Jugant a ser astronautes

A casa, a Torroella de Montgrí, l’any 1969 encara no hi havia arribat la televisió. Els petits l’anàvem a veure a casa d’un amic alguns vespres i, sobretot, els dissabtes, quan feien pel·lícula a Sesión de tarde. Sí que teníem una gran ràdio Philips amb un dial amb desenes d’emissores de ciutats llunyanes que no escoltàvem mai, però que a un nen de 8 anys com jo, l’ajudaven a fer volar la imaginació més enllà de l’Empordà. També hi entraven diaris tres dies a la setmana, una decisió del meu avi Genís Planas que sempre em va semblar un petit misteri: els dimecres i els divendres, La Vanguardia Española i els diumenges, El Correo Catalán. Sovint, també, el pare ens comprava el TBO i de la perruqueria de la meva tia Maria n’arribaven el popular Tío Vivo de Bruguera.

Els explico tot això perquè es facin una idea de quines eren les fonts d’informació que teníem, ínfimes en comparació amb tot el que pot arribar ara mateix a qualsevol nen. Tot plegat no va ser obstacle, però, perquè aquell estiu d’ara fa cinquanta anys visquéssim l’arribada de l’home a la lluna de primera mà. L’epopeia d’Armstrong, Aldrin i Collins ens va ser explicada des de molts àmbits.

La propaganda americana va ser, en aquest sentit, molt efectiva, i el règim franquista hi va col·laborar de valent. Els viatges anteriors al voltant de la Terra i els passejos dels astronautes per l’espai van ser el pòsit necessari perquè molts nens ens sentíssim partícips de la carrera espacial entre americans i russos.

Les imatges de coets i astronautes ens arribaven pels diaris i per la televisió, però també a través de les revistes per a infants i, naturalment, per les col·leccions de cromos, una altra de les eines bàsiques per fer viatjar, a tots els nens que en tinguessin ganes, cap a països exòtics, profunditats marines i, naturalment, cap a l’espai. Entre les col·leccions més populars hi havia les de Xocolates Torras i Vida y color, però van ser els àlbums de gran format de Bimbo els que ho van revolucionar tot.

La primera arribada a la Lluna està recollida en l’àlbum Nuestro Mundo 3, que l’empresa mexicana fundada per catalans i amb seu a Granollers va editar pocs mesos després que Armstrong deixés petjada a la Lluna. L’àlbum era una producció de l’Editorial Bruguera amb la participació de destacats il·lustradors com Isidre Monés, Jorge Nuñez, Joan Casanova, Edmond Ripoll, Vicente Segrelles i Serra Aya. Els textos eren d’Esteban Díaz. El viatge de l’Apollo XI hi apareixia a doble pàgina. Una composició amb vint-i-nou cromos servia per explicar de manera molt gràfica el viatge d’anada i tornada i l’aterratge al satèl·lit terrestre. Tot un trencaclosques que els col·leccionistes muntàvem amb delit fins a veure’n el resultat final.

I l’allunatge, com el vam viure? Doncs dormint. Va ser de matinada i la idea que havíem tingut amb altres nens d’anar a casa d’un amic que tenia televisió va ser ben aviat desmuntada pels pares. Tota una decepció que de seguida vam oblidar jugant a ser astronautes al refugi dins d’una gran filera de xiprers que teníem a tocar la resclosa del Ter.