Arts visuals

Articulacions

EL RETAULE DE GUARDIOLA

El franquista va deixar dit al testament que les obres havien de ser per a la ciutat de Barcelona, però els hereus s’hi han negat

Imaginin que tenen un DeLorean i que poden viatjar al segle XV. A la pantalleta, a la casella del lloc de destí, hi han de posar “Sant Salvador de Guardiola, Bages” i, a la de l’any, “1404”. Després del llampec i de tot allò a la velocitat de la llum, quan ja siguin a lloc, passin per l’església parroquial i preguntin per Lluís Borrassà, el pintor que està pintant el retaule del Salvador. No sé quina cara fa, ja m’ho explicaran, que tinc curiositat.

Al pintor segur que li agradarà conèixer, i els demano que li ho expliquin, que aquell retaule que ara enllesteix acabarà en una ermita de la localitat, on s’estarà fins al 1922, aproximadament. “Pas malament, cinc segles d’ús”, imagino que dirà. Facin-li sabedor que llavors el va comprar l’arquitecte que va fer el porxo de l’ermita, Alexandre Soler i March, l’autor de l’edifici de la seu d’Economia on va entrar la Guàrdia Civil el 20-S del 2017. Bé, això últim, potser no cal. Comentin-li que Soler va publicar un article el 1925 en què explicava, amb emoció, com va descobrir el retaule: “Oberta la capella, una sobtada impressió em deixà clavat al peu de la porta: sobre l’altar, a manera de teló de fons de la venerada Mare de Déu del Castell, es veia brut i malparat el retaule d’en Borrassà [...] Quin goig poder recollir una obra com aquesta, salvar-la de l’oblit i del desconeixement en què es tenia i d’una imminent destrucció!” Soler el va conservar uns anys, fins que el va vendre a un important empresari barceloní, Ròmul Bosch i Catarineu. Poden dir-li també que en Bosch es va arruïnar i va necessitar empenyorar la col·lecció d’art que posseïa. Totes les obres, també el retaule de Guardiola, van estar-s’hi uns anys, al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquí m’agradaria veure la cara que farà en Borrassà, perquè hauran d’explicar-li què és un museu. I hauran d’explicar-li també la Guerra Civil i tot allò de Franco, i que un franquista es va apoderar de les empreses d’en Bosch, i que el franquista es va endur les obres d’art del museu, i que el retaule va acabar en un palauet on vivia el franquista, que es deia Julio Muñoz Ramonet. I el franquista va morir a Suïssa i va deixar dit al testament que totes les obres d’art havien de ser per a la ciutat de Barcelona, però els hereus s’hi han negat i han amagat el retaule. Sí, el retaule de Guardiola, el retaule que ell, en Borrassà, ara pinta. I comentin-li que, fins i tot, s’han fet judicis als tribunals. Sí, pel seu retaule. I com que el retaule el tenen amagat i avui no en podem gaudir, ens hem de conformar amb la fotografia en blanc i negre que il·lustra aquest article. Mostrin-li-la, si us plau, que no s’estranyi i els prengui per bojos. I quan acabin, saludin en Borrassà de part meva i tornin cap al segle XXI. O millor no, quedin-se al segle XV. Jo ho faria.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)