Lletres

Opinió

‘BLACK LITERATURE MATTERS’

Arrosseguem els peus pel que fa al coneixement de la tradició de les lletres afroamericanes

Recordo perfectament que era la tardor del 1984, segurament el mes d’octubre, quan vaig rebre una trucada telefònica de Joan Agut, aleshores director de Versal Ediciones, convidant-me a un dinar amb James Baldwin, que venia a Barcelona a promocionar la traducció de la seva novel·la Otro país (1962). La conversa va començar amb mal peu perquè no podia creure que em convidessin a mi, que no era ningú, molt menys que ara, a dinar amb uns dels autors que havia venerat des de la meva adolescència, quan vaig descobrir la seva extraordinària obra assagística.

Durant el dinar al famós Reno, vaig notar que Baldwin estava inquiet perquè no tenia cap interès en la deriva de la conversa cap al futbol i els toros. De manera ostensible, va encetar una conversa paral·lela amb mi sobre l’obra de Henry James per mirar de reconduir el tema dels diversos comensals. Quan va haver reconduït la conversa de la taula, va deixar caure el pobre James i va anar de dret al tema del seu interès: les excel·lències de la literatura afroamericana i el relativament poc reconeixement que tenia, sobretot internacionalment. Érem en l’època de l’inici de la carrera del gran crític i estudiós Henry Louis Gates. Després de cantar-ne les meravelles, amb l’atenció de tothom, Baldwin va procedir a fer una oferta suculenta a l’editor: la creació d’una petita biblioteca de clàssics de la literatura afroamericana. Baldwin es prestava a fer, sense cobrar, la tria dels títols, l’establiment i anotació dels textos i un pròleg original per a cada nou volum. Agut es va quedar visiblement parat davant de l’oferta, tan generosa com significativa, i va buscar les paraules més fines i educades per declinar.

En definitiva, el gest d’Agut va significar l’acabament de la breu lluna de mel entre el catalanisme cultural i la literatura afroamericana. I des d’aquell moment, la cultura i la literatura catalanes francament arrosseguen els peus pel que fa al coneixement de l’esplèndida tradició de les lletres afroamericanes, que va arrencar en el segle XVIII i va anar consolidant-se, enriquint-se i diversificant-se al llarg dels segles XIX i XX amb autors imprescindibles de primera magnitud, com ara Langston Hughes, Richard Wright, Zora Neale Hurston i molts d’altres.

Francament, no s’entén com entre l’extraordinària proliferació de petites editorials independents no n’hi hagi cap que hagi volgut omplir aquest buit, sobretot a partir de dos grans estímuls. El primer és l’immens canvi de la visió de la literatura nord-americana que s’ha obert a reconèixer la seva pluralitat. I el segon és l’impuls alliberador i rectificador que va significar la fundació per part de la postmodernitat de la disciplina que coneixem com els estudis postcolonials que reajusten completament el canon de la literatura universal. Caldria posar-s’hi. Algun voluntari?

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)