Articles

Homenatge al renovador de la llenceria

La 080 ret homenatge a Andrés Sardá i s’omple de jugadores del Barça

Quan el Concili Vaticà II va decretar que no era obligat que les dones es cobrissin el cap per anar a missa, el jove Andrés Sardá va veure clar que l’empresa tèxtil familiar dedicada a fer mantellines –que fins i tot havia vestit Jackie Kennedy per anar a veure el Sant Pare–, s’enfonsaria. Decidit i enèrgic com era, va trobar la solució reconvertint les puntes pietoses en dissenys de llenceria sofisticats i moderns que trencaven amb l’avorriment homogeni de la cotilleria gairebé ortopèdica del moment.

No només va innovar en les formes i colors, sinó que també va incorporar-hi per primer cop la lycra, el teixit elàstic que s’acabava d’inventar a Suïssa. Quan va anar a vendre els primers dissenys a les botigues li van dir si allò era una broma, però la innovació de seguida va connectar amb una generació de joves àvides de creativitat i aires de llibertat. Sardá va associar la llenceria al concepte moda, aportant-li fantasia i teixits singulars, i també va ser pioner a fer-la desfilar amb models com Martina Klein, Esther Cañadas i Judit Mascó.

Aquesta última va presentar dimarts l’homenatge que la 080 Barcelona Fashion Week va dedicar a l’innovador empresari que ens va deixar al setembre als 90 anys, després d’una dècada afectat per l’Alzheimer. La trobada va ser com una mena de funeral públic, amb amics, clients, periodistes i familiars, amb nou maniquins vestits amb dissenys icònics de la firma, que avui en dia està en mans de la casa belga Van de Velde (empresa familiar que cotitza en borsa), tot i que dos dels fills de Sardá, la Núria i en Miquel, encara hi treballen. “Estem molt contents. Es respecta molt el disseny i la sofisticació, que són els valors diferencials de la marca”, explica la Núria, que s’encarrega de la part creativa.

Vendre l’empresa, tot just quan començava la crisi del 2008, va ser l’última visió d’un home que va ser capaç de saltar tots els obstacles professionals. Va comerciar amb Europa en un moment en què les fronteres estaven tancades i quan les dones es van alliberar cremant sostenidors, ell els va fer gairebé eteris, sense costures, per a totes aquelles que sabia que els acabarien necessitant. Enginyer de professió, tenia molt clar, també, que tant la llenceria com la roba de bany havien d’estar ben construïdes per fer bé la seva funció pràctica; i també que era igual d’important fer que la dona se sentís a gust amb el seu interior més íntim. El que ara es diu empoderar-la. No era habitual que un home burgès nascut el 1929 tingués aquesta sensibilitat envers el món femení. “Crec que hi va tenir molt a veure la seva família, molt creativa, oberta i divertida”, assenyala la Núria. Entre els seus membres, el jove guanyador del Gaudí de cinema Enric Auquer, la il·lustradora Júlia Sardá (el seu pare era el pintor Jordi Sardá) i el polèmic i controvertit excònsul espanyol a Washington Enric Sardá.

A la 080 també es va parlar d’empoderament femení quan les jugadores del Barça hi van aparèixer vestides amb el seu nou equipament oficial de carrer, realitzat per la firma Naulover, encapçalada també per una dona, Carme Noguera. Jerseis amb ratlles blaves i una de grana, pantalons còmodes, una ample i llarga jaqueta de punt... Una roba amb la qual se senten a gust. Com si fos llenceria, vaja.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)