Mary Wollstonecraft Godwin Shelley
La solitud de la ‘criatura’ de Shelley és la projecció dels seus sentiments
Aquest any commemorem el bicentenari de la publicació, en tres volums, a l’hivern primavera del 1818, d’una de les novel·les més destacades de la nostra tradició: Frankenstein o el modern Prometeu. L’edició era de només 500 exemplars. El nom de l’autora no constava i el pròleg de Percy Bysshe Shelley va induir el públic lector a pensar que l’havia escrit el poeta i no la seva esposa de 21 anys. El text que llegim habitualment és de la tercera edició (1831) revisada i corregida, amb el nom de l’autora a la coberta i un extens pròleg d’ella mateixa. Des del 1831, la novel·la ha fet el seu camí fins a convertir-se en una icona de la nostra cultura, amb versions anotades, adaptacions teatrals, cinematogràfiques, televisives, còmics, manga, anime i, fins i tot, una app interactiva.
Per celebrar l’efemèride, la poeta Fiona Sampson ha publicat una nova biografia, In search of Mary Shelley: the girl who wrote Frankenstein (‘A la recerca de Mary Shelley: la noia que va escriure Frankenstein’) (2018), que té més de les excentricitats de la biògrafa que de la biografiada. També s’ha estrenat la pel·lícula Mary Shelley (2017), dirigida per la jove Haifaa al-Mansour i escrita per Emma Jensen, amb un biaix feminista que no s’acaba d’ajustar a la veritat de la vida de l’autora.
La tendència actual de l’acadèmia, la crítica i els estudiosos és centrar la seva atenció exclusivament en la figura i l’obra de Mary Shelley, deixant de banda les fortes personalitats del seu entorn, com la seva mare, Mary Wollstonecraft; el seu pare, William Godwin, i el seu marit, Percy Shelley, i els seus amics Lord Byron, Thomas Hogg, Edward Trelawny, Thomas Peacock, Leigh Hunt i d’altres. Les intencions són bones, però els resultats no acaben d’assolir les fites marcades.
Hem de començar a veure Mary Shelley com l’escriptora que va ser. Era novel·lista, contista, poeta, cronista de viatges, biògrafa, dietarista, epistològrafa, crítica i textualista, i va fixar l’obra poètica del seu marit i en va establir els corrents de recepció que han arribat fins als nostres dies. Mary Shelley no és la noia genial que la va encertar per casualitat una vegada. Era una escriptora de cap a peus, que es va professionalitzar quan va morir tràgicament el seu marit, i el seu sogre, el riquíssim Sir Timothy Shelley, feia d’escanyapobres.
Justament, la vida i la carrera de Mary Shelley són un monument a la capacitat de superació humana. Va escriure en contra d’una mare famosa, en contra d’un pare manipulador, en contra d’un marit inestable i irresponsable, en contra dels famosos amics del marit que la miraven amb menyspreu. La immensa solitud i la incomprensió de la “criatura” de la seva novel·la no són altra cosa que la projecció dels seus sentiments.