Lletres

Crítica

L’ART DE LA RELECTURA

Fa una observació de Rich sobre Dickinson: “D’ella vaig aprendre que hi ha estats psicològics extrems que poden ser caçats pel llenguatge. Però aquest llenguatge havia de ser forjat –trobat; fet–, no eren les primeres paraules que em venien al cap”

Després de la publicació de Vincles ferotges i La dona singular i la ciutat, L’Altra Editorial torna a cometre el delicte de presentar una altra Vivian Gornick al lector català. Es tracta de Comptes pendents, que apareix en una impecable traducció del poeta Martí Sales, que atorga a les seves versions la frescor de l’original. Comptes pendents és un llibre memorialístic i, alhora, un exercici de relectura. Si sovint tenim por de tornar a llibres que ens havien fascinat, aquesta àgil i vitalista escriptora americana recicla tot el que ha de tenir la lectura: precisió mental, sinceritat i un bon arxiu guanyat a través de la vida amb la lectura, és a dir, de la lectura com a forma de vida.

En un dels fragments inicials, Gornick recorda que quan va visitar la redacció del Voice per demanar feina, l’editor li va contestar: “Ets una jueva neuròtica, només escrius un article a l’any, com vols que et doni feina?” A partir d’aquí, la seva conducta i hàbits van canviar, i la decisió va provocar que una de les ments més intel·ligents del nou periodisme americà iniciés unes col·laboracions que són un luxe per al lector. Ho poden comprovar amb aquest exercici de memòria, mitjançant alguns dels llibres que la van influir i que Gornick afronta de nou desafiant el pas del temps. Així, D.H. Lawrence, Colette, Duras, Bowen, Bellow, Roth, Schwartz, Yehoshua, Natalia Ginzburg i alguns altres passen per la taula de reaprenentatge de la veterana periodista de Nova York. Com explica, es copia a ella mateixa: “Quan vaig començar la carrera, vaig descobrir que m’havia passat tots aquells anys llegint literatura. Va ser en aquell moment, em sembla, que vaig començar a rellegir, perquè a partir de llavors va ser a aquells llibres que ja m’eren íntims que tornaria una vegada i una altra, no només pel plaer de la mateixa història que et transporta, sinó també per entendre què m’estava passant i com sortir-me’n.”

Gornick ens ofereix una reinterpretació intel·ligent –insisteixo–, farcida d’observacions i anècdotes, que fan de la lectura una delícia. Per exemple, quan fa una observació d’Adrienne Rich sobre Emily Dickinson: “D’ella vaig aprendre que hi ha estats psicològics extrems que poden ser caçats pel llenguatge. Però aquest llenguatge havia de ser forjat –trobat; fet–, no eren les primeres paraules que em venien al cap.” Al capítol cinquè ens introdueix en la fascinant i estrambòtica relació entre Saul Bellow i el seu amic enemic Delmore Schwartz –l’està traduint Andreu Gomila per a Labreu–, que va donar origen a l’extraordinària novel·la El llegat de Humboldt:“Barrejava els cultismes amb la vulgaritat només en privat. Escriure sobre jueus era una cosa; sonar com un jueu, una de ben diferent.” Recupera les converses amb Yehoshua quan li explicava que “només els israelians són jueus de debò”. Gornick ens enlaira al cel metre ens fa pensar. Rellegim?

Comptes pendents
Autora:
Vivian Gornick
Editorial:
L’Altra
Preu:
18 euros

la manera d’obtenir el so de la corda i com atacar-lo

No és casualitat que el nou disc del guitarrista John Scofield comenci amb una peça, Coral, de Keith Jarrett, vell col·lega des dels temps en què tocaven per a Miles Davis. Solo és una antologia, un tast saborós de totes les influències i expressions idiomàtiques que ha cultivat al llarg de la seva carrera en interpretacions de guitarra, acompanyades del seu propi pols rítmic i acompanyament de cordes utilitzant una màquina de loops . Solo és un disc eminentment de jazz, però no exclusivament, perquè el guitarrista de Dayton s’obre de manera fastuosa a altres registres de la música popular, des de peces més pop al country amb què va créixer, que es revela aquí en interpretacions glorioses com la de Not fade away, de Buddy Holly, i especialment a You win again, de Hank Williams. Amb la seva elegància característica, Scofield fa una classe magistral, que podria servir per a les escoles de música o simplement per passar la tarda al saló en dies de pluja. Les lectures interpreten temes propis atemporals i clàssics com el popular Danny Boy. Scoflied explica que el disc tracta de “la manera com obtens el so de la corda i el que hi fas després d’atacar-lo”. Genial!

Solo
Autor:
John Scofield
Discogràfica:
ECM
Preu:
17 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)