El darrer president exiliat
Dissabte passat vaig tenir l’honor de desplaçar-me a Hamburg, en representació d’Òmnium, per portar la Flama del Canigó al 130è president de la Generalitat. Ja que, per raons òbvies, ni Carles Puigdemont ni la resta d’exiliats polítics podrien assistir a la tradicional rebuda al Parlament, seríem nosaltres els qui els la portaríem simbòlicament a Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa. Així doncs, representants d’Òmnium, amb la col·laboració entusiasta dels responsables de l’ANC d’Hamburg, ens vam congregar el dia 23 a la tarda a la platja d’Elbstrand per preparar una revetlla molt singular al voltant d’un quinqué que, per sorpresa meva, vam aconseguir embarcar dalt de l’avió sense problemes.
El president va arribar abans de l’hora prevista i vam tenir temps de divisar els ferris relluents que, com si fos un anunci de Titanlux, transitaven per l’Elba; de parlar de com el catalanisme de principis del segle XX s’havia emmirallat en el port d’Hamburg per fer un port franc a Barcelona i, és clar, de per quan es preveia la resolució judicial sobre la seva extradició. Però la pluja ens va interrompre, i els parlaments de rigor els vam haver de traslladar a sota de la carpa. Puigdemont va començar parlant del foc que agermana i del simbolisme del Canigó i va acabar citant la segona frase més cèlebre del filòsof Francesc Pujols: “El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.”
Mentre escoltava com la Núria Gratacòs tocava Muntanyes del Canigó amb la gralla, pensava en el dia que, assolits els nostres anhels de justícia i llibertat, puguem desposseir la Flama del Canigó de qualsevol significació política. Quan puguem celebrar senzillament el solstici d’estiu escoltant La nit de Sant Joan del Sisa, menjant coca –si pot ser sense fruita confitada– i bevent cava –si pot ser ben fred– i recordant que un dia, per tal d’internacionalitzar la nostra causa, vam haver de portar la Flama fins a Hamburg, on s’havia hagut d’exiliar el 130è president de la Generalitat. Esperem que l’últim president català exiliat.
