OPINIÓ
On som i on anem?
Hem de seguir preparant la societat catalana per a la propera finestra d’oportunitat que s’obri per a la independència
El nou setmanari La República, en el seu número zero, m’ofereix l’oportunitat de fer una reflexió pausada sobre la situació política. Certament, l’actualitat és tan intensa i diferent al passat immediat, que costa trobar la brúixola per orientar-se i reprendre el camí. El cas és que l’independentisme va viure la tardor passada dos fenòmens contradictoris: una gran victòria, el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, i una derrota: l’endemà de la declaració d’independència del 27 d’octubre la República no només no es va fer efectiva, sinó que ni tan sols es va oposar resistència a la suspensió de l’autonomia.
L’1 d’octubre va ser una victòria moral, però també una victòria electoral. Victòria moral perquè el govern i el poble autoorganitzat van poder fer un referèndum que el govern de l’Estat havia afirmat repetidament que no tindria lloc desplegant tot l’aparell institucional, judicial i policial per aturar-lo, sense èxit. Victòria electoral, perquè amb un 43% de participació i un 90% a favor del sí, la independència té un suport sobre cens superior al suport que va tenir el Brexit en el referèndum britànic (38,7% versus 37,4%). Amb menys suport que el que va tenir la independència de Catalunya, el Regne Unit sortirà de la UE.
Però després del referèndum, les coses es van complicar. Esgotament, indecisió interna i una gran pressió de l’Estat i dels poders econòmics van anar afeblint l’independentisme. Es va perdre el momentum esperant un diàleg i una negociació que mai van estar sobre la taula i que era ingenu esperar. Es va acabar votant el 27 d’octubre una declaració d’independència després de molts dubtes i de moltes dissensions internes que han deixat ferides, però aquesta declaració va quedar sense efecte. Alhora, l’Estat va aplicar el 155, va destituir il·legalment el govern de la Generalitat i va convocar eleccions. El govern de la Generalitat es va dividir entre els que van marxar a l’exili i els que es van presentar a l’Audiencia Nacional, tots ells empresonats i acusats de rebel·lió al cap d’uns mesos. Malgrat tot, l’independentisme va tornar a guanyar les eleccions del 21 de desembre, i ho va fer mantenint el percentatge de suport en un context de participació rècord. L’onada de repressió política sense precedents continua i, en paral·lel, el govern espanyol i els tribunals obstaculitzen la formació d’un govern que respecti els resultats del 21 de desembre.
Des de l’Assemblea hem defensat visualitzar el conflicte democràtic mantenint la investidura del president Puigdemont. Ens preocupa que si s’acaba escollint un altre president o presidenta de la Generalitat el govern a l’exili perdi legitimitat, força i impacte internacional. Ens preocupa també que el govern de la Generalitat torni a entrar en una lògica autonomista i que les dinàmiques del dia a dia facin que oblidi l’objectiu de fer efectiva la República Catalana.
Alhora, tan ràpid com sigui possible, hauríem d’intentar entendre què va passar a l’octubre, què va fer que no es tingués la força per fer efectiva la independència per evitar repetir els mateixos errors en el futur. Per exemple, estàvem preparats per recaptar? Potser el sistema estava avançat però van fallar els bancs? Hi ha alternatives de capital econòmic autònom que es puguin pensar i que permetin resistir uns mesos fins que es faci efectiva la independència? També podem fer campanyes positives per intentar que el 43% del suport electoral que té l’unionisme disminueixi, perquè una part d’aquests votants poden estar espantats per la campanya de catastrofisme econòmic que s’ha demostrat falsa i farcida de mentides, com ara que el canvi de seus de les empreses reduiria el PIB de Catalunya en un 30%! Cal aconseguir que la majoria de la nostra població sigui immune a les campanyes de por econòmica, alhora que cal preparar-la millor per assumir els costos de la incertesa de la transició.
En definitiva, ens caldrà mantenir-nos ferms, denunciar la injustícia de la repressió i la deriva autoritària de l’Estat, sense caure en el victimisme ni en la paràlisi. Hem de seguir preparant la societat catalana per a la propera finestra d’oportunitat que s’obri per a la independència, aprenent dels errors i consolidant els encerts que també, indubtablement, hem tingut. Benvingut sigui, doncs, el nou setmanari La República que ens ajudarà en aquests objectius. Sort i encerts!
