Articles

Quim Fàbregas fotògraf

“La fotografia m’ha ajudat a ser més humà”

Un fotògraf que viatja o un viatger que fotografia. Quim Fàbregas exposa vint anys de vida dedicada a captar l’essència de persones d’arreu del món i a apropar-nos a la seva història

EL CONTINENT
“Vaig descobrir l’Àfrica quan encara no havia fet 25 anys i em va colpejar l’energia de la mare terra”

“La fotografia em permet explicar les històries particulars que hi ha darrere de cada mirada.” Quim Fàbregas (Calella, 1976) torna a ser casa després d’una aturada obligada per la pandèmia i presentant la seva darrera exposició, que reuneix les imatges i els reportatges més significatius d’aquests vint anys de professió en què, amb la seva càmera, ha perfeccionat la tècnica del retrat, marca de la casa. “Mirar la mirada, arribar a l’ànima és el meu llegat d’aquests anys, amb una majoria d’instantànies inèdites que permeten al visitant fer un recorregut per paisatges i persones ben diferents”, explica el fotògraf, que lamenta que l’exposició hagi tingut un recorregut tan breu. El mes de febrer es va inaugurar a Nova York amb l’objectiu de fer una gira que l’havia de portar durant tot el 2020 per l’Argentina, el Perú, Mèxic, el Brasil i Miami. “La covid-19 ens va partir pel mig el projecte que, finalment, podrem tancar aquí a Calella, on ha tingut una acceptació immillorable”, diu. De fet, jugar a casa s’ha notat, i molt, perquè la reserva d’entrades a la mostra, amb un format més reduït, no ha tingut cap problema per omplir-se cada dia. “La gent que ve a veure les fotografies també es vol trobar amb l’autor, perquè li expliqui el context en què van ser fetes i li mostri qui hi surt i per què hi surt. Crec que és un plus que enriqueix, tant el públic com a mi mateix”, insisteix.

En aquest sentit, les parets de la sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell de Calella són plenes d’imatges de l’Àfrica i l’Índia, els dos continents que han marcat la seva trajectòria vital i professional, però també hi ha espai per mostrar el camp de refugiats d’Idomeni a Grècia, un centre de malalts terminals i un centre de nens autistes de Xile, instantànies del barri jueu de Nova York i fotos dels últims mesos postpandèmia fent books fotogràfics per a tots els públics. Per què aquesta obsessió pel retrat, per captar el rostre i l’expressió de la persona? “Perquè crec sincerament que defineix el meu treball. Jo no em limito a fotografiar algú, vull saber qui és, vull entrar dins seu, vull generar la confiança necessària perquè se’m mostri tal com és, sense artificis”, defineix, i assegura que malgrat aquest grau d’intimitat que apareix a les imatges mai no ha tingut problema a l’hora d’aconseguir fotografiar algú. La dèria, com diu ell, li ve ja de les primeres passes en el món de la fotografia, guiades per l’entitat Fotofilm Calella i, en especial, del primer viatge que va fer amb els seus membres a la Fundació Vicenç Ferrer, a l’Índia més necessitada. “La tasca social i solidària pels més desvalguts que va fer Vicenç Ferrer i que ara continua la seva família és indescriptible, i poder descobrir-la en directe em va fer que decidís implicar-m’hi més directament”, assenyala, i recorda que fa dues dècades, amb un internet incipient, la fotografia era el millor mitjà per apropar al primer món un tercer món sovint oblidat.

UN MÓN PLE DE MONS

Amb la càmera al coll, Quim Fàbregas va començar a treballar el 2009 en un projecte de viatges responsables i solidaris a l’Àfrica, on els participants descobrien un continent allunyat dels tòpics que reclamava un compromís social més enllà d’unes vacances exòtiques. En una d’aquestes expedicions va arribar al petit poble de Caparan (o Kaparan, escrit en les dues versions), on va establir el seu centre d’operacions i va començar a desenvolupar projectes de sanitat, educació, esport i cultura. “No em considero un fotògraf denúncia especialment, però sí que és cert que alguns dels meus reportatges mostren les grans mancances que hi ha, per exemple, a l’Àfrica. Vull creure que més aviat soc un paio que fotografia allò que veu per tenir l’oportunitat d’explicar-ho més tard a gent que viu a milers de quilòmetres. Ensenyar-los que aquest món és ple de mons”, subratlla.

En un lloc destacat de la sala apareix una de les imatges icòniques de la carrera de Quim Fàbregas, és el rostre d’una noia molt jove, la Kayatu, el dia del seu casament. Té els ulls baixos, porta el cap tapat amb un vel i una única llàgrima li llisca galta avall. No sembla feliç, i el fotògraf ho corrobora. “Era al poble de Julanguel, a Gàmbia, on m’havia desplaçat amb l’entitat de Calella Moussa Molo, a la qual oferia cooperació. Vaig tenir l’oportunitat de ser testimoni d’un casament tradicional i vaig parlar amb la núvia, la Kayatu, que em va explicar que casar-se era com si li aturessin els peus i l’obliguessin a deixar enrere el seu somni d’estudiar una carrera”, recorda Fàbregas. A l’exposició de Calella es pot veure tota la seqüència del casament. El retrat de la Kayatu va ser portada de la revista Presència.

Després d’uns anys col·laborant en projectes solidaris amb altres entitats, el 2013 Quim Fàbregas va fundar Etnik Solidaria , juntament amb Viviana Morales, per poder dur a terme projectes més personals. “Sembla un pèl innocent, però vam posar en marxa l’entitat per intentar fer un món millor”, comenta, i precisa que dos anys després va engegar els seus propis viatges en ruta “al marge de les agències i amb un estil molt personal, amb propostes pel Senegal, Gàmbia, Burkina Faso, Benín, el Camerun, l’Índia, Mongòlia i, recentment l’Amèrica del Sud”. Part dels diners que obté es destinen a sufragar una llista ben llarga de necessitats, especialment en pobles de l’Àfrica, que van des de la construcció d’un pou fins a l’ajuda econòmica per a un projecte agrícola, un dispensari mèdic, la reforestació de camps o l’adequació de conreus. A la recollida de diners que es fa amb els viatges s’hi han d’afegir l’organització de diferents activitats, la col·laboració de particulars i la venda de fotografies i del darrer llibre del fotògraf. A cavall entre dos mons, el municipi maresmenc i el continent africà, Quim Fàbregas reconeix que se li fa difícil identificar-se només amb un paisatge. “Vaig descobrir l’Àfrica quan encara no havia fet 25 anys i em va colpejar l’energia de la mare terra, una sensació de pertinença que mai abans no havia sentit i que em va canviar com a persona. Forma part de mi igual que el lloc on vaig néixer”, assegura. Quim Fàbregas diu que la fotografia li va permetre al seu moment superar alguns murs emocionals que l’havien mantingut allunyat de la societat. “Crec que m’ha ajudat a ser més humà, millor persona, a fixar-me molt més en allò que m’envolta, a minimitzar els problemes que en realitat no ho són si els comparem amb els de debò i a establir un contacte profund amb la gent”, especifica. L’exposició es pot visitar, amb cita prèvia, fins al 22 d’aquest mes.

.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)