Opinió

El dit i el llaç

Com que qui paga mana, tenim Ciutadans per esmorzar, dinar i sopar

“Quan el dit assenyala la lluna, el neci només veu el dit.” Així es podria resumir la situació, i podríem canviar lluna per llaç per poder descriure el que està passant.

Rivera i els seus s’estan entossudint a posar el crit al cel pels llaços grocs. Per aconseguir el seu objectiu han emprat un munt d’arguments, cada un més absurd. Que si s’ocupa l’espai públic (fals), que si s’embruten els carrers, que si el medi ambient... L’excusa és buscar brega per qualsevol cosa, a còpia d’inflar el cap als que no necessiten més que un titular per sortir al carrer amb un ganivet a la mà. Aquells que insulten, agredeixen, que entren en propietats privades, que surten en bandada amb la cara tapada... Aquest és el sector de la població que treballa Ciutadans: gent bastant poc i mal informada, amb poca capacitat d’anàlisi i molta bilis. I entre ells, generen la seva pròpia selecció interna per veure qui és més bèstia. Així és com tenim la senyora que crida que no la toquin perquè té càncer, que és la mateixa que crida contra el càmera de Telemadrid pensant-se que és de TV3 i aconsegueix que una concentració contra la violència sigui, precisament, un assetjament multitudinari a un treballador que, senzillament, estava cobrint la notícia.

Estem molt farts d’aquests neofatxes, de les seves mentides, del seu intent desesperat de crear confrontació, per inventar-se una violència que no existeix i que per aquest motiu han de generar ells mateixos. El més trist és la presència del seu discurs en tots els mitjans. Com ja sabem, els seus padrins són els que tenen interès en tot aquest circ. I com que qui paga sol manar, i en aquest país encara manen molt, tenim Ciutadans per esmorzar, dinar i sopar. Ara bé, se’ls està acabant la moma: la realitat, que sol ser tossuda, està demostrant que de tot el que diuen, gairebé res és cert. I com que aquestes coses tenen efecte bumerang, ja s’estan tornant en contra seu les mentires, les manipulacions i la falta absoluta d’escrúpols per voler sortir-se amb la seva. No volien llaços i han aconseguit començar a despertar en diversos territoris d’Espanya onades de solidaritat amb Catalunya. Tot fa olor de referèndum pactat. I de la sortida dels presos polítics abans de Nadal.

Veient el que hem vist, haurem d’agrair a Rivera aquesta actitud tan absurdament antidemocràtica, perquè ha aconseguit que la gent es comenci a adonar del problema que tenim en aquest país amb el feixisme. És trist, però fins que no ha resultat ser escandalosa la mentira grollera, molta gent no ha tingut interès a veure què estava succeint realment.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)