L’OMBRA DE LA DEESSA

L’any 1901, l’artista Gus­tav Klimt va enlles­tir una pin­tura titu­lada Medi­cina, des­ti­nada a deco­rar el sos­tre de l’aula magna de la Uni­ver­si­tat de Viena. Es trac­tava de la segona obra d’una tri­lo­gia teòrica­ment dedi­cada al “tri­omf de la llum davant l’obs­cu­ri­tat”. L’artista ja havia tin­gut pro­ble­mes amb la pri­mera pin­tura, ano­me­nada Filo­so­fia, en què es repre­sen­tava una orgia des­con­tro­lada. En la segona, la deessa de la curació, Higiea, mirava solem­ne­ment men­tre, al fons, la huma­ni­tat vivia en una lluita cons­tant entre la vida i la mort. Mal­grat els avenços científics, l’obs­cu­ri­tat seguia tri­om­fant sobre la llum. Klimt tenia motius per al pes­si­misme. En pocs anys havia vist morir el seu pare i dos ger­mans. La pin­tura va seguir un peri­ple increïble. El Minis­teri d’Edu­cació es va negar a pen­jar-la, però la va recla­mar per evi­tar que fos expo­sada a l’estran­ger, i fins i tot es va pre­sen­tar a casa de l’artista, però aquest els va rebre amb una esco­peta i van haver de mar­xar amb la cua entre cames. El repudi a l’obra, però, el van con­su­mar els nazis, que la van des­truir sense manies.

El qua­dre de Klimt i el peri­ble que va seguir sim­bo­lit­zen la lluita entre la lli­ber­tat i el poder, entre la cre­ació i la barbàrie i, al mateix temps, entre el pes­si­misme exis­ten­ci­a­lista i la fe en el progrés. La crisi del coro­na­vi­rus ens ha mos­trat la nos­tra fra­gi­li­tat, mal­grat la incon­te­ni­ble petulància d’algun dels seus mem­bres o gover­nants i la fe de la ciu­ta­da­nia en el sis­tema sani­tari, val a dir que molt més demos­trada en l’esce­nari de neces­si­tat que no pas quan es tan­ca­ven quiròfans. I, mal­grat tot, avui, com cent anys enrere, seguim atra­pats en aque­lla lluita ferotge entre la ciència i la mort, a l’ombra de la deessa Higiea, incapaç de pro­te­gir-nos.