La República que bull
UNA NOVA OPORTUNITAT
Malgrat el retrocés electoral, els partits sobiranistes tenen una oportunitat immillorable per negociar de tu a tu amb Espanya
L’independentisme català ha perdut més de 700.000 vots i vuit diputats; una sagnia que s’afegeix a la que es va viure en les eleccions municipals i que posa de manifest un desencís d’una part important de l’electorat. La davallada afecta els tres partits que fins fa poc tenien representació al Congrés: la CUP queda fora i Junts es deixa un escó i 141.000 vots, mentre que ERC (la més perjudicada) perd 416.000 vots i gairebé la meitat dels escons. És veritat que l’escenari estava molt bipolaritzat i que molts votants han anat al PSC i a Sumar per evitar una victòria de coalició entre el Partit Popular i Vox; però també ho és que molts electors s’han quedat a casa, ja sigui perquè han desconnectat emocionalment d’Espanya i consideren que aquestes eleccions no fan amb ells o perquè volien castigar els partits independentistes després de la frustració generada pel postprocés, el soroll eixordador de les disputes internes i la manca d’un escenari clar de futur. Sigui com sigui, caldria que els partits independentistes fessin una lectura honesta dels resultats; i, sense caure en l’autoflagel·lació estèril, extraguessin les seves conclusions i prenguessin les mesures oportunes. El candidat de la CUP, Albert Botran, ho ha expressat amb molta claredat: “L’independentisme necessita repensar-se.” Un missatge aplicable als partits, però també al teixit associatiu.
En tot cas, la tasca anterior ha de fer-se en paral·lel a un repte immediat. Malgrat la pèrdua de suport, els partits independentistes tenen al davant una nova oportunitat per dialogar de tu a tu amb l’Estat. L’aritmètica parlamentària ha situat l’independentisme en una posició transcendental. Els set diputats d’ERC i els set de Junts que s’asseuran al Congrés seran decisius en un escenari bipolaritzat. La primera lliçó que cal extreure d’escenaris semblants que s’han produït en el passat (des dels anys del peix al cove de Jordi Pujol fins a les negociacions d’ERC amb els governs de Zapatero i Sánchez) és que no negociem amb un partit, sinó amb un Estat; i que això no va de si guanya ERC o ho fa Junts, sinó de si som capaços d’aprofitar les fortaleses i el nou escenari per situar al damunt de la taula els dos temes clau per resoldre el conflicte que sostenim amb l’Estat: d’una banda, l’amnistia de tots els represaliats que permeti el retorn dels exiliats; i, d’una altra banda, la convocatòria d’un referèndum, sense el qual serà impossible resoldre el contenciós. Els partits independentistes tenen, doncs, una nova oportunitat al damunt de la taula. Esperem que no la desaprofitin.
