Olga Vila i Oliveras i Ernest Riera i Abrussà han estat sempre treballadors i activistes culturals. Des del 20 de desembre del 2013, regenten l’establiment de llibres de segona mà Sweet Books, al cor del Barri Vell de Girona. En aquest local, la literatura d’arreu combina amb les llaminadures, l’altre esquer per endolcir el paladar a més de l’ànima. Compaginen la feina de llibreters amb altres ocupacions, l’Olga a la Universitat de Girona i l’Ernest com a reconegut traductor amb més de 120 títols a les espatlles d’autors com John Irving, Harold Pinter, Tom Wolfe, Don DeLillo, Bruce Chatwin, Zadie Smith o els còmics de Corto Maltés.
Com sorgeix aquesta llibreria?
O.V.: Sempre hem treballat en el món cultural, i en el món dels llibres especialment. Vam néixer en moments complicats; jo en aquell moment m’havia quedat a l’atur i tenia ganes de muntar alguna coseta. La idea inicial era que la cultura circulés, que no es fessin malbé els llibres, que en un moment difícil per a molta gent tothom hi pogués tenir accés. Vam començar amb una parada en mercats de segona mà de Girona i finalment ens vam llançar a la piscina, amb un local de vint metres quadrats, que aviat se’ns van fer petit i vam poder ampliar.
Llibre de segona mà? Llibre de vell?
E.R.: De segona mà. Els llibres de vell són fins a mitjan segle passat.
Quin és el més antic que teniu?
E.R.: N’havíem tingut del segle XVII, ara els més antics són del XIX, però no ens hi dediquem. Ens centrem a donar nova vida a llibres a partir dels anys cinquanta o seixanta fins a l’actualitat.
Quin fons teniu?
E.R.: De catalogats, ara uns 10.000. Des que vam obrir n’hem tingut entrats entre 30.000 i 40.000. En un mateix moment, a la llibreria n’hi poden haver 10.000 d’entrats i 30.000 per catalogar.
Quin és el client habitual?
O.V.: Tot tipus d’edats, classe i nivell cultural. Ens satisfà molt. I veure nanos de 16 o 17 anys que busquen títols de filosofia, o clàssics catalans, fa il·lusió.
També col·leccionistes?
O.V.: Sí, però no era la idea inicial, ens hi hem anat trobant. Ens han arribat llibres dedicats per Espriu, Carner...
Dedicatòries d’èpoques en què no hi havia signatures massives com ara i que, per tant, tenen un altre valor...
O.V.: Correcte, no eren autors que signessin llibres cada Sant Jordi. També ens hem dedicat a buscar edicions concretes de llibres descatalogats.
Per encàrrec?
E.R.: Sí, gent que busca un llibre que va llegir de jove o de petit i que el voldria tornar a tenir. Mirem de trobar-lo. Ens hem anat adaptant per arribar a tots els interessos, i com més llibres dels que no es troben tinguem, millor.
Com us arriben? Gent que buida la biblioteca dels pares, o dels avis, gent que ja els ha llegit i no li caben...?
O.V.: Hi ha de tot. De vegades hem dit, sort que hem anat a veure determinada biblioteca personal, perquè remenant hi hem trobat coses que valen la pena.
E.R.: En llibreries que anaven a les escombraries hi hem trobat llibres signats per Espriu, Sagarra, Carner, Pla...
Gent que no sap el patrimoni que té?
O.V.: O no els interessa, els fa nosa...
Heu dit a algú: “Escolta, saps de què t’estàs desprenent?”
E.R.: Sí. I alguns diuen: “És igual, no m’interessa, m’ho vull treure de sobre.”
O.V.: També ens ha passat a l’inrevés. Gent que et truca i et diu: “Tinc uns llibres fantàstics”, i no n’hi ha per a tant!