SANT JORDI REPUBLICÀ?

Una de les evidències més dolo­ro­ses de fins a quin punt la pandèmia va impac­tar en les nos­tres vides i va man­lle­var-ne la nor­ma­li­tat durant pràcti­ca­ment tot el 2020 va ser l’impe­di­ment de cele­brar una de les jor­na­des més mera­ve­llo­sa­ment sin­gu­lars i úniques que el con­junt la soci­e­tat cata­lana atre­sora. Em refe­reixo a la diada de Sant Jordi.

Doncs bé, un any després, encara embran­cats en la lluita con­tra el virus i cape­jant tot tipus de guer­res comer­ci­als i geo­polítiques (com les del fut­bol) per acce­dir a les vacu­nes, ha arri­bat el 23 d’abril i, a Cata­lu­nya, tot ha sem­blat atu­rar-se per cele­brar la festa del lli­bre i de la rosa.

Haver-la cele­brat ja és un tri­omf i tot i que les res­tric­ci­ons hi han estat, també és cert que s’ha res­pi­rat cert opti­misme, tant entre el sec­tor del lli­bre (és més tímid en el sec­tor de la flor) com sobre­tot entre la ciu­ta­da­nia en gene­ral, que malda per recu­pe­rar, ni que sigui pro­gres­si­va­ment i tímida­ment, el seu benes­tar diari, que s’explica gràcies a cele­bra­ci­ons com la que ens ocupa.

En aquest con­text, i d’una manera molt modesta però igual­ment con­vençuda, des de l’exili hem vol­gut con­tri­buir a fer aquesta diada més rodona pre­sen­tant pre­ci­sa­ment per Sant Jordi una línia de publi­ca­ci­ons pròpia que dona con­tinuïtat a l’àmbit d’acció cul­tu­ral que ja s’està desen­vo­lu­pant des del Con­sell per la República.

En aquest sen­tit, Les Publi­ca­ci­ons del Con­sell per la República ence­ten tra­jectòria edi­to­rial publi­cant ni més ni menys que el text apro­vat el 27 d’octu­bre del 2017 al Par­la­ment de Cata­lu­nya a manera de text fun­da­ci­o­nal de la República Cata­lana i com a punt de par­tida. S’ha pre­sen­tat i posat a dis­po­sició en un total de vint-i-vuit idi­o­mes i amb pos­si­bi­li­tat de descàrrega gratuïta, per tal que totes les per­so­nes que ho desit­gin, inde­pen­dent­ment de la seva llen­gua d’ús i del seu lloc de residència, hi puguin tenir accés.

És pre­ci­sa­ment posant l’accent en aquesta volun­tat de difusió màxima que con­vi­dem tots els lec­tors poten­ci­als d’aquest text a fer-lo arri­bar al màxim nom­bre de per­so­nes pos­si­ble, amb l’objec­tiu final de con­ver­tir aquest text en una veri­ta­ble eina diplomàtica per expli­car-nos al món.

Per­me­teu-me igual­ment agrair, en el moment de pre­sen­tar aquesta publi­cació, la col·labo­ració total­ment des­in­te­res­sada de mol­tes per­so­nes i enti­tats que han con­tribuït amb la seva feina i amb les seves apor­ta­ci­ons a fer pos­si­ble aquesta edició, ja sigui tra­duint, revi­sant gale­ra­des, apor­tant dis­senys, maque­tació, etc. Un exem­ple més de la feina altru­ista i col·labo­ra­tiva que explica per què la nació cata­lana està fent, aquests últims anys, pas­ses de gegant en la direcció de gua­nyar democràtica­ment i pacífica­ment el seu futur.

No us nega­rem que, des de l’exili, espe­rem amb delit la cele­bració d’un altre Sant Jordi a Cata­lu­nya, entre lli­bres i roses però sobre­tot al cos­tat de les nos­tres famílies i amics. Men­tres­tant, no obli­dem allò que és fona­men­tal en la cons­trucció col·lec­tiva d’una soci­e­tat plena: els símbols. I entre ells, el Sant Jordi, la festa que més i millor ens explica a l’exte­rior i que és com­par­tida per tota la família lingüística cata­lana, i més enllà.

Em per­meto citar tots els idi­o­mes en què es publica aquest pri­mer volum amb la Decla­ració d’inde­pendència de la República Cata­lana, que són: ale­many, anglès, àrab, occità-aranès, basc, bere­ber, català, escocès, espa­nyol, feroès, finès, francès, gaèlic, gallec, italià, japonès, lituà, neer­landès, noruec, por­tuguès, kurd, rus, sard, suec, tibetà, uigur, urdú i xinès.

 Tan de bo aquesta nova línia de publi­ca­ci­ons del Con­sell ser­veixi per acos­tar-ne la tasca i els objec­tius a la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya. En això tre­ba­llem. Podeu acce­dir a les publi­ca­ci­ons del Con­sell a través d’aquest enllaç: