Arts visuals

Crítica d’art

Negre sobre blanc

El Museu de Reus guarda sorpreses que mereixerien sortir de tant en tant de l’armari

Abans no hagués començat aquest confinament per la pandèmia de la covid-19, el Museu de Reus havia obert els calaixos de l’arxiu i n’havia tret una selecció de dibuixos per a l’exposició Negre sobre blanc. Retrats, paisatges, esboços preparatoris de pintures o escultures, il·lustracions, dibuixos de projecte, d’estudi i també treballs definitius, peces amb entitat pròpia. El dibuix se sol considerar una tècnica inferior a la pintura i l’escultura, però és l’expressió més directa de l’emoció i el pensament d’un artista; el dibuix espontani pot ser una idea en estat pur. Un cop torni a obrir portes el museu, aquesta exposició s’hi podrà veure fins al 26 de setembre.

El temps que abasta la mostra el defineix la frase feta: De la prehistòria als nostres dies. Comença fa deu mil anys, amb un esgrafiat que és una peça clau de la valuosa col·lecció d’arqueologia del museu: la petita Cérvola de Sant Gregori, trobada pel mític arqueòleg Dr. Vilaseca, obra d’un enèrgic i motivat dibuixant que la va gravar, gairebé d’un traç, sobre una pedra llicorella, amb l’alè i el desig d’un caçador. Continua amb dibuixos damunt de ceràmiques ibèriques i fa un gran salt a les acadèmies, els treballs de formació, dibuixos preparatori, projectes o apunts i paisatges d’artistes locals del XIX: Marià Fortuny, Josep Tapiró, Baldomero Galofre, Hortensi Güell i unes petites joies de Gaudí (tot el material original que la ciutat ha aconseguit conservar del gran geni).

Ja del segle XX, obres de Rebull, Modest Gener, Morató Aragonés i altres d’artistes contemporanis com Ramon Ferran, Joaquim Chancho, Rufino Mesa, Albert Macaya, Manel Llauradó. Originals d’il·lustradors i projectes gràfics completen les moltes cares del dibuix.

Són dos-cents dibuixos d’una col·lecció d’un miler en què és segur que hi ha moltes sorpreses que mereixerien sortir de tant en tant dels armaris, en lectures raonades. I també cal recordar que el Museu de Reus té una de les col·leccions més completes que es coneixen de gravats de Fortuny, que si es poguessin exposar de manera permanent (amb les delicades condicions museogràfiques adequades) serien objectiu preferent de moltíssims visitants que farien cua per veure’ls.

Com a complement de l’exposició Negre sobre blanc i en una sala annexa s’estan fent una sèrie d’exposicions de dibuixants contemporanis. Fins ara hi han passat el grup Urban Scketchers de Reus (un actiu i nombrós col·lectiu de dibuixants que surten cada setmana a treballar al carrer); una exposició de retrats espontanis de Teresa Felip i la mostra actual (actual fins que torni a poder aixecar persianes el museu) Amb els ulls tancats, d’Àlvar Calvet, un autor implicat en temes de contingut social, que exposa treballs col·laboratius fets amb invidents, amb artistes als quals ha fet dibuixar amb els ulls tapats, i treballs personals que ha realitzat posant-se ell mateix en la situació d’un cec. Presenta dibuixos, gravats, relleus, un vídeo, un llibre d’entrevistes i la transcripció de treballs a una tècnica que els posa en relleu, visibles per a visitants cecs. Calvet ha volgut donar sovint visibilitat a persones o a col·lectius en risc d’exclusió. Aquest acostament a realitats diverses té el seu origen: “Ha estat sovint motivat per conèixer realitats que sovint em són velades.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)