Opinió

Llegir la història

El 22 de febrer del 1931, Francesc Macià tornava a Catalunya des de Bèlgica, on s’havia exiliat

Aprenem la història a l’escola i després ens oblidem d’ensenyar a llegir-la. Ho diu l’escriptor àrab Tahar Ben Jelloun. És ben veritat, i més veient que la història es repeteix. I ens persegueix. Em refereixo a l’exili. Ara fa vuitanta-vuit anys, el 22 de febrer del 1931, el president Francesc Macià tornava a Catalunya des de Bèlgica, on s’havia hagut d’exiliar. Ho va fer després del cop d’estat de Primo de Rivera, el setembre del 1923. El paral·lelisme amb el moment actual és extraordinari. Macià, fundador d’Estat Català i diputat a les Corts, es va exiliar primer a França des d’on va planificar una acció armada per envair Catalunya, ja que creia que era l’única manera d’aconseguir la independència. Ho va intentar el 2 de novembre del 1926 a través de Prats de Molló, amb l’ajuda d’altres exiliats i mercenaris italians.

La insurrecció va ser un fracàs militar en tota regla, però va suposar un èxit propagandístic. Va ser detingut, empresonat i es va obrir un procés judicial que va tenir gran ressò en la premsa internacional. Finalment, va ser condemnat a dos mesos de presó per tinença d’armes i expulsat de França. Va ser llavors quan es va refugiar a Brussel·les, des d’on va internacionalitzar la causa catalana. No va ser fins al 22 de febrer del 1931, però, que va poder tornar amb una amnistia. Va suposar el perdó, l’indult, l’absolució per part del poder sobirà que exercia la justícia sobre uns fets que havia considerat delictius. Sí, ja sé que ara no han comès cap delicte, però quina llàstima que aquesta part de la història no es pugui repetir. Quin greu veure que els episodis que ens han precedit no han servit per res.

Només espero que amb aquesta primavera electoral que ve no passi com ara fa vuitanta anys. El 14 d’abril, després del triomf en les eleccions municipals, Macià proclamava la “República Catalana dins d’una Federació de Repúbliques Ibèriques”. Fins aquí molt bé. Tres dies més tard, però, l’acceptava convertir en la Generalitat de Catalunya, una autonomia dins de la República espanyola. El què dèiem, cal llegir la història per mirar endavant i fer república catalana.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)