Lletres

Crítica

REMULLAR ELS DITS EN L’AIGUA FUGISSERA

Quan una embòlia pulmonar va acabar amb la vida de Françoise Sagan el 2004, abans d’escriure l’obituari per al diari em van venir tants records que vaig tenir la sensació d’haver estat amic seu. Ens passa amb els escriptors que ens impacten: acabes identificant-t’hi i els seus sentiments s’arrapen als teus en una barreja del moment de la lectura i el pòsit que t’han deixat quan ja no recordes ni l’argument. La força de la lectura de Françoise Sagan només la puc comparar amb la d’una altra francesa inigualable: Marguerite Duras. Serien com el negre i el blanc d’un temps convuls. Mentre veig Duras com un clàssic, percebo Sagan com una confident, algú a qui pots trucar un diumenge a la tarda.

Dins d’una nova col·lecció magnífica, plena de títols encertats, Viena publica T’agrada Brahms?, amb traducció de Josep Maria Pinto, el mateix de Proust. Amb el record també de la pel·lícula mítica, en què el triangle amorós està protagonitzat per Ingrid Bergman, Yves Montand i Anthony Perkins, la novel·la es podria incloure dins l’eix de narracions de joventut de Sagan, quan la fama de la cèlebre Bon dia, tristesa la va convertir en una de les escriptores més llegides del món, un referent dels canvis que s’estaven produint en la postguerra després del desastre, i abans de l’esclat que va significar la revolució beatleriana.

Els dubtes de la Paule davant de dos pretendents i la invitació a un concert són els eixos temàtics d’una obra que sacseja perquè, un altre cop, Sagan ens situa en les incerteses de la seva protagonista, amb aquestes descripcions d’estats d’ànim, gairebé en l’aforisme de bellesa aclaparadora: “I tot d’una s’havia sentit envaïda per la felicitat, acceptant-ho tot de la seva vida, acceptant el món, comprenent en un instant que tot anava bé. I per amagar la cara, s’havia abocat per la borda mirant de remullar els dits en l’aigua fugissera.” Més enllà de l’habilitat que té l’escriptora per forçar trames i fer-les creïbles, l’autènticament revelador és la capacitat d’introduir-nos en un territori sensorial en què la teva pell és la seva pell, en què olores o veus com la protagonista, tot i un punt de vista en tercera persona, que en teoria ens podria distanciar de les situacions. Els cigarrets constants ens fan penetrar la nicotina dels Gauloises o el passeig que es confon amb el desig o la facilitat d’unes vides que trenquen la monotonia i la banalitat. Aquí la superficialitat és una característica més d’un ambient lleu, on els detalls adquireixen la mateixa dimensió que en Proust. La bellesa són les converses en què els joves confessen els seus anhels i ambicions infantils. Una delícia.

T’agrada Brahms?
Autora:
Françoise Sagan
Editorial:
Viena
Preu:
16

Dean Martin en perspectiva, a través dels seus èxits

Sortint de la neurosi de Sant Jordi, però atrapat encara per l’ofec que provoca la mascareta i l’ambient general d’ocàs, sentir la veu extraordinària de Dean Martin ha estat un estímul, gairebé una motivació. El recopilatori, ben baratet, de 28 temes editat per New Continent són els setanta-cinc minuts més plaents de les últimes setmanes, a excepció del naixement del meu fillol Pol, a qui no he pogut conèixer! En soledat per casa, la veu de Martin, tan bona en les vocalitzacions i el fraseig com la de Sinatra, però més blanca, menys torturada, omple d’optimisme aquests dies lamentables. Dean Martin va ser un somriure i un dels components del famós Rat Pack, que també va eclipsar les seves condicions artístiques, que no s’ha valorat prou. De pare provinent de Pescara i mare d’ascendència napolitana i siciliana, Dino Paul Crocetti va ser una estrella de Hollywood i un arquetip un xic macarró. Avui, en perspectiva, les versions que fa de les cançons italianes posen la pell de gallina. Com Sinatra, Dean Martin va ser únic. En dona fe aquest magnífic recopilatori, que té també propietats terapèutiques. Deien que Martin alegrava totes les festes. Ho podem comprovar.

Greatest Hits
Autor:
Dean Martin
Discogràfica:
New Continent
Preu:
8
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)