Aposta per la ciència

Una gran part de catalans segueixen de prop el judici que es fa als presos polítics a la sala noble del Tribunal Suprem. Un cop acabada la causa 20907/2017 –que es produeix per haver fet un referèndum quan sabem que no és delicte, i per l’acusació de rebel·lió, sedició i malversació segons la fiscalia, tot i que la violència de l’1-O només va procedir dels membres de la Guàrdia Civil i de la Policía Nacional– vindrà la llarga espera per saber quina sentència maquina aquest tribunal de la capital d’Espanya presidit per don Manuel Marchena i les seves formes exquisides d’actuar. I malgrat que passen els mesos, i s’accelera la campanya electoral permanent, la vida segueix. Alguns poden pensar que mentrestant aquí no es governa i que l’economia està estancada. Potser una mica de raó tenen, però la realitat és que l’activitat del teixit empresarial català no ha deixat de bategar. Prova d’això és que el 2018 es va tancar amb un creixement econòmic del 2,6% respecte de l’any anterior –1 dècima més que a l’Estat espanyol– i que l’atur, segons l’EPA, es va situar a l’11,7%, gairebé 4 punts inferior que a aquesta Espanya que no sap governar sense posar el dit a l’ull a tot allò que fan o no fan els catalans, tal com es veu cada dia a les notícies.

I dit això, no es parla gaire de les coses que van bé. Que també n’hi ha, com algunes infraestructures científiques. Un cas és el Sincrotró ALBA, situat a Cerdanyola del Vallès, inaugurat el 2010. Es tracta d’un centre d’excel·lència en llum de sincrotró per a aplicacions científiques i industrials en l’àmbit europeu. La recerca i les aplicacions que s’hi han fet fins ara han tingut el ple suport del món empresarial, científic i d’institucions d’arreu del continent.

I un altre projecte del qual es parla poc, però que avança de manera convincent, és el superordinador MareNostrum 4, del Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), ubicat a la capital catalana.

Barcelona opta ara a tenir el superordinador més gran d’Europa. El Vell Continent s’ha decidit a finançar per primera vegada el desenvolupament de la supercomputació, un instrument bàsic per al progrés científic en els temps que corren. La idea europea és que hi hagi una nova generació de superordinadors que puguin competir amb les grans potències del sector, com ara els EUA, la Xina i el Japó. No serà fàcil perquè la infraestructura –finançada per l’Estat (60%), la Generalitat (30%) i la UPC (10%)– tindrà com a rivals probables el centre de supercomputació italiana Cineca i el finlandès CSC. La candidatura guanyadora se sabrà al juliol, molt probablement quan s’acabi el macrojudici que se celebra a Madrid, si no s’allarga més del previst.

De fet, la Comissió Europea disposa de 250 milions d’euros del programa més gran en aspectes d’innovació, que és l’Horizon 2020, per donar suport econòmic a un mínim de dues noves infraestructures d’aquesta magnitud que hauran d’estar en servei el primer dia de gener del 2021. La nova capacitat de càlcul serà de 150.000 bilions d’operacions per segon, cent cops més que el MareNostrum 4. La CE preveu pagar fins al 50% de la construcció i el manteniment durant cinc anys del superordinador. També podria passar que es repartís aquesta xifra i se’n financessin dos en lloc d’un.

Barcelona té possibilitats per l’experiència històrica d’aquesta infraestructura tecnològica avançada. Per això és clau l’acord institucional que ja hi ha entre la Generalitat, el govern de l’Estat, Portugal, Croàcia, Turquia i Irlanda amb la candidatura catalana. El nou superprocesador suposarà canvis físics, motiu pel qual ja s’està treballant en un nou edifici a tocar de la capella de la torre Girona, on hi ha el MareNostrum 4. Aquest enginy ara ocupa 160 m², mentre que el major superordinador d’Europa necessitarà uns 700 m².

Els investigadors, els empresaris i els treballadors segur que fan bé la seva feina, però en una societat dividida per les idees, i per no haver de cremar energia innecessària defensant o atacant el procés, el millor seria mesurar les forces en un referèndum oficial. Un cop se sabés la realitat del que pensa la gent, després l’esforç s’hauria de concentrar a competir amb els socis europeus per posicionar Catalunya en els primers llocs dels rànquings europeus en l’àmbit econòmic i social.