Objectiu clau: poder arribar a tothom

La meva relació amb la lite­ra­tura sem­pre ha estat molt intensa i feia molt temps que donava vol­tes al fet de poder obrir una lli­bre­ria al meu muni­cipi. La feina que feia no m’omplia, volia ple­gar i vaig creure que si jo tenia neces­si­tat de poder tenir a tocar un esta­bli­ment així, era per­fec­ta­ment fac­ti­ble que hi hagués més gent que ho veiés igual. M’hi vaig llançar de cap!

Crec que sí, perquè la meva per­cepció d’allò que ha de ser la lec­tura és molt popu­lar. Crec que ha d’estar a l’abast del major nom­bre de gent i tenir un ampli ven­tall d’opci­ons per esco­llir. Al Vapor Vell qual­se­vol lec­tor, o la gran majo­ria, pot tro­bar allò que busca. Tre­ba­llem gènere infan­til, novel·la gràfica, àlbums il·lus­trats per a adults, lli­bre femi­nista... És evi­dent que el nos­tre espai és limi­tat i no tenim tot l’estoc que voldríem, però si no hi és, ho bus­quem. Des del lec­tor de best-sellers fins al d’assaig, tots els públics poden tro­bar el seu volum a casa nos­tra.

Estic con­vençut que en tots els muni­ci­pis es lle­geix, més o menys. La lec­tura, al meu enten­dre, és una acti­vi­tat trans­ver­sal que no deixa ningú al marge, i per això és tan apas­si­o­nant anar enllaçant lli­bre i lec­tor. Fa sis anys que som aquí i en volem con­ti­nuar molts més. També és cert que la nos­tra àrea d’influència arriba a pobla­ci­ons veïnes com Premià de Dalt i Vilas­sar de Dalt.

Paciència! [riu]. No, seri­o­sa­ment, crec que s’ha de ser pres­crip­tor, perquè el meu ofici bàsica­ment és lle­gir i expli­car allò que he lle­git. Tenim un gran com­pe­ti­dor que és aquest mons­tre d’inter­net amb certa empresa al cap­da­vant que et ser­veix el lli­bre que has dema­nat en vint-i-qua­tre hores. Nosal­tres inten­tem acos­tar-nos a aquesta rea­li­tat, pel que fa al ser­vei, però vull pen­sar que apor­tem el plus de l’experiència i de l’esti­mació per l’ofici.

I tant! I també ens ve molta gent dema­nant-nos que li reco­ma­nem nosal­tres una lec­tura. A par­tir d’una con­versa amb la per­sona que ens ve a veure et pots fer una idea de quins són els seus gus­tos, quin lli­bre li pot agra­dar, quin no cal ni que li plan­te­gis... Crec que el nivell d’encerts és prou alt perquè tenim força gent que repe­teix i torna.

Per des­comp­tat. Aquesta és la gran vir­tut de l’atenció directa. La gent ve molt a la lli­bre­ria a xer­rar i a com­par­tir experiències de lec­tura.

Una mica de tot, fent honor a allò que deia de voler arri­bar a tot­hom.