Megaencreuats

Lletres d’estiu

La República us proposa jugar durant les setmanes d’agost a resoldre uns mots encreuats gegants ideats per l’enigmista Jep Ferret. Només calen ganes de jugar i una mica de paciència per resoldre les més de 300 definicions de cada dissabte

“Un munt de paraules passades per la graella”... de catorze lletres. Solució: els Megaencrecuats que es publicaran cada dissabte d’agost i el primer de setembre a les pàgines centrals de La República. Constaran d’una graella de 32 x 32 i tindran al voltant de 330 definicions per joc. Un entreteniment que pot durar hores o dies, segons el nivell d’experiència, però a l’abast de tothom que tingui paciència i ganes de jugar, segons Jep Ferret, l’autor d’aquests mots encreuats gegants que ha creat per a La República. Un joc que té més de cent anys d’història i que continua captivant lectors arreu del món.

Des de fa un segle, n’hi ha a gairebé tots els diaris del món. Els mots encreuats formen part de les pàgines d’entreteniment, però són tot un art. L’art de jugar amb les paraules. Hi ha grans professionals de l’enigmística, aquests particulars entrenadors de neurones, i al darrere, sovint, uns fidels lectors jugadors expectants de veure amb què els sorprendran. Un joc, també, de complicitats.

La història del joc es remunta al 1913 i a un nom, el del periodista anglès Arthur Wynne –amb el permís dels italians, que atribueixen els primers mots encreuats al periodista Giuseppe Airoldi, que hauria publicat el 1890 un embrió del joc en un diari de Milà sota el nom de Parole Incrociate (‘mots encreuats’).

Una tarda d’hivern, Arthur Wynne, del New York World –el diari que el 1883 havia comprat el periodista hongarès Joseph Pulitzer–, va idear aquest nou puzle de paraules mentre buscava nous tipus de joc per a la l’edició especial de Nadal. La inspiració va ser un joc que el seu avi li havia ensenyat de petit i del qual Wynne en va proposar una adaptació. El primer va aparèixer el 21 de desembre del 1913 al suplement Fun’s del New York World. El va batejar com a word-cross, però unes setmanes després, per un error dels tipògrafs, es va invertir el nom per cross-word. Un nom que va enganxar tant com el joc.

A Catalunya, els primers mots encreuats daten del 25 de juliol del 1925. Eren en català i es van publicar a la revista Patufet amb una graella de set quadrícules verticals i set d’horitzontals i amb unes instruccions d’ús. Avelí Artís-Gener, Tísner, considerat l’adaptador d’aquest joc al català, pocs anys després els batejava com a “mots creuats” al diari La Publicitat –editat entre el 1922 i el 1939–. I va ser també ell, amb al recuperació de la democràcia, qui va marcar escola en l’enigmística en català amb els seus “mots encreuats” de La Vanguardia, durant la dècada dels vuitanta.

La qüestió del nom

El nom d’aquest conjunt de paraules passades per la graella –una definició de Jep Ferret– ha generat una certa controvèrsia des de fa anys. Mots creuats, encreuats, enreixats… i per què no crucigrama? L’escriptor i enigmista Màrius Serra, en un article a l’Avui, el 2004, explicava que Tísner li havia relatat el perquè del nom que va escollir per al seu joc de paraules. A La Publicitat els va batejar inicialment com a “mots creuats” per mimesi amb els mots croisés francesos –i evitant el crucigrama per allunyar-se del castellà– fins que “dos savis que corrien per allà”, Carles Riba i J.V. Foix, li van dir que en català no “creuem” sinó que “encreuem” i en va modificar el nom. Bona part dels autors d’encreuats s’ha posicionat a favor també del terme crucigrama, però, de moment, és una batalla perduda. En català no està acceptat.

JEP FERRET

“Per fer encreuats, el que cal són ganes de jugar”

Jep Ferret (Barcelona, 1966) és poeta i autor de mots encreuats i jocs, a banda de ballador de tangos. Tot plegat ho amaneix amb una bona dosi d’humor. Geòleg de formació, l’afició a resoldre encreuats el va portar finalment a crear-ne. Qui sap si els astres hi van tenir a veure. Va néixer, com els primers mots encreuats, un 21 de desembre.
Els Megaencreuats que ha fet per a La República són els més grans que ha preparat?
En vaig fer un per l’ANC de la Vall de Ribes en forma d’estelada, abans de la consulta del 9-N. Era molt gran amb una graella de 49x45 caselles, tot i que tenia unes parts que no eren útils perquè hi havia el dibuix. Una feinada, com aquests!
Quina tècnica utilitza per crear-los?
És comença just al revés, primer es fan les solucions i després es van definint paraula a paraula. Quan són encreuats tan grans com aquests que proposarem a La República costen una mica de dominar. Tot i això, hi ha màquines, programes d’ordinador, que creuen les paraules. Ara bé tu manes una mica, hi poses prèviament les paraules que t’interessen. Hi puc posar per exemple “vedella amb bolets” com si fos una sola paraula, noms de pila o noms de llocs… La màquina et fa la graella i, quan la tens, normalment no t’agrada. Llavors fas variacions i ho adaptes. Després ve la feinada de definir cada paraula.
I aquí és on entra el diccionari...
Sí, bàsicament per veure què no hi has de posar, si vols jugar una mica. Mires les definicions que va fer en Fabra i les capgires, sinó els hauria de firmar ell, i pagar-li drets d’autor! Aquí ja intervé l’enginy i l’humor de cadascú. Hi ha gent que és més fidel al diccionari i d’altres que ens el saltem una mica més. El que cal són ganes de jugar amb la llengua.
És la part més creativa
És la part més d’autor. Soc dels que m’agrada fer definicions més rebuscades, amb dobles sentits, més divertides, que tot plegat no sigui tan mecànic. I si t’encalles amb alguna paraula, és bo deixar-la reposar i no encaparrar-t’hi. De vegades només sortir de casa ja et surt la idea, has d’anar preparat sempre amb paper i bolígraf. Sempre vaig amb la llibreteta a punt i amb la llista de paraules que se m’han encallat.
Cal tenir, suposo, un gran vocabulari.
No sé si en tinc més que d’altres, el que és important és que les paraules que utilitzis siguin d’ús habitual o conegudes. Hi posaràs Manresa o el Pedraforca, però no una muntanya del Caucas que no coneix ningú. El quid està en com les defineixis i quin joc proposes en definir-les.
Fa la sensació que de vegades els encreuats semblen un duel entre autor i lector.
Un duel ben bé no, perquè el que vols és que els resolguin, no que no els puguin fer. La idea és que el lector vagi millorant el temps de resolució, que vol dir que es va agafant el truc… Si no els resolen voldrà dir que no ho has fet bé, que t’has equivocat.
Quants temps de mitjana ha trigat a preparar els Megaencreuats?
He trigat molt! Has d’anar fent parades, perquè t’encalles, però aproximadament una mitjana d’una setmana per cada un.
Quin grau de dificultat tindran?
Això depèn molt de si estàs acostumat a fer-ne, de si coneixes l’autor i el tipus de trucs que utilitza... Tot això influeix molt. De fet, els lectors tindran tota una setmana per resoldre’ls, se’ls podran emportar a la piscina, a la platja...
Hi ha tècniques per fer i desxifrar els mots encreuats?
El consell és començar per les definicions d’una lletra o dues. Si diem “al mig del mar”, tothom ho té clar, no?
Depèn…
La A!
Algun consell per acabar-los?
És anar veient per on va l’autor i anar estirant el fil. I sobretot tenir paciència i quan no et surt no estripar el paper, deixar-ho reposar, anar a fer un bany i tornar-s’hi a posar al cap d’una estona.
Les solucions es publicaran la setmana següent...
Com que hi ha feina per a estona, s’ho podran prendre tranquil·lament durant tota la setmana i així no hi haurà temptacions de desistir tot just començar i anar a les solucions.
Quins són els seus referents en el món dels encreuats?
Jo vaig començar amb els del gran Tísner, els que feia a la revista Serra d’Or, i després els que va fer a La Vanguardia. I a partir d’aquí vaig començar a fer-los tots, t’agafa l’afició i vas fent. Ara el que més m’agrada i amb qui m’ho passo bé és amb en Fortuny de La Vanguardia.
Amb el tema del nom hi ha una certa controvèrsia: mots creuats, encreuats, enreixats…
Sí, crucigrama no està acceptat en català, però no ho acabo d’entendre. Diguem que s’escriu “mots encreuats” i que es pronuncia “crucigrama”.
I quan va començar a crear-ne?
Quan vaig coincidir amb bona part de la tropa que fem encreuats a Catalunya. La majoria ens coneixem de jugar a l’Scrable des de fa molts anys i de fer campionats.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)