Com hi ha món
la gran presó
La violència condemna la Franja de Gaza. La població suporta un bloqueig des de fa més d’una dècada
Una gran presó a l’aire lliure. És una de les definicions sobre la Franja de Gaza, un dels territoris més densament poblats del món. En 365 quilòmetres quadrats hi viuen gairebé 2 milions de persones. L’atur supera el 50%, i entre els joves de 15 a 29 anys, la xifra s’enfila fins a un 69%. La violència és permanent i, sobretot, cíclica. En l’última dècada aquesta zona ha patit tres guerres amb el seu enemic perenne, Israel.
L’ofensiva del 2014 va causar la mort de més de dues mil persones. La iniciada el 2008, de més d’un miler. El darrer atac israelià perpetrat aquests dies ha causat de moment almenys una trentena de víctimes mortals. El llançament de coets des de la banda palestina –es calcula que se’n van llançar gairebé 500– va causar ferides a deu israelians. El mes de maig passat, els atacs des de territori palestí van provocar deu víctimes mortals al sud d’Israel. Els episodis d’atacs són continus i van seguits d’una espiral de violència que es va enfilant fins que s’arriba a una mena de calma tensa o treva, aquesta darrera amb la intervenció de l’ONU i d’Egipte com a mediadors. A la Franja hi governa Hamas, un grup islamista que té el suport armat de les brigades Izz ad-Din al-Qassam. També hi ha Jihad Islàmica, que té vincles amb l’Iran i que seria el principal responsable dels darrers atacs a Israel. Hamas no hi hauria participat. Aquesta tàctica no és l’habitual i ha rebut una allau de crítiques dels seus seguidors per deixar sol davant l’enemic l’altra facció islamista. El càstig que rep la població civil és sever. Condemnats al bloqueig que efectuen des del 2007 Israel i Egipte, s’ha esvaït el rastre d’activitat econòmica. De manera gradual, els comerços van tancant i el teixit empresarial és gairebé inexistent. De fet, la majoria de la població depèn de l’ajut internacional, segons dades de l’ONU. I alguns opten per marxar per l’única sortida, el complicat pas de Rafah. Aquest anys es calcula que 20.000 persones han abandonat Gaza, desesperades per l’escenari que es dibuixa. A principis d’any, una onada de protestes va sacsejar aquest enclavament. Davant de la pujada dels impostos i del cost de la vida, alguns ciutadans es van alçar contra unes mesures que encara castiguen més la població local. Les manifestacions van ser reprimides amb una gran violència, tal com van denunciar organitzacions com Amnistia Internacional. L’espurna del malestar també arriba a la Franja. La situació cada cop és més crítica, i alguns han alçat la veu en contra d’uns dirigents que només entenen el conflicte amb Israel com a modus vivendi. Amb els ulls posats en la revolta del Líban –i amb el temor que els pugui esquitxar– els grups al poder s’han afanyat a detenir desenes d’activistes. Amb l’espasa de Dàmocles que sempre representa Israel i amb la repressió a casa les esperances continuen truncades.
