UNA NOVA OPORTUNITAT

L’inde­pen­den­tisme català ha per­dut més de 700.000 vots i vuit dipu­tats; una sag­nia que s’afe­geix a la que es va viure en les elec­ci­ons muni­ci­pals i que posa de mani­fest un des­encís d’una part impor­tant de l’elec­to­rat. La dava­llada afecta els tres par­tits que fins fa poc tenien repre­sen­tació al Congrés: la CUP queda fora i Junts es deixa un escó i 141.000 vots, men­tre que ERC (la més per­ju­di­cada) perd 416.000 vots i gai­rebé la mei­tat dels escons. És veri­tat que l’esce­nari estava molt bipo­la­rit­zat i que molts votants han anat al PSC i a Sumar per evi­tar una victòria de coa­lició entre el Par­tit Popu­lar i Vox; però també ho és que molts elec­tors s’han que­dat a casa, ja sigui perquè han des­con­nec­tat emo­ci­o­nal­ment d’Espa­nya i con­si­de­ren que aques­tes elec­ci­ons no fan amb ells o perquè volien cas­ti­gar els par­tits inde­pen­den­tis­tes després de la frus­tració gene­rada pel post­procés, el soroll eixor­da­dor de les dis­pu­tes inter­nes i la manca d’un esce­nari clar de futur. Sigui com sigui, cal­dria que els par­tits inde­pen­den­tis­tes fes­sin una lec­tura honesta dels resul­tats; i, sense caure en l’auto­fla­gel·lació estèril, extra­gues­sin les seves con­clu­si­ons i pren­gues­sin les mesu­res opor­tu­nes. El can­di­dat de la CUP, Albert Botran, ho ha expres­sat amb molta clare­dat: “L’inde­pen­den­tisme neces­sita repen­sar-se.” Un mis­satge apli­ca­ble als par­tits, però també al tei­xit asso­ci­a­tiu.

En tot cas, la tasca ante­rior ha de fer-se en paral·lel a un repte imme­diat. Mal­grat la pèrdua de suport, els par­tits inde­pen­den­tis­tes tenen al davant una nova opor­tu­ni­tat per dia­lo­gar de tu a tu amb l’Estat. L’aritmètica par­la­mentària ha situat l’inde­pen­den­tisme en una posició trans­cen­den­tal. Els set dipu­tats d’ERC i els set de Junts que s’asseu­ran al Congrés seran deci­sius en un esce­nari bipo­la­rit­zat. La pri­mera lliçó que cal extreure d’esce­na­ris sem­blants que s’han produït en el pas­sat (des dels anys del peix al cove de Jordi Pujol fins a les nego­ci­a­ci­ons d’ERC amb els governs de Zapa­tero i Sánchez) és que no nego­ciem amb un par­tit, sinó amb un Estat; i que això no va de si gua­nya ERC o ho fa Junts, sinó de si som capaços d’apro­fi­tar les for­ta­le­ses i el nou esce­nari per situar al damunt de la taula els dos temes clau per resol­dre el con­flicte que sos­te­nim amb l’Estat: d’una banda, l’amnis­tia de tots els repre­sa­li­ats que per­meti el retorn dels exi­li­ats; i, d’una altra banda, la con­vo­catòria d’un referèndum, sense el qual serà impos­si­ble resol­dre el con­tenciós. Els par­tits inde­pen­den­tis­tes tenen, doncs, una nova opor­tu­ni­tat al damunt de la taula. Espe­rem que no la des­a­pro­fi­tin.