Articles

Opinió

EL SENYAL DE LA RECUPERACIÓ

L’Ajuntament de Sant Boi i el CNL acaben d’estrenar una ruta literària Maria-Mercè Marçal

El 2005, Joan Triadú va fer una selecció a 100 poesies catalanes que cal conèixer (Pòrtic), amb un subtítol molt clar: “De Verdaguer a Maria-Mercè Marçal.” Triadú ja s’havia fixat en aquella jove que el 1976 va guanyar el Premi Carles Riba de poesia amb Cau de llunes; que el 1979 va publicar Bruixa de dol i el 1982, Sal oberta; que a Terra de Mai (també del 1982) va parlar obertament del desig entre dones.

Maria-Mercè Marçal es va anar convertint en un referent de la lluita feminista. Tanmateix, no tots els crítics s’havien fixat en la noia d’Ivars d’Urgell, nascuda circumstancialment a Barcelona el 13 de novembre del 1952. Per exemple: en l’últim volum de la Història de la literatura catalana, de RiquerComas-Molas (en argot estudiantil: “Riquer, com ens moles”), Marçal hi passa sorprenentment de puntetes.

Van musicar poemes seus algunes cantautores com Marina Rossell, Teresa Rebull i Maria del Mar Bonet. I també algun cantautor, com Ramon Muntaner. El 1996, Maria-Mercè Marçal va començar un dietari centrat en l’experiència del càncer de mama que se l’enduria dos anys més tard: El senyal de la pèrdua. Escrits inèdits dels últims anys.

És un bon senyal saber que l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i el Consorci per a la Normalització Lingüística acaben d’estrenar una ruta literària Maria-Mercè Marçal. “Se’n faran dues a l’any: la que coincidirà amb el naixement de la poeta, novel·lista, professora, traductora i editora, i la que s’escaurà pels volts del Dia de la Dona Treballadora.” Són paraules de Núria Vidal, professora de català i una de les promotores del projecte.

De fet, un grup d’alumnes del nivell de suficiència van ser els primers a elaborar els continguts de la ruta per commemorar el vintè aniversari de la mort de Marçal. Després, la historiadora de l’art Vanessa Martín, d’Acròbates Cultura, hi ha donat la forma final, amb expertesa i professionalitat.

La nova ruta té bons al·licients. D’una banda, dues actrius donen vida a l’autora: Maria Jover i Mariona Rodríguez, que dialoguen entre elles en una escenificació engrescadora. “Fins i tot s’hi assemblen”, diu Vidal. D’altra banda, destaquen els codis QR que hi ha en algunes parades, amb un àudio explicatiu sobre el punt exacte i un poema que s’hi relaciona.

Ha arribat el moment de seguir els punts de la ruta: al carrer Pau Claris, al carrer Victòria, al carrer Llibertat... Qui hi estigui interessat, només ha d’escriure un missatge electrònic a sensibilitzaciocooperacio@santboi.cat. La ruta és gratuïta. Avui dia hi ha molts santboians que van tenir Maria-Mercè Marçal de professora i que la recorden amb estima. “A l’atzar agraeixo tres dons...” O quatre, si es té la sort de tenir un país que et recorda i que et llegeix.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)