Música

Kebyart: compartir com a forma de vida

La clau de l’èxit d’aquest quartet de saxos és innovar en els diferents estils de música clàssica i defugir de ser reconeguts només a les sales de concerts

LA REALITAT
“Hi ha poques oportunitats per al talent emergent. Tenim un circuit d’educació musical, però el mercat no està preparat per absorbir tot el talent”

A Bali, kebyart significa procés de floriment, contrastos rítmics, tímbrics, de colors: “És una paraula molt vistosa, que realment s’adiu a la nostra idea artística: kebyart és l’art del canvi de contrastos.” A Pere Méndez, saxo soprano; a Víctor Serra, saxo alt; a Robert Seara, saxo tenor, i a Daniel Miguel, saxo baríton, no els falta originalitat, ni tampoc perseverança, confiança en la feina ben feta i màxima lleialtat entre ells, fins al punt d’arribar a la idea romàntica de comprometre’s a anar a Basilea a estudiar un màster junts, tot entrellaçant les seves vides personals amb les professionals per esdevenir una entitat única, remant a contracorrent en un món individualista.

Ja fa cinc anys que Kebyart Ensemble està dalt dels escenaris i, escapant dels tòpics, transporten la música de diversos estils sota criteris historicistes i estilístics determinats amb la seva instrumentació, recuperant la forma de fer que es va perdre en el segle XIX. La seva clau de l’èxit és innovar en els diferents estils de música clàssica i defugir de ser reconeguts només a les sales de concerts. “Com a mil·lennistes, ens comuniquem a través de les xarxes socials, els vídeos, la fotografia i altres arts que complementin la música per anar polint una personalitat pròpia.” Però la clau de tot, asseguren, és la confiança: “És el que fa que en moments difícils encara segueixis creient en el projecte.” Consideren que “avui dia es menysté la capacitat de la música de cambra de fer-te créixer com a persona”.

Ser un quartet de saxos té un handicap: “La justificació constant de la nostra idea artística.” De fet, qualsevol grup de cambra en els primers anys de vida, o qualsevol músic jove al nostre país topa amb la realitat que hi ha poques sales que programin música en bones condicions i han de competir amb les grans estrelles. Ocorre un fenomen paradoxal, tanmateix: “Hi ha poques oportunitats per al talent emergent, tot i que a l’Estat espanyol hi ha un gran circuit d’educació musical accessible a tothom, però després hi ha un mercat que no està preparat per absorbir tot el talent que ell mateix ha creat.” Per això, marxar a l’estranger és una “necessitat imperiosa”, i si no ho fas t’acabes limitant a un circuit molt reduït.

En ser una formació amb només quatre veus, el so és molt transparent i cal cercar nous colors a partir de l’experiència. El so del saxo envaeix tot d’espai, és molt voluminós i penetrant. Alhora, però, és un so fàcil d’empastar però difícil de trobar-hi la transparència. Tot plegat ho podem trobar en el projecte Lectures différentes, que van presentar el dia 31 de gener passat amb un videoclip que homenatja Schubert amb aire historicista, però amb elements moderns que permeten oferir una nova òptica i anar a la cerca d’aquests colors.

AINA VEGA

ainavegar@gmail.com

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.