La independència i les pensions
En una Catalunya independent, els pensionistes cobrarien més que ara
Estan en risc les pensions a curt o mitjà termini? Darrerament, hi ha molts articles publicats i opinions d’experts en què es diu que cada any serà més difícil poder cobrar les pensions, si més no, poder percebre una remuneració digna cada mes quan s’arribi a l’edat de la jubilació. Malauradament, no hi ha una resposta clara i sense matisos, però la realitat és que des del 2012 fins ara ja s’han extret més de 74.000 milions d’euros del fons de reserva de la Seguretat Social, més coneguda com a guardiola, per poder pagar la nòmina als pensionistes.
A l’Estat espanyol hi haurà un problema afegit en el sistema de la Seguretat Social, que és l’entrada en l’edat de jubilació de les nombroses generacions del baby boom en les futures dècades del 2020-2040, fet que suposarà un fort increment en el nombre de pensions, mentre que, en canvi, la població en edat de treballar serà proporcionalment menor, per la dràstica taxa de natalitat a partir dels anys vuitanta. A més, la precarietat de la salut del mercat laboral no afavoreix els ingressos.
La professora de la UB Concepció Patxot explicava fa uns mesos en una entrevista a L’Econòmic que a l’Estat s’han fet diverses reformes per tal de reduir la despesa. “Una via és reduir el nombre de pensions endarrerint l’edat de la jubilació, que és una mesura molt efectiva, ja que alhora que es redueix la despesa s’incrementa la massa de cotitzadors. Una altra via és la reducció de la quantia de la pensió mitjana, ajustant la pensió d’entrada o aplicant un índex de revaloració anual de les pensions per sota de l’índex de preus.”
Llegint atentament les opinions dels experts i també fent ús del sentit comú, el futur de les pensions està assegurat. Ara bé, una altra cosa ben diferent serà si la quantia a percebre serà la més adequada. A l’Estat espanyol hi ha un greu problema demogràfic, per això la taxa de dependència es duplicarà. Si en els anys noranta i escaig hi havia un jubilat per cada quatre actius, es passarà a tenir-ne dos per cada tres els propers anys. Això farà molt difícil poder mantenir el sistema de pensions actual i poder pagar cada mes els jubilats sense recórrer a partides extraordinàries dels pressupostos generals de l’Estat.
La pregunta ara és: si Catalunya esdevingués un estat independent estarien més assegurades les pensions? En principi, sí. La professora Patxot explicava que a Catalunya la dependència és una mica millor que a Espanya, perquè té més migrants i més ocupació que genera més afiliats i, per tant, més ingressos. Un altre punt positiu és que tenim salaris més alts. Però com que el sistema és distributiu, la pensió no és suficientment més alta. Tot i així, es pot deduir que “si es fan els càlculs, surt que el sistema català és lleugerament més favorable que l’espanyol”, afegia l’economista. Un altre element que afectaria positivament els pensionistes d’una Catalunya en igualtat de condicions amb qualsevol altre estat d’Europa és que tradicionalment l’atur al Principat gairebé sempre és uns quants punts inferior al de l’Estat espanyol, i això voldria dir que sempre hi hauria més treballadors que cotitzarien al sistema. Un fet molt favorable.
Els experts diuen que són faves comptades les solucions per seguir assegurant les pensions. Bàsicament, insisteixen a proposar que la principal mesura per poder seguir cobrant la pensió és allargar la data de la jubilació. De ben segur que és una mesura adequada, però no és l’única.
Tant a Catalunya com a Espanya és una aberració seguir mantenint els salaris tan baixos com actualment. El sou baix provoca poca motivació del treballador, no tenir suficients recursos per estimular el consum i, amb conseqüència, s’aporta poc al sistema de la Seguretat Social a través de les cotitzacions. Per tant, elevar els salaris es fa una prioritat urgent, entre altres coses, per fer rodar l’economia. També és bàsic potenciar totes les fórmules per fomentar l’ocupació, perquè com més afiliats hi hagi a la Seguretat Social, més ingressos hi haurà dins del sistema. Un tercer punt urgent i necessari és combatre l’economia submergida molt típica als països mediterranis en general i a l’Estat espanyol en particular. Es calcula que l’economia en negre a l’Estat supera el 21-23% del PIB. Els més preocupats per la jubilació, si s’ho poden permetre, sempre podran recórrer als plans privats de pensions per complementar la seva assignació. I, com sempre passa en la vida, qui dia passa any empeny!
