A fons
Per què sempre li toca el rebre a l’aeroport del Prat?
Durant el mandat del PP, l’aeroport de Barajas va rebre 427,4 milions d’euros i el del Prat, 265
Certament, l’aeroport de Barcelona - el Prat no para de créixer, tant en nombre de vols com de passatgers. Això és una realitat, però també ho és que a mesura que arriben els mesos d’estiu, als milions de passatgers que l’hauran de fer servir se’ls comença a encongir l’estómac. I no és per l’efecte de l’enlairament de l’avió, sinó per l’anunci d’una nova vaga, protesta o conflicte laboral en les diverses empreses que operen al segon aeroport de l’Estat espanyol i al sisè d’Europa. Malgrat aquestes incidències, que ja comencen a ser insuportables, la infraestructura catalana ha duplicat el trànsit de passatgers en deu anys, i va tancar el 2018 amb més de 50 milions de viatgers. La pregunta que ens fem molts és per què un aeroport que creix i aporta més beneficis que cap altre té tantes incidències i per què només afecten el de Barcelona i no el de Madrid?
Les respostes segurament són diverses, però la paciència dels usuaris i dels representants polítics catalans ha arribat al seu límit. L’any 2017, l’estiu va estar marcat per la vaga d’Eulen, la firma que aleshores gestionava la seguretat a l’aeroport català. Enguany, l’estiu ha estat d’allò més caòtic. Es va iniciar amb una vaga del personal de terra d’Ibèria que va provocar la cancel·lació de més de 150 vols els darrers dies de juliol. L’agost començava amb una altra protesta. Aquest cop amb els treballadors de seguretat de l’empresa Trablisa, que va convocar una vaga indefinida a partir del dia 9. L’aturada i les negociacions continuen dues setmanes després. Cal dir, però, que el serveis mínims del 90% que s’apliquen estan minimitzant l’enrenou per als viatgers. Vueling ha anunciat la cancel·lació de 112 vols aquest cap de setmana. Per al setembre es preveu que la companyia Ryanair també faci diversos dies de vaga. Mentrestant, els treballadors de l’aeroport de Madrid van superant els dies de calor estiuenca amb plena normalitat.
Per què les incidències ocorren a Barcelona i no a Madrid? Els mateixos treballadors de les empreses afectades de la infraestructura catalana diuen que és qüestió de recursos. En culpen la sobrecàrrega de feina, els salaris baixos, els pocs descansos, que gran part de la plantilla tingui contractes eventuals... A més, la poca inversió d’Aena a Catalunya, si es compara amb la que rep Madrid-Barajas, és abismal.
Pel que fa als filtres de seguretat que gestiona Trablisa, en el mes d’agost al Prat hi ha una plantilla de 499 treballadors per a un trànsit de 5,3 milions de passatgers, fet que deixa una ràtio de 10.620 persones per vigilant. A Madrid, amb 750 professionals per a 5,8 milions de passatgers, la ràtio és molt menor, de 7.733 viatgers per vigilant. Des d’Aena es diu que les xifres són similars, però el cert és que Barcelona concentra el gruix de passatgers els dos mesos d’estiu, bàsicament pel turisme. La capital de l’Estat té cinc terminals i Barcelona, dues. A més, el Prat fa un miler d’operacions al dia, i Ibèria disposa de 2.000 professionals amb un alt índex de temporalitat, mentre que Madrid fa 1.300 operacions diàries i té 7.000 treballadors, amb menys temporalitat.
La inversió és menor al Prat que a Barajas. A tall d’exemple, des de principis del 2012, data en què el PP va arribar a La Moncloa, Barajas ha rebut 427,4 milions d’euros d’inversió, segons dades del Ministeri de Foment fins al 31 d’agost del 2017. En canvi, el Prat - Barcelona n’ha rebut 265 milions. Els dos aeroports són considerats per Foment dins el grup I, el dels millors, però el rànquing d’inversions sempre es decanta pel mateix sentit.
El govern estatal sol donar allargues quan es demanen més inversions, perquè sempre recorren al temps verbal futur. El president d’Aena, el socialista Maurici Lucena, va dir fa poc des d’ESADE que el gestor aeroportuari passarà d’invertir 500 milions anuals a invertir-ne 1.000 als aeroports espanyols entre el 2022 i el 2026. Això sí, assegura que Madrid i Barcelona seran objectius estratègics.
Quantes vegades el Ministeri de Foment o els mateixos presidents del govern de l’Estat han anunciat milers de milions en infraestructures que no acaben d’arribar mai? O és que potser s’executen en altres comunitats autònomes i passen de llarg de Catalunya perquè consideren que ja no és d’Espanya?
