gaire a veure amb el panorama literari dels anys setanta al nostre país, però justament això va fer que aquells testimonis, aquelles lluites que ella retratava en els seus llibres, connectessin amb la realitat de la Catalunya que no havia marxat i que tot just començava a desprendre’s, o estava a punt de fer-ho, del franquisme”, explica Barderi.

De vegades, va ser un encaix incomode. Pàmies va tenir problemes per publicar La Perpètua, una novel·la en què retrata el paper de les dones dels militants comunistes, sotmeses a les crítiques i a la desconfiança dels companys quan les seves parelles eren represaliades, que fugia de la visió idíl·lica de la militància i l’activisme polític, i que finalment es va publicar, però amb el títol La Chivata.

A més d’aquestes quatre novetats editorials publicades aquest 2019 coincidint amb l’Any Teresa Pàmies, Tushita Editors també prepara el llançament aquesta tardor de la traducció de Praga, una obra que ella va publicar originalment en castellà a Destino, i que és un recorregut personal per la capital txeca de fa mig segle. Joan Vilardebó, impulsor de la traducció, ha estat visitant els darrers mesos la ciutat centreeuropea per poder oferir, a més, una visió d’allò que ha canviat i del que continua ben viu, dels paisatges urbans i dels llocs citats per Pàmies en la seva obra.

reivindicació literària

L’Any Teresa Pàmies també pretén reivindicar Pàmies com a autora literària de primer nivell, un paper al qual la seva figura com a cronista de l’exili i les lluites polítiques i socials va fer ombra. “Ella va fer una cosa increïble, lluny del país i de manera autodidacta, va buscar i construir una veu literària pròpia, amb un llenguatge d’aparent senzillesa, llegidor, planer, però que no és ni de bon tros tan espontani com sembla, sinó molt difícil de construir”, explica Barderi.

“És una manera d’escriure molt buscada i que transmet honestedat, autenticitat, que de fet és com era ella, que transmetia els valors d’una dona ferma, de conviccions, amb ideals, capaç de sacrificar-se per allò que creia”, descriu Barderi. “És més vigent que mai, encara més actualment, en què hem perdut el sentit de classe, la consciència de les classes populars, la crítica cap al capitalisme depredador, i que ella, al costat d’un feminisme inclusiu i d’una mirada crítica cap a la manera com el comunisme tractava els seus propis ideals, va mantenir vigents.”

El centenari de l’Any Pàmies té un lloc web en què es detallen les novetats editorials, els actes commemoratius i la biografia de l’autora amb un material documental.

Matins de l’Aran
Editorial:
Tushita Edicions
Preu:
18 euros
Gent del meu exili: inoblidables
Editorial:
Empúries
Preu:
17,50 euros
Testament a Praga
Editorial:
La Butxaca
Preu:
8,95 euros
Memòria dels morts
Editorial:
Empúries
Preu:
18,50 euros

balaguer recupera pàmies

La relació de Teresa Pàmies amb Balaguer va ser complicada. Allà va viure durant la infantesa uns moments molt durs, en una societat molt dividida entre una pagesia pobra però cada cop més combativa, i els grans propietaris i la burgesia. Ara, però, la seva figura és reivindicada per la ciutat amb orgull. El diumenge 29 de setembre, Balaguer organitzarà una ruta literària pels indrets relacionats amb l’autora i la seva obra, i el 6 d’octubre la ciutat acollirà l’estrena de l’espectacle teatral Teresa Pàmies 1919-2019. La llibertat irrenunciable.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)