SOBIRANIA TECNOLÒGICA

La crisi dels con­te­ni­dors per al trans­port marítim (per escas­se­dat i per l’aug­ment con­següent del preu de noli­e­jar-ne) i les para­des de pro­ducció de la indústria auto­mo­bilística a Mar­to­rell, Almus­sa­fes, Vigo, Sara­gossa i Gas­teiz han posat en la pri­mera plana dels mit­jans gene­ra­lis­tes el que fa temps que es diu en els mit­jans del sec­tor econòmic i pro­duc­tiu: la crisi dels semi­con­duc­tors (micro­xips) i la dependència que tenim del con­ti­nent asiàtic. El 80% dels semi­con­duc­tors i dels ano­me­nats pro­duc­tes OEM (‘fabri­cant d’equips ori­gi­nals’) mun­di­als es fabrica i munta a Taiwan (TSMC) i a Corea del Sud (Sam­sung). Europa fabrica menys del 10% dels pro­ces­sa­dors i altres ele­ments micro­e­lectrònics del mer­cat, i això con­ver­teix la indústria de l’automòbil i de les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons amb seu a Europa en alta­ment depen­dent de la pro­ducció asiàtica i del sis­tema de trans­port marítim, a més del preu de la matèria pri­mera. Hi ha empre­ses que han optat pel trans­port en fer­ro­car­ril, però la dependència tec­nològica és pre­o­cu­pant.

Si volem tec­no­lo­gia 5G i vehi­cles elèctrics i diver­si­fi­car i dis­mi­nuir la dependència d’Àsia; si volem enfor­tir la nos­tra posició mun­dial i els llocs de tre­ball i man­te­nir l’estil de vida i de lleure, hem de saber que Europa ha de fer un gir per asso­lir més sobi­ra­nia tec­nològica, digi­tal i indus­trial, i que el més calent encara és a l’aigüera. El comis­sari euro­peu del Mer­cat Inte­rior i Ser­veis i exmi­nis­tre d’Eco­no­mia francès, Thi­erry Bre­ton, publi­cava el 15 de setem­bre un arti­cle al seu blog ofi­cial sobre l’opor­tu­ni­tat i la neces­si­tat de desen­vo­lu­par l’Euro­pean Chips Act (com han fet els EUA amb l’Ame­ri­can Chips Act)  per rellançar la sobi­ra­nia tec­nològica: una estratègia euro­pea de recerca en semi­con­duc­tors, un pla comu­ni­tari per incre­men­tar la capa­ci­tat pro­duc­tiva euro­pea i un marc per pro­pi­ciar la coo­pe­ració inter­na­ci­o­nal i el par­te­na­riat per finançar-lo. Això no es fa en dos dies, ni en mesos. N’hi ha que par­len d’un mínim de dos anys per posar-ho en marxa. Cata­lu­nya hi ha d’apos­tar: hi som a temps i ho volem fer? Ho sabem fer? Thi­erry Bre­ton acaba el seu arti­cle dient: “Amb l’Euro­pean Chips Act, la nos­tra sobi­ra­nia tec­nològica està a l’abast. El moment és ara.” El moment és ara també a Cata­lu­nya.