La valentia de Laxmi
Agarwal lidera la lluita contra els atacs amb àcid a les dones a l’Índia
El Canadà. Any 2017. Tres mares treballadores són les protagonistes d’una nova sèrie de Netflix que reflecteix la realitat que la dona es troba quan vol tornar a treballar. El títol ho diu tot: Working moms. Al primer món, les noies han estat educades per competir en la mateixa lliga que els homes, però quan arriben els fills aquesta realitat queda truncada, sobretot en les feines més exigents i en què la competència no permet ni una debilitat. Sales de lactància per a altes executives xoquen amb les mirades d’incredulitat dels companys. “De veritat que li donarà el pit?”
Són problemes del primer món. Jornades maratonianes, escletxes salarials, conciliació laboral i familiar o sostre de vidre. Són algunes de les expressions que es fan servir –sobretot durant aquests dies de reivindicació– per definir la situació de la dona treballadora.
Índia. Any 2019. Laxmi Agarwal lidera la lluita contra els atacs amb àcid a les dones al seu país. El 2005, quan tan sols tenia 14 anys, va ser atacada per un pretendent a qui ella no havia correspost. Un orgull ferit. Des de llavors, Agarwal no ha cessat en la seva lluita per erradicar aquesta pràctica que no només és una xacra a l’Índia, sinó també en països com el Pakistan o l’Afganistan. La convicció de la dona va provocar que el Tribunal Suprem del seu país limités la venda d’àcid i va aconseguir que s’indemnitzi les víctimes d’aquestes brutals agressions amb 5.000 dòlars. L’activista reflexionava fa uns dies sobre el rol de la dona a l’Índia. “Des del seu naixement, les nenes han de lluitar.” És la realitat d’una societat patriarcal en què les nenes no són gaire benvingudes, en què se les educa perquè siguin guapes i en què l’atac amb àcid és una arma brutal perquè quedin repudiades de per vida, mai més ningú les vulgui i siguin arraconades dins la societat.
Al primer món, aquests atacs no són tan habituals, però cal recordar que les xifres de violacions fan esfereir, que la violència de gènere és una xacra de la nostra societat, que les sentències que deixen lliures homes com els de la manada denoten les estructures masclistes que encara ens regeixen i que comentaris com els que va rebre una jove atacada per les forces de seguretat durant l’1-O –quan va denunciar que havia estat magrejada i vexada– fan feredat.
Laxmi, la jove agredida per la manada, la que va anar a votar en el referèndum d’independència, la que es troba en un entorn laboral hostil pel fet de ser dona... Són casos de masclisme que potser no són comparables, però sí que tenen un element en comú: el poc respecte envers les dones. Primer món, tercer món, a la feina, a casa, amb la parella o en qualsevol situació. El respecte és essencial per poder aconseguir societats igualitàries. Aquí i a arreu del món.
