Opinió

TOT ESTÀ EN ELS LLIBRES

De ben segur que el president del nostre país que ha navegat per tots els mars i que al llarg de la seva carrera política ha passat de l’adoració a l’odi, ha estat, ja ho deuen haver endevinat, Jordi Pujol i Soley. De la seva persona es pot opinar tant com es vulgui i sovint amb la lleugeresa que caracteritza un país caïnita com el nostre. Alguns el segueixen lloant i d’altres li han fet creu i ratlla negant-lo al més pur estil de Sant Pere. Finalment, serà la història la que amb el temps sabrà trobar el terme just i la que destriï el gra de la palla alhora que ens il·luminarà sobre el perquè de tot plegat.

Una vegada parlant amb ell em va dir aquesta frase: “Tot està en els llibres.” Era la resposta a tots els signes gràfics que finalitzaven cadascuna de les frases interrogatives amb què el bombardejava. I és cert. Tot està en els llibres, i quants errors ens estalviaríem tots plegats si conreéssim la lectura. Resulta imperdonable que algunes persones que presumeixen de lideratge polític, i que estan al capdavant d’institucions importants, no posseeixin uns mínims coneixements de la història del nostre dissortat país. Pretendre, per exemple, que Espanya deixi de fer d’Espanya és un error gairebé de principiant. Una pedra amb la qual només poden tornar a ensopegar aquells que no s’han parat a llegir els errors que altres ja van cometre en el passat. Les mateixes estratègies equivocades, els mateixos paranys, les mateixes suposicions erràtiques, la falta d’unitat, de consens, les traïcions imperdonables i la voluntat tossuda de seguir sostenint el lliri amb la mà. Tot plegat per no haver dedicat temps a la lectura. És aleshores, des del desconeixement més absolut de l’enemic, de com es mou i de com actua, quan ens sorprenen les seves reaccions absents de lògica i legitimitat, quan no són sinó perennes i constants d’ençà que el món és món. Ells, l’enemic, no enganyen, mai ho han fet. Mai no s’han mogut ni un mil·límetre d’on eren. Són tan clars que enlluernen. Sempre al llarg de la història. Són així. Però és clar, la manca de lectura ens condueix una vegada i una altra a ensopegar amb la mateixa pedra que, en aquest cas, posseeix també la força. I tot fa pensar que els errors estratègics es repeteixen. Lliris, tones de lliris.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)