L’AI AL COR DE L’EMPRESARIAT

El preacord de govern de coalició firmat entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias dimarts passat en només trenta-sis hores –si finalment es troben els suports necessaris, serà el primer a l’Estat espanyol en democràcia– ha posat l’ai al cor en el món econòmic i empresarial. I no només perquè les patronals defensaven una coalició entre el PSOE i el PP, sinó perquè sospiten que les reivindicacions catalanes, com la amnistia dels presos polítics i l’autodeterminació, podrien ser, com a mínim, escoltades des de la capital espanyola.

L’empresariat i les seves representacions patronals consideren que la desacceleració econòmica que viu l’Estat espanyol els darrers mesos necessita moderació i estabilitat, i que l’entrada d’un nou govern “radicalment progressista”, amb el suport de partits nacionalistes i regionalistes allunya la “calma social i econòmica necessària”. Així, la cúpula de la CEOE i els partits de la dreta ja recorden que amb un govern de coalició socialista i d’Unidas Podemos s’apujarà la despesa i la pressió fiscal, es provocarà descontrol en els comptes públics i s’incrementaran els costos que podrien derivar d’una contrareforma del mercat laboral. Afegeixen que tot això “pot provocar un fre brusc a la inversió i a la contractació”. Segons la patronal, tots aquests elements i d’altres, com la possible arribada de la banca pública que proposa el líder del partit morat amb la fusió de Bankia i l’Instituto de Crédito Oficial (ICO), l’economia no faria res més que baixar fins a trobar-se a un pas de la recessió. De moment, el dia que es va saber el preacord entre la primera i la quarta força amb més escons i la possibilitat que Pablo Iglesias fos vicepresident del futur govern, la borsa va tancar en números vermells i l’endemà l’Ibex 35 va perdre 1,25 punts.

El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, havia demanat als socialistes que busquessin “aliances que permetessin formar un govern de l’Estat estable i moderat”. També ha demanat que s’aturin els aldarulls i les pressions que els darrers dies han exercit Tsunami Democràtic i els CDR “perquè la indústria i les empreses catalanes tinguin estabilitat, no hagin de tancar i no s’enfonsi l’economia”. En aquest sentit, l’economista Xavier Sala-i-Martín va respondre en un tuit al president de Foment: “El responsable de tancar les empreses incitant-les a marxar és el rei. No recordo que Foment es queixés d’aquella acció” [de finals del 2017].

Des de Pimec, el seu veterà president, Josep González, va reconèixer que els resultats del 10-N posen més difícil la governabilitat i que cal buscar “fórmules de diàleg i compromís”. Per la seva part, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, va aprofitar per recordar als partits que el més urgent ara és fer govern i aprovar els pressupostos, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol.

Caldrà esperar per veure si arriben més suports d’altres formacions polítiques com el PNB, Más País i diversos grups minoritaris, però sobretot d’ERC, que podria ser decisiva amb la seva abstenció. El partit d’Oriol Junqueras demana una taula de negociació entre iguals per continuar les converses allà on les van deixar abans de l’estiu, quan la figura del relator i la por a l’extrema dreta van provocar el trencament del diàleg per part del PSOE.

Cal temps per veure com s’implementen el passos cap a la investidura i els suports, però si es llegeix el text del preacord, l’optimisme no fa vessar el got. Es dona molt relleu a la crisi climàtica, les polítiques feministes i els permisos de paternitat, aspectes molt importants per a la societat, però quant a la carpeta catalana, que és el punt que ha paralitzat la governabilitat a l’Estat els darrers anys, no ofereix cap novetat, cap sortida al moviment independentista, i així es fa difícil augurar una legislatura llarga si realment s’investeix Pedro Sánchez.

El punt del preacord que parla de Catalunya ha quedat molt curt: diàleg dins de la llei i poca cosa més. El PSOE i Unidas Podemos diuen que l’objectiu és “garantir la convivència a Catalunya i la normalització de la vida política”. I la normalització de la vida política a l’Estat? El text diu que es comprometen a “fomentar el diàleg a Catalunya, sempre dins la Constitució”. I el diàleg i la negociació amb l’Estat? Si en l’acord no hi apareix ni amnistia, ni referèndum, ni res que s’hi assembli, és difícil seduir les formacions catalanes. Potser aquest era el motiu de la seriositat de Jaume Asens el dia de l’abraçada de Pedro i Pablo. Només hi ha una solució: sit and talk.