Opinió

A fons

Descobrir Catalunya

La inversió estrangera a Catalunya va créixer en el primer trimestre del 2019 el 97,1% en comparació amb el mateix període del 2018
L’Estat fa trampa perquè computa la inversió que ve de fora a la seu social de l’empresa, no al centre productiu

La inversió estrangera a Catalunya, un dels puntals de l’economia de casa nostra, es dispara. Per molta brama que facin córrer alguns partits polítics, que titllen la situació del país d’inestable, i per moltes trampes que es facin des del govern de l’Estat per desmuntar la injecció que arriba de més enllà dels Pirineus, no aconsegueixen deslluir l’atractiu que el Principat té per a la indústria estrangera que descobreix aquesta terra.

La inversió estrangera a Catalunya va créixer el 97,1% en el primer trimestre d’enguany en comparació amb el mateix període del 2018, fins als 704,5 milions d’euros, segons dades publicades pel Ministeri d’Indústria. Unes xifres espectaculars que gairebé dupliquen les de fa un any, tot just quan al conjunt de l’Estat aquestes xifres han caigut un 41%. Només la comunitat de Madrid va recular un 45% respecte al mateix període de fa dotze mesos.

Cal dir, però, que la bona dada de la inversió estrangera a casa nostra s’entén quan es recorda que el primer trimestre del 2018 venia d’uns mesos convulsos després de viure un segon semestre del 2017 anormal, tant pels atemptats terroristes del mes d’agost a Barcelona i Cambrils, com per la tensió produïda per la repressió de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil contra la població catalana el dia del referèndum de l’1-O. Fa un any, la injecció forana va caure un 66%, fins als 357,6 milions d’euros, per l’impacte de la inestabilitat política i el trasllat de les seus socials fora del territori català.

També és cert que per veure més clarament les tendència cal que el període de temps sigui de tot l’any. Molts cops passa que en un trimestre hi pot haver una gran operació i en el proper aquesta xifra s’esvaeix. L’altra mostra de volatilitat és el cas del conjunt de l’Estat, que dona una caiguda del 41% i d’un 45% a Madrid. Tot i així, aquesta comunitat autònoma encara representa el 75% de la inversió estrangera a l’Estat espanyol. Si s’hi suma el percentatge que suposa Catalunya, que és d’un 15%, la resta d’Espanya només es repartiria un suposat 10%.

Per aquest motiu, quan es parla dels recursos que venen de fora destinats al món empresarial se sol dir que és una inversió estrangera teòrica. A més, les xifres que preveuen la Generalitat i el govern estatal no coincideixen mai. I això té una explicació ben simple. Per l’Estat, les inversions es computen als territoris on les empreses tenen la seu social, independentment d’on recaigui realment la inversió feta. El 2018, per exemple, dues empreses estrangeres, la italiana Atlantia i l’alemanya Hochtief, propietat d’ACS, van comprar Abertis per més de 14.000 milions d’euros. La inversió es va computar a Madrid, perquè és on la firma d’infraestructures hi té la seu social des de fa un any i mig. El govern català comptabilitza la inversió sempre que es faci en territori català, entre altres coses perquè aquesta injecció tindrà una repercussió, de ben segur, tant en la construcció de naus, com en la tecnologia o en l’augment de llocs de treball. Per tot plegat aquests fets sempre tindran un impacte econòmic al lloc on hi ha la instal·lació, no on hi ha la seu social, que molts cops només és una oficina representativa.

Sigui com sigui, un estudi actualitzat de la consultora EY indica que, en termes reals, Catalunya continua liderant la inversió estrangera, amb 122 projectes registrats el 2018. Tot i així va suposar un descens del 17% en el nombre de projectes. La realitat és que els recursos que aporten les empreses estrangeres que descobreixen Catalunya impulsen l’economia. No fa gaires dies, la multinacional nord-americana Zoetis, antiga subsidiària de la farmacèutica Pfizer, va anunciar una inversió de 45 milions a la planta de producció que té a la Vall de Bianya (Garrotxa). El productor de medicaments per a mascotes assegura que aquesta dotació econòmica farà possible augmentar un 55% la superfície i sumar 100 empleats als 250 que té a la plantilla.

D’altra banda, la multinacional HP ha establert a Sant Cugat el seu major centre dedicat a la impressió de plàstics i metalls en 3D. Així, la companyia dels EUA es vol convertir en un referent en l’àmbit internacional tant en R+D com en fabricació de peces industrials a gran escala. L’altra bona notícia és que aquesta empresa està planificant que el nou centre coordini vint-i-cinc centres més de demostració d’aplicacions d’HP en l’àmbit mundial. Cal recordar que, des de fa diversos anys, HP té ubicada a la ciutat del Vallès la seva base mundial d’operacions en impressió 3D.

Sempre en la línia de la inversió estrangera, cal subratllar una altra dada positiva. La inversió en oficines a Barcelona durant el segon trimestre d’enguany representa el segon millor resultat de la història, segons les dades de la consultora CBRE, que estima que s’han venut edificis per valor de 420 milions d’euros, només per sota del rècord que es va assolir en el segon trimestre del 2006, quan va arribar als 757 milions.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor