Articles

marta roqueta-FERNÀNDEZ periodista

“L’amor romàntic no és l’únic”

Un acostament reflexiu, original i amè a les relacions afectives, amoroses i sexuals obre una col·lecció d’assaig dedicada als joves

EL PODER DE LA XARXA
EL PODER DE LA XARXA
“Una de les coses bones de les xarxes socials, des del #niunamenos fins al #metoo, és que ens adonem que són coses que passen a molta gent”
LLIBERTAT INFORMADA
LLIBERTAT INFORMADA
“Estima, desitja, fes sexe com vulguis, però per fer-ho cal conèixer les males pràctiques o relacions de poder que s’han justificat a través de l’amor

En les circumstàncies actuals del món editorial, aventurar-se amb una col·lecció d’assaig per a joves és tota una gosadia, i fer-ho amb un llibre que tracta de sexe i desig en l’època digital és una aposta que corre alguns riscos considerables, com caure en el pseudorelat eròtic, en la literatura d’autoajuda o una barreja més o menys banal d’ambdues coses. No és pas el cas De la poma a la pantalla, una reflexió que en el títol juga amb l’equívoc de la temptació de la poma de Blancaneu amb una de les imatges de marca de referència de la tecnologia digital actual. Des d’aquest punt de partida, la periodista Marta Roqueta-Fernàndez (Barcelona, 1988) orquestra una original sèrie d’articles amens i documentats per reflexionar sobre la sexualitat i les relacions afectives. Poliamor, violència, racisme, relacions LGTBI, educació sexual, amor romàntic i una llarga rastellera de conceptes que Roqueta dissecciona i analitza en el primer volum de la col·lecció Nandibú Zeta, impulsada per Pagès Editors. Així ho explica la mateixa autora: “És el primer llibre d’una col·lecció d’assajos per a joves, vinculats al món de les tecnologies digitals i a elements d’actualitat que marquen les relacions humanes. En aquest context, jo he començat amb l’amor, el sexe i el desig i hi ha un altre llibre en preparació, que escriu la Liliana Royo, sobre l’odi.” Tot i això, el projecte no amaga la vocació d’adreçar-se a un públic més general: “Gairebé no es publica assaig juvenil i volem introduir-los en aquest gènere, però també està pensat per a qualsevol persona que estigui interessada en el món digital i les relacions sexoafectives.”

L’entorn digital és una via ràpida, efectiva i directa en el món actual per al desenvolupament de les relacions afectives i el sexe. “En el llibre exploro el vincle entre els mitjans digitals i l’amor, el sexe i el desig, però no només en els dispositius mòbils i les xarxes socials, sinó en altres elements de la cultura de masses com el cinema i les sèries”, explica Roqueta, que no es conforma a ser una narradora omniscient, o una assagista distant i cerebral, sinó que s’implica personalment en el fil argumental de les seves reflexions incorporant-hi les seves experiències com a dona i com a amant. Res més lluny de l’exhibicionisme, argumenta: “Quan parlava amb joves sobre com podia encarar l’assaig molts em deien que els agradaria conèixer l’experiència d’algú més gran que ja ha viscut allò que ells estan vivint.” En aquest sentit, la periodista reconeix la influència del model d’assaig procedent del món anglosaxó, i especialment dels Estats Units, “on els teòrics feministes i LGTBI combinen l’experiència personal vinculant-la amb la teoria”, segons assegura, i afegeix: “També és una debilitat meva veure com la teoria i la pràctica es connecten. Part de les desigualtats en el camp del gènere són perquè les persones que les pateixen es pensen que només els passa a elles. I una de les coses bones que ha passat amb les xarxes socials, des del #niunamenos fins al #metoo, és que ens han fet adonar que no, que són coses que passen a molta gent.”

MIRADA FEMINISTA

Roqueta no aporta una visió previsible i dogmàtica sobre la delicada matèria que aborda des d’un punt de vista que qualifica d’indefectiblement feminista: “Avui dia, qualsevol llibre que parli sobre l’amor, el sexe i el desig no només ha de ser feminista i ha tenir en compte el punt de vista LGTBI, sinó que dins d’aquestes categories ha de tenir en compte qüestions com l’ètnia, la diversitat funcional i la classe social, perquè si no, no estem entenent res.” En aquesta línia, l’autora és crítica amb la idea d’amor romàntic, respecte al qual no es mostra necessàriament refractària, tot i que alerta “que s’ha equiparat amb l’amor en majúscules, la qual cosa no és una idea buida, sinó que amaga una sèrie de relacions de poder”. Tampoc estalvia reflexions heterodoxes sobre el mateix àmbit feminista: “El que ha passat amb el feminisme en certs sectors és que s’ha convertit en una mena de moral i de carnet per punts. Sembla que les feministes haguem de tenir una sèrie de característiques i si no les compleixes totes no ets veritablement feminista. En aquest sentit, en el dia a dia és molt difícil aplicar la teoria feminista i LGTBI al peu de la lletra, perquè hi ha una sèrie de circumstàncies, de contradiccions, una sèrie d’imaginaris que ja tenim inculcats i que ens ho fan molt difícil.” Per il·lustrar la reflexió, durant la conversa Roqueta recorre a la seva experiència particular com ho fa profusament en el llibre: “En el meu cas, per exemple, ja sabem que les noies heterosexuals sempre hem de mantenir relacions coitals amb preservatiu, però jo per exemple explico que quan t’hi trobes no és tan fàcil, hi ha una sèrie de relacions de poder desiguals que fan que això sigui molt complicat. I des d’un àmbit feminista m’agrada explorar totes aquestes contradiccions.”

Lluny, doncs, del dogmatisme, aquest assaig escrit amb fluïdesa i ritme, tampoc té pretensions adoctrinadores ni s’articula com un manual o guia d’ús de les relacions humanes. “L’objectiu del llibre és dir estima com vulguis, desitja com vulguis, fes l’amor com vulguis, fes sexe com vulguis, però per fer-ho has de saber quines males pràctiques o quines relacions de poder s’han justificat a través de l’amor.” Un terreny relliscós en què sexe i amor no han de funcionar necessàriament com a elements convergents ni de bon tros com a sinònims, segons exposa diàfanament l’escriptora: “No vinculo necessàriament l’amor amb el sexe, perquè hi ha moltes persones asexuals, per exemple, i per exemple una teòrica com Carrie Jenkins sosté que per a ella la idea d’amor és una connexió profunda amb una altra persona i a partir d’aquí, si ha de ser una relació monògama, si ha de ser polisexual, si ha de ser heterosexual, si ha de ser bisexual, homosexual o hi haurà fills o convivència, això que ho decideixin les dues parts.” La reflexió no s’atura aquí: “Una de les coses que critico en el llibre és que històricament se’ns ha venut com l’únic amor el que tens amb la parella, especialment l’heterosexual i monògama. Crec que l’amor romàntic és una opció que està bé, però hi ha altres tipus d’amor, cap a la família o els amics, per exemple, que no estan vinculats al sexe, i els comences a veure quan qüestiones l’amor romàntic.” Sobre la inclusió d’experiències personals en el llibre i l’alt grau d’exposició que això comporta, Roqueta assegura que no sent cap incomoditat perquè n’ha fet una exposició controlada: “No identifico els meus amants ni, per exemple, les posicions sexuals que més m’agraden, perquè considero que no són rellevants. Sí que és cert que als meus pares els està costant molt llegir aquest llibre. M’exposo fins allà on crec que pot ser útil per al lector.”

DE LA POMA A LA PANTALLA Editorial: Pagès Editors Pàgines: 147 Preu: 12 euros

Periodista incisiva

“En un món en què la rapidesa de la xarxa fa que les relacions canviïn cada cinc minuts, com podem establir vincles amorosos perdurables amb una o diverses persones?” Aquesta és una de les qüestions sobre les quals intenta aportar idees Marta Roqueta, tot i que en el llibre ha fet una renúncia expressa a redactar conclusions perquè sigui el lector qui pugui intentar obtenir les pròpies respostes. L’estil amè i punyent de Roqueta no serà una novetat per als lectors de La República, mitjà en què aquesta periodista col·labora des del començament amb uns articles que compagina amb les seves contribucions a El Periòdico, Valors, El Nacional i Fot-li Pou, com una de les veus més expertes en les temàtiques de representacions de gènere.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)