I AIXÒ, COM S’ESCRIU?

Els cata­lans quan escri­vim som dub­to­sos de mena. Per això sem­pre ens és molt útil tenir ben a prop lli­bres o manu­als que ens donin segu­re­tat a l’hora de comu­ni­car-nos en català. Entre aquests títols de referència que cal tenir a totes les cases, al cos­tat de l’ordi­na­dor, ara hi hem d’incloure una altra obra, 101 dub­tes del català resolts per l’Opti­mot, un lli­bre que recull les fit­xes més emblemàtiques del ser­vei de con­sulta i asses­so­ra­ment lingüístic de la Direcció Gene­ral de Política Lingüística.

Així, per exem­ple, tro­ba­rem la solució a dub­tes tan freqüents com en quins casos podem escriure la pre­po­sició a davant de com­ple­ment directe, o si hem d’escriure dar­rere o dar­rera. O bé saber quina diferència hi ha entre pujar o apu­jar, o recol­zar o donar suport. O des­co­brir quin mot és el nor­ma­tiu: tor­ti­coli o tortícolis? En alguns casos es con­tra­posa una forma nor­ma­tiva, com ara assen­tar, amb una altra que es con­si­dera un calc del cas­tellà, com per exem­ple sen­tar; però hi ha altres casos en què s’espe­ci­fica quina paraula és més pre­cisa en un con­text con­cret. En aquest sen­tit, el lli­bre, igual que les fit­xes de l’Opti­mot, recull l’espe­rit de la Gramàtica de la llen­gua cata­lana (GIEC), perquè explica quins mots o cons­truc­ci­ons sintàcti­ques són nor­ma­ti­ves, però sobre­tot el que fa és des­criure la llen­gua. És a dir, des­criu els usos com a ade­quats o no, i no els qua­li­fica de cor­rec­tes o d’incor­rec­tes, perquè dependrà del con­text. Posem alguns exem­ples: l’arti­cle neu­tre lo s’usa en els regis­tres col·loquials, oral­ment, però en els regis­tres for­mals cal evi­tar aquesta forma i usar altres cons­truc­ci­ons més ade­qua­des, o bé també podem fer ser­vir en con­tex­tos infor­mals la forma reduïda sis­plau, mal­grat que la nor­ma­tiva no la recu­lli i només tin­gui en compte l’expressió si us plau.

De ben segur que aquest lli­bre ser­virà de com­ple­ment a les cer­ques que fem a través del web de l’Opti­mot, en què es poden cer­car dub­tes de català en dife­rents dic­ci­o­na­ris i recur­sos lingüístics com ara les fit­xes, de les quals s’ha nodrit aquest volum. L’Opti­mot també ofe­reix un ser­vei d’atenció per­so­na­lit­zat en què els usu­a­ris poden enviar con­sul­tes de llen­gua. Al seu web, cada any s’hi fan més de 19 mili­ons de cer­ques i reben unes 5.000 con­sul­tes anu­als. Unes xifres que ens con­fir­men que, amb la llen­gua, som una mica dub­to­sos, sobre­tot per la situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat lingüística que vivim i per la història que ens pre­ce­deix.