RETROBAMENT A FRIBURG

A la novel·la La mitra de l’exili (Gre­gal, 2019), l’escrip­tor Manuel Cas­te­llet recrea el retro­ba­ment espe­ci­al­ment emo­tiu que es va cele­brar a Fri­burg (Suïssa) l’11 de setem­bre del 1943. A la reunió, hi van par­ti­ci­par, entre d’altres, el car­de­nal Fran­cesc Vidal i Bar­ra­quer, el mece­nes Rafael Pat­xot i el polític Ven­tura Gas­sol. Alguns anys enrere, l’infor­tuni havia unit aque­lles tres per­so­nes. L’estiu del 1936, quan Cata­lu­nya vivia immersa en una espi­ral revo­lu­cionària, l’ales­ho­res con­se­ller de Cul­tura va aju­dar el car­de­nal i el mece­nes a fugir del país, igual­ment com va fer amb mol­tes altres per­so­nes. Gas­sol es va gua­nyar l’ene­mis­tat dels anar­quis­tes i, poques set­ma­nes després, ell mateix es va veure forçat a empren­dre el camí de l’exili.

Les vides d’aquests tres per­so­nat­ges es van tor­nar a cre­uar cinc anys després, quan les tor­nes es van girar i Ven­tura Gas­sol va neces­si­tar ajuda. Les auto­ri­tats fran­quis­tes, que havien sege­llat un acord amb el règim de Vichy, van recla­mar l’extra­dició del l’excon­se­ller de Cul­tura. I, per sus­ten­tar aquesta petició, van cons­truir la fal·làcia que Gas­sol havia inci­tat a l’assas­si­nat del bisbe de Bar­ce­lona, Manuel Iru­rita, una acu­sació inver­sem­blant si tenim en compte l’actu­ació del con­se­ller l’estiu del 1936 i el fet que ja es tro­bada a l’exili quan el bisbe va ser detin­gut pels anar­quis­tes. La qüestió és que el car­de­nal Vidal i Bar­ra­quer i Rafael Pat­xot van inter­ce­dir a favor seu deci­si­va­ment, amb infor­mes favo­ra­bles. Segons recor­da­ria Joan Sau­ret, “el dia de la vista [al tri­bu­nal d’apel·lació d’Ais de Pro­vença] impres­sionà la lec­tura que l’advo­cat de Gas­sol va fer del tes­ti­mo­ni­atge escrit que, des de Suïssa, havia tramès el car­de­nal Vidal i Bar­ra­quer”. Les ges­ti­ons de Pat­xot van ser igual­ment deci­si­ves i, final­ment, la justícia fran­cesa va dene­gar l’extra­dició de l’excon­se­ller, una decisió que va repre­sen­tar una cla­te­llada solemne per a la diplomàcia fran­quista. El retro­ba­ment d’aque­lles tres per­so­nes a Fri­burg estava car­re­gat, doncs, d’una emo­ti­vi­tat espe­cial. Al vol­tant d’aque­lla taula, i en un con­text mun­dial espe­ci­al­ment con­vuls, no només es tro­ba­ven tres per­so­nes que havien estat vícti­mes de la into­lerància, sinó que havien sabut avant­po­sar els seus prin­ci­pis huma­ni­ta­ris per damunt de qual­se­vol altra con­si­de­ració. Tota una lliçó de vida.