Amb la creu i l’espasa
Austràlia, Alemanya, el Japó i els Estats Units són alguns dels països que han demanat perdó
El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, ha destapat la caixa dels trons. I és que amb la conquesta, no s’hi juga. El mandatari va assegurar fa uns dies que havia enviat una carta al rei Felip VI per instar-lo a demanar disculpes per les atrocitats que havien comès els seus avantpassats durant l’època daurada del colonialisme espanyol. El govern espanyol es va afanyar a rebutjar les peticions de López Obrador. No només ho va fer l’executiu. El PP i Ciutadans van reaccionar de manera furibunda a les peticions del president mexicà. “Els espanyols vam ser allà i vam posar fi al poder de les tribus que assassinaven amb crueltat i acarnissament els seus veïns”, va assegurar el popular Rafael Herndando. Encara que una de les reaccions més exaltades la signava l’escriptor Arturo Pérez-Reverte: “Que es disculpi ell, que té cognoms espanyols i hi viu”, piulava a Twitter. López Obrador va guanyar fa pocs mesos les eleccions mexicanes amb un important suport popular. El menyspreu que ha mostrat gran part de la classe política espanyola –amb l’excepció de Podem, que promet un procés de recuperació de memòria històrica– per la proposta denota el poc grau de sensibilitat cap a uns pobles indígenes que van patir tota mena d’abusos per part dels conqueridors. Els mitjans de comunicació espanyols ja s’han afanyat a deshumanitzar aquests pobles i a acusar-los de pràctiques caníbals, de fer sacrificis i de viure en un règim totalitari. La conclusió: Mèxic hauria de donar les gràcies a Hernán Cortés.
En altres latituds, però, passen coses ben estranyes. El 2008, el govern australià va demanar perdó als aborígens pel tracte que havien rebut els indígenes durant la colonització. La disculpa es referia exactament al que es va anomenar la generació robada, nens nascuts entre el 1915 i el 1969 que van ser arrabassats de les seves mares per ser entregats a famílies blanques o a institucions. A Austràlia algunes veus van anar més enllà i, a més de demanar perdó, volien que es considerés aquesta pràctica un genocidi. Jutjar la història de fa cinc segles amb els paràmetres actuals és una tasca complicada, però capgirar els fets i assegurar que els indígenes són les persones que més pateixen la discriminació al seu país és fer trampa. Afirmar que Mèxic és un dels països més corruptes del món i que abans d’obligar a demanar perdó per la conquesta s’haurien de solucionar aquests problemes és demagògia. Les nacions civilitzades són les que reconeixen els errors històrics i en prenen nota per no tornar a repetir-los. A Europa, Alemanya va demanar perdó per l’holocaust. I el Japó també va demanar disculpes per les esclaves sexuals que van ser reclutades durant la Segona Guerra Mundial. Els Estats Units també han fet algun acte de contrició pel tracte als japonesos durant aquest mateix conflicte. Tan estrany és demanar perdó?
