Teatre

Temps de teatre

El Temporada Alta garanteix dos mesos d’arts en viu barrejant la producció nacional amb la internacional i sumant aventures escèniques virtuals. La tardor és temps de teatre

INTERNACION ALS
Noms propis com Romeo Castellucci, Angélica Liddell i Christoph Marthaler tenen cabuda en aquesta edició
A DISTÀNCIA
Tot i que es defensa la presencialitat, es manté un programa en línia amb encàrrecs a Rodrigo García i Juana Dolores
ELS MÉS JOVES
Enguany, el festival arrenca un projecte europeu de suport a la professionalització de dansa urbana amb una dotzena de socis

Hi ha un escalf especial a les butaques durant la tardor. Des de fa trenta anys, les poblacions de Girona i Salt (que són l’embrió d’aquest festival) allarguen l’enamorament del públic amb les arts en viu. Aquest any, que s’arriba a la 30a edició, encara caldrà dur mascareta i, previsiblement, hi haurà un aforament màxim del 70% a conseqüència de la covid. Fa uns dies, deien des del govern que, d’aquí a poques setmanes, es podria augmentar al 80% d’ocupació, un percentatge que el sector considera insuficient perquè demana, des de fa temps, que sigui del 100%, com a bona part dels teatres d’Europa. Tot i així, el Temporada Alta segueix amb la qualitat com a exigència bàsica, i el cartell d’enguany torna a ser molt ambiciós. Una bona mostra n’és l’espectacle que inaugura aquest cap de setmana la programació a El Canal, a Salt. El director lituà Oskaras Korsunovas (que des del 2011 ha presentat una obra en cada edició del festival, a excepció de la del 2020 per raons sanitàries) ha assumit el repte de dirigir un repartiment català encapçalat per Julio Manrique. La seva versió de L’oncle Vània allargarà funcions a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. El Temporada Alta preveu 106 espectacles, 25 dels quals estrenes absolutes i 18 més que debuten a Catalunya. Destaca l’elevat nombre de coproduccions (26) i que fins a 60 espectacles corresponen a dramatúrgia i creació catalana, davant els 31 de l’Estat espanyol i els 15 de l’escena internacional.

El mèrit del Temporada Alta és veure quins són els noms internacionals, de referència en la dramatúrgia mundial, que repeteixen, com ara Guy Cassiers (Antigone in Molenbeek + Tiresias que es va poder veure en la versió “A distància” l’any passat), Alain Platel (Gardenia, 10 anys després), Romeo Castellucci (Bros), Christiane Jatahy (Entre chien et loup), Sergio Blanco (Divina invención) i Christoph Marthaler (Aucuné idée). En clau de circ, hi ha el clown poètic d’Aurelia Thierrée, que actuarà amb la seva mare Victoria Thierré Chaplin (filla de’n Charlot). Pel que fa al Cirque Aïtal, planteja un joc metateatral en què parlen d’ells mateixos mentre desenvolupen el seu espectacle de números acrobàtics en una carpa de grans dimensions a la Devesa. Per la seva banda, la companyia catalana “eia” presentarà NUYE, el nou espectacle que han creat amb una vintena de productors i còmplices de Catalunya i Europa.

Si habitualment hi ha un cap de setmana de programadors, en què el festival es converteix en l’aparador de la creació contemporània catalana més personal, enguany es duplica amb un segon cap de setmana (el següent) i la reunió de la Xarxa Internacional per a les Arts Escèniques Contemporànies (IETM): més de 100 professionals que reflexionaran sobre el paper de les arts en la societat actual.

El Temporada Alta és, normalment, la pista de sortida de bona part de les produccions catalanes que, posteriorment, faran temporada a Barcelona. En aquesta llista hi ha títols com El gran comediant, amb Joel Joan, que després preveu una amplíssima temporada al Teatre Goya. O Les irresponsables, de Javier Daulte, dirigida per Sílvia Munt, que posteriorment farà temporada a La Villarroel. I també Final de partida, amb el retorn de Jordi Boixaderas a l’escena després de molts anys de divorci artístic amb el teatre. El muntatge, que dirigeix Sergi Belbel i completa el repartiment amb Jordi Bosch, Jordi Banacolocha i Margarida Minguillón, estarà al Romea a partir del mes de març. També s’estrenarà el muntatge premiat amb el Quim Masó El nedador del mar secret, de la cia La Danesa, abans de fer estada al TNC. Jordi Oriol presenta La mala dicció (estrenada puntualment al Grec), que després es podrà veure en la trilogia completa al Teatre Lliure.

Aquests darrers temps pandèmics han obligat a desmanegar les programacions per mantenir el màxim de companyies actives. Potser per això arriben ja estrenades obres com RRR, de Frederic Amat, Cabosanroque i La Verona; la Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), de Gabriel Calderón (Joan Carreras va rebre dilluns a Bilbao un Max a millor actor per aquest monòleg), i Sonoma, de La Veronal (després del seu triomf al Palau dels Papes el Festival d’Avinyó). També està programada, un cop estrenada al Lliure I només jo vaig escapar-ne, de Caryl Churchill, amb direcció de Magda Puyo. Sí que s’estrenarà a Salt El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, una dramatúrgia de Josep Maria Miró, que ja es va endur el darrer Premi Born i que espera fer temporada posteriorment a Barcelona, amb Pere Arquillué de cap de cartell i la direcció de Xavier Albertí. D’altra banda, el Temporada Alta proposa obres intuïtives com Fenomen, de Moon Ribas i Quim Girón, i pràcticament acomiada el Rebota, rebota y en tu carta explota, d’Agnès Mateus, que roda des del 2017. També torna Acorar (estrenada el 2013!), segurament un dels muntatges que ha repetit més en la història del Temporada Alta, al costat del Non solum, de Sergi López, i El petit príncep, d’Àngel Llàcer, dos títols que no es representaran en aquesta edició. Aspiren a allargar les gires produccions com 360 grams, d’Ada Vilaró (que acaba de superar les 50 funcions i confia arrencar una gira estatal i per Iberoamèrica) o The mountain, de l’Agrupació Señor Serrano. La Calòrica signa dos treballs: la reposició de Feísima enfermedadf y muy triste muerte de la reina Isabel I (que es programa un oportú dia de la Hispanitat, dimarts vinent) i el viatge cap a Txèkhov d’Arbres, vodka i naus voladores.

Entre els muntatges que aspiren a fer tants plens com funcions es vagin ampliant hi ha les comèdies 53 diumenges, que repetirà al Nadal al Romea i Filumena Marturano encapçalada per Clara Segura i Enrico Ianniello. I l’oníric Canto jo i la muntanya balla, l’adaptació de la novel·la d’Irene Solà de Clàudia Cedó que Joan Arqué i Guillem Albà han dirigit també a la Biblioteca de Catalunya. Per acabar, La Víctor C, que acaba d’estrenar temporada a la Sala Gran del TNC farà una de les seves poques actuacions fora de Barcelona, una gira que s’ha vist aturada, segons la directora de l’espectacle i del TNC, Carme Portaceli, per les dificultats de fer-la rodar durant la pandèmia.

El festival més llarg de Catalunya (el Grec amb prou feines arriba a allargar-se poc més d’un mes i el Temporada Alta preveu fins a onze setmanes de funcions) té, aquest any, tres concentracions d’espectacles: les fires de Sant Narcís (amb obres que ja tenen la garantia dels èxits a la cartellera de Barcelona) i els aparadors de la creació catalana. Si cada any un centenar de programadors s’apropen al cap de setmana de programadors, aquest cop també hi haurà un altre centenar de participants en la trobada de la Xarxa Internacional per a les Arts Escèniques Contemporànies. Serà el moment de presentar les produccions amb un llenguatge més propi, que puguin sorprendre els programadors internacionals i que puguin suposar una plataforma per signar futures coproduccions dels seus espectacles o, si més no, poder ampliar les gires més enllà dels Pirineus. Hi ha obres que s’allargaran els dos caps de setmana com A pie, de José Antonio Portillo, que preveu sessions en castellà i en anglès. En el cap de setmana de programadors també té molts passis M.A.R, d’Andrea Díaz (aquesta mateixa artista presenta, uns dies abans, Silencio per a un públic a partir d’11 anys). Com a reclam per a la invitació dels professionals hi ha ganxos com Terebrante, d’Angélica Liddell, i Bros, de Castellucci, que proposa un espectacle sense text i que fa una picada d’ullet al cinema mut. També el Sonoma de La Veronal és el colofó final de diumenge al vespre. Macarena Recuerda signa un preciós That’s the story of my life i David Espinosa explica en la seva Conferencia espectacular la seva vinculació personal amb les arts en viu. Els Serrano són habituals en aquest cap de setmana (The mountain, de fet, ja té mitja dotzena de programadors internacionals a més del Lliure, el Grec i el Conde Duque de Cultura de Madrid). Antes Collado representa Crisálida, que ja va sorprendre al Sismògraf fa uns mesos. Pot ser un dels noms que despuntin per un treball inquietant i honest alhora. Lorena Nogal, una de les imprescindibles en les produccions de La Veronal també ensenyarà el seu L’elogi de la fissura en aquest cartell.

El cap de setmana següent, el de la Xarxa Internacional per a les Arts Escèniques Contemporànies, hi haurà convocat el treball premiat amb el Quim Masó (El nedador del mar secret), al costat d’Agnès Mateus; el treball preciós de circ Tour, de Carla Farreny, i arrencaran les funcions a la Devesa del Cirque Aïtal, a més de Marthaler a El Canal. El Temporada Alta també acollirà la nova trobada entre dues personalitats del flamenc més trencador: el Niño de Elche i Israel Galván (Mellizo doble). I també inclourà Fenomen, que, ja en format working progress va causar sensació al Sismògraf (i que també s’ha guanyat moltes aclamacions al Grec de Barcelona).

La presència d’autoria catalana no es limita a aquests dos caps de setmana. Ferran Joanmiquel presentarà dos treballs: d’una banda, El·lipsi, sobre la covid, i un monòleg a partir de les memòries que va escriure Frederica Montseny (100 dies i cent vides) que ensenya la part més humana i vulnerable de qui va ser la primera ministra d’un govern espanyol.

Glòria Ribera, de José y Sus Hermanas, per exemple, presentarà el seu Parné, el seu primer monòleg després del treball de fi de carrera (prou celebrat) Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria. José y Sus Hermanas, per cert, treballaran en un projecte de creació amb un institut de Salt amb l’objectiu que el resultat es pugui veure en la cartellera del Temporada Alta 2022. Juana Dolores (com Glòria Ribera han coincidit a l’Antic Teatre i al TNT, tot i que en dates diferents) tindrà presència al Temporada per partida doble: hi representarà el seu Massa diva per a un moviment assembleari i també ha fet un curt de 14 minuts (Miss Univers) per al canal “A distància”, un circuit que continua actiu com a espai per repensar les formes de les arts en viu, però amb la tecnologia com a punt de trobada amb l’espectador. El Temporada Alta també ha encarregat a la companyia mexicana de teatre contemporani polític compromès, Lagartijas Tiradas al Sol, un treball en aquest format. I Rodrigo García, finalment, ha muntat una websèrie de set capítols. També es proposarà una versió doble del Torneig de Dramatúrgia: es podrà seguir (i votar) en directe des de La Planeta i també s’obrirà la possibilitat de seguir-ho en streaming, com ja es va fer l’any passat. El Torneig, que arriba a l’onzena edició, és una fórmula lúdica proposada per Jordi Casanovas per donar a conèixer els treballs dels vuit dramaturgs (cada any, diferents) que combaten al ring amb uns textos de 40 minuts i només dos personatges en escena. El Temporada Alta també serà el punt de llançament de Bajau, el nou treball de Ponten Pie (ja es va poder veure Loo el 2017), així com Söns, de la Companyia Pels més Menuts i la gent d’El Pot Petit (És Nadal a dins).

Tot i que el Temporada Alta es reconeix per les referències teatrals, també inclou una programació de cinema i un seguit de concerts amb universos ben personals, com ara Albert Pla, Joan Dausà i El Petit de cal Eril, i també amb altres formats com els concerts pels trenta anys d’història de Sopa de Cabra, Rigoberta Bandini (alter ego de Paula Ribó, actriu i directora d’obres com Chinabum i membre de The Mamzelles) i l’actuació lírica amb la Gio Orquestra d’El amor brujo als teatres de Bescanó i Palafrugell. Ara Malikian és un altre músic que repetirà, amb el concert de Le Petit Garage a l’Auditori de Girona.

De les 26 coproduccions (un grapat d’internacionals) destaca un treball que pretén donar una trajectòria professional als joves artistes d’art urbà. Es fa a través del programa europeu liderat per la companyia alemanya PanOptikum, el projecte People Power Partnership (PPP) provoca la trobada de joves gironins amb vuit joves lituans en un espectacle a les escales de la catedral (16 i 17 d’octubre). Hi ha involucrats una dotzena de socis europeus i tindrà continuïtat els propers anys amb nous espectacles i convidant a relacionar-se joves de diferents punts d’Europa a través de l’art urbà.

El Temporada Alta manté fidelitats. Per exemple, ha programat Highlands, de Mal Pelo (que ja s’ha estrenat al Mercat de les Flors). És la culminació d’una investigació que va es va poder veure al monestir de Sant Pere de Galligants (Inventions). També repeteix Àlex Rigola, tancant el festival (Ofèlia). El director que més presència ha tingut en tota la història del festival es deixa seduir pel personatge shakespearià en un espai íntim per a cinquanta persones que seguiran l’actuació amb auriculars a El Canal.

El Temporada Alta és temps de teatre a la demarcació de Girona des de fa trenta anys. La història, en realitat, no ha fet més que començar.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)