Lletres

Lectures escollides

La col·lecció ‘Dies que han fet Catalunya’, dirigida per Agustí Alcoberro i publicada per Rosa dels Vents, proposa una aproximació innovadora al passat, amb llibres en què es ressegueixen dates clau de la nostra història i es reivindica el retorn a la narrativa

El director de la col·lecció, Agustí Alcoberro, reivindica “el paper essencial del relat en la construcció del coneixement històric”

Durant molts anys, la història dels esdeveniments ha estat menystinguda a les universitats, les escoles i els llibres, en què s’han imposat les teories generalistes. La inèrcia ha contribuït, molt probablement, a allunyar la disciplina del gran públic, que encara avui contempla un llibre o un article d’història com una fita inabastable o, com a mínim, escassament atractiva. La història, molt sovint, avorreix; en bona part perquè només ens parla en un llenguatge i d’uns continguts poc atractius, en què es fa difícil trobar elements tan fonamentals per a qualsevol experiència cultural com és el plaer per la lectura o la capacitat de sorprendre. Però, quan la història està ben explicada, amb un estil dinàmic i un cert atreviment en les estructures i els temes, quan ens parla d’episodis singulars o parteix d’allò concret i ho incorpora, el lector s’hi aboca. En són bona prova la gran quantitat de revistes d’història que podem trobar als quioscs; i, fins i tot, l’èxit d’alguns historiadors, capaços de fer-se un forat entre els llibres més venuts de no-ficció. És amb aquesta doble vocació de recuperar el plaer de llegir un bon llibre d’història i de recuperat el relat dels esdeveniments i la veu dels protagonistes, sense renunciar al rigor científic, que el professor Agustí Alcoberro i l’editorial Rosa dels Vents han impulsat la col·lecció Dies que han fet Catalunya. L’objectiu, tal com es dedueix a partir dels llibres editats i dels que s’anuncien, és construir una història de Catalunya a través d’algunes dates emblemàtiques, ja sigui perquè han quedat assentades en l’imaginari col·lectiu o perquè han marcat un punt d’inflexió.

Els dos primers volums se centren en l’1 de març del 1959 i el 25 de juliol del 1835. O, dit d’una altra forma, en el dia en què milers de ciutadans es van negar a agafar els tramvies per desplaçar-se d’un lloc a un altre de Barcelona i els seus voltants i el dia en què va esclatar la revolta popular en què es van cremar diversos convents i es va destruir la primera fàbrica que funcionava amb l’energia del vapor. El primer dels llibres el signa Francesc Vilanova i Vila-Abadal. El professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), un excel·lent coneixedor del període del primer franquisme a Catalunya, s’aproxima a aquells esdeveniments amb una base documental sòlida. Només cal fullejar les notes finals per adonar-se que s’ha dut a terme un buidatge sistemàtic de la premsa de l’època i els llibres de memòries, i que l’autor coneix a bastament la bibliografia existent. Unes fonts que, a més a més, l’autor interroga de forma crítica, sense donar res per suposat o per cert. Vilanova comença explicant, com si es tractés d’un quadre impressionista, com era “la ciutat abans de les vages”. Un escenari marcat pels problemes de racionament, de subministrament elèctric i d’accés a l’habitatge, que condicionaven la seva vida quotidiana i oferien escasses perspectives de futur. I amb un àmbit que l’autor defineix com “la ciutat discreta”, al marge del poder franquista i el món clandestí antifranquista. Un dels elements més singulars del llibre és que aquell episodi ens és explicat a partir d’un esquema original, a través d’un dietari en què l’autor reconstrueix el dia a dia de la vaga a partir del dia 8 de març, quan comencen a circular els primer fulls que fan una crida a boicotejar els tramvies; i posa en conflicte la ciutat oficial amb la real. I, al mateix temps, ho fa a través d’una prosa agil; i un estil sempre incisiu, a voltes irònic. En els darrers capítols, l’autor ressegueix la reacció de les autoritats franquistes, la repressió que van patir els comunistes i situa les dues vagues del març del 1951 com a punt d’inflexió en el període franquista al nostre país. El resultat final és un llibre en què el lector rep la informació suficient per conèixer el perquè, el com i el després què d’aquells dies; però, al mateix temps, es converteix en una experiència enriquidora, en una lectura que atrapa fins a la darrera pàgina.

L’altre volum que s’ha presentat, dedicat a La bullanga de Barcelona, el signen Jordi Roca Vernet i Núria Miquel Magrinyà, tots dos vinculats a la Universitat de Barcelona i especialistes en la revolució liberal i els moviments populars a Barcelona durant el segle XIX. El primer interès del llibre rau en el fet de recuperar un període, la primera meitat del segle XIX, tan poc estudiat com mal explicat; i, al mateix temps, en la voluntat de desfer tòpics i esvair mites, començant per la coneguda cantarella sobre la mansuetud dels braus que es va convertir en el detonant de la ira popular. En el llibre se’ns ofereix una visió molt entenedora del context en què es va produir la revolta, des dels darrers temps de Ferran VII fins a un quadre de la Barcelona del 1835, immersa en un procés de canvi profund. Però el nucli del llibre és un relat molt minuciós dels dies que van des del 25 de juliol fins al 5 d’agost, quan la situació revolucionària va assolir una intensitat extrema; i també dels esforços per recuperar la tranquil·litat. Arribats a aquest punt, els autors aturen el temps i ens conviden a reflexionar sobre els protagonistes de la revolució, el paper de les autoritats i, en definitiva, sobre allò que va suposar la revolució. Resulta especialment recomanable l’epíleg del llibre, en què se’ns explica com el terme bullanga es va utilitzar en un sentit eminentment degradant per part de les elits liberals per associar els moviments populars al descontrol i la violència. Com ens podem imaginar, no es tractava d’un debat estrictament terminològic, sinó que amagava el desig de “pilotar la revolució sense la pressió popular per evitar els canvis ràpids i subversius i l’ascens del liberalisme progressista radical”, tal com afirmen els autors.

La col·lecció Dies que han fet Catalunya s’ha estrenat amb aquests dos volums. Però al llom se n’anuncien alguns llibres més, un dels quals anirà a càrrec del mateix Agustí Alcoberro i es dedicarà a La desfeta (11 de setembre del 1714), una data ineludible de la història moderna i, al mateix temps, ben arrelada en el nostre imaginari col·lectiu. L’altre el signarà Giovanni Cattini i se centrarà en El complot de Prats de Molló (4 de novembre del 1926), un esdeveniment molt menys conegut però que va marcar la figura de Francesc Macià i els inicis de l’anomenat moviment separatista. Tots dos estan anunciats per a la Setmana del Llibre en Català. I per al Sant Jordi de l’any vinent també està previst publicar un llibre dedicat a la Tercera Guerra Carlina, a càrrec de Lluís Ferran Toledano, i un altre sobre l’ocupació de Barcelona per part de les tropes franquistes, que prepara Oriol Dueñas. No seran els únics. El passat és ple de dates i episodis susceptibles de ser analitzats amb rigor i explicats amb cura. I el present té prou lectors disposats a submergir-se en un bon llibre d’història.

La bullanga de Barcelona Autors: Jordi Roca Vernet i Núria Miquel Magrinyà Editorial: Rosa dels Vents Pàgines: 283
La vaga dels tramvies Autor: Francesc Vilanova i Vila-Abadal Editorial: Rosa dels Vents Pàgines: 339
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)