Teatre

Tretze testimonis per tot Catalunya

El Ballet de Barcelona es reivindica com una companyia de dansa arrelada al territori i que mostra, desinhibidament, una dansa clàssica sense els prejudicis per cossos i mirades diferents alternada amb coreografies contemporànies. Aspira que a Catalunya es prodiguin les companyies de dansa i reivindica el suport de l’administració per créixer

El Ballet de Barcelona és ambiciós. Es rebel·la (com ja han fet moltes altres companyies de dansa clàssica i neoclàssica) contra el fet que Catalunya no tingui, com a mínim, una formació amb el suport del Departament de Cultura. I ho fa treballant i mostrant el seu ampli repertori arreu del país. Fins a tretze testimonis de quatre coreografies en pocs mesos, mantenint una idea molt pròpia que respecta la tècnica i l’estètica preciosista de les coreografies de Petipà (El Trencanous, per exemple), però donant espai a cossos i formes no canònics. Com quan introdueixen indistintament cignes masculins i femenins, o quan un ballarí interpreta el personatge d’Odette. Amb una reivindicació de gènere evident, alliberadora. La companyia (molts van sorgir del Ballet Catalunya) no vol competir amb ningú: defensa que hi hagi el major nombre de companyies de dansa possible per divulgar el gènere.

Des de l’octubre (tot i que el tancament de teatres ha impossibilitat algunes funcions) presenten una peça al Versus Glòries de dansa contemporània. Tres ballarins exposen el seu exemple: parlen de les lesions i de la por de no tornar a ballar. Ho fan en un espai complicat com és una sala amb dues grades i sense espai als laterals per a sortides i entrades. Només poden treballar amb diagonals. El repte era majúscul, sobretot per entrar en una sala on mai s’havien atrevit a programar dansa. La satisfacció és notable, fins al punt que els van prorrogar els dimecres de novembre. L’obra exposa la crisi d’un ballarí que, sense ballar, se sent qüestionat com a artista. Supera el tòpic que els ballarins només fan accions plàstiques. Sí, són capaços de fer exercicis d’equilibri preciosista, però també d’aportar emoció i veritat com s’insinua a AtuRa.

El Ballet de Barcelona, que assaja en uns locals de Rubí, està format per una companyia principal de divuit ballarins. Si se sumen els meritoris que s’estan formant i el cos de ball, arriben a la cinquantena, cosa que els permet atrevir-se amb peces de gran repartiment (El Trencanous suma fins a 40 ballarins en escena) i també a tenir diferents programes que poden alternar. Per exemple, Mixed Bill (la funció que s’havia de fer a Vilafranca l’1 de novembre, ja té data per a la tardor vinent) alterna una peça de dansa clàssica amb el toc de velocitat que s’imprimeix a Amèrica, amb una primera part que es dissenya amb el mateix equip del teatre (pas a dos, pas a tres, solos...) perquè el testimoni del ballet tingui la satisfacció del públic. “On anem, repetim”, diu satisfet Carlos Renedo, director executiu del Ballet de Barcelona.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)