Opinió

Tribuna republicana

ODA A LA LLIBERTAT

La crisi política que ha provocat la justícia espanyola és molt greu. Europa se sent menystinguda
Menyspreant els vots catalans al Parlament Europeu, el TS esquerda de mort la democràcia espanyola

Espanya pot canviar tota la normativa hipotecària bancària per una sentència de Luxemburg, però no posa en llibertat un home empresonat, Oriol Junqueras, que el mateix tribunal europeu ha decretat que ha de comparèixer dilluns al Parlament Europeu per exercir el deure de representació política pel qual va ser votat per milers de ciutadans i ciutadanes catalans.

Espanya va poder assolir un canvi en la lògica bancària i els importants interessos econòmics que això representa, únicament i exclusivament perquè va saber que Luxemburg marca criteri de manera inqüestionable. Allò va representar una crisi sistèmica econòmica, però Espanya va acatar el criteri. Els moviments polítics i bancaris no van poder ni plantejar-se un desacatament al tribunal europeu.

En canvi, ara, en unes circumstàncies de greus i imprevisibles conseqüències, no vol assolir el mer acte individual d’una llibertat d’un parlamentari europeu empresonat, i contravé així els principis bàsics de la democràcia, de la naturalesa institucional i de l’estat de dret europeu.

El TS ha triat presó incondicional, capgirant la jerarquia jurisdiccional, posant en qüestió la concepció mateixa del projecte europeu i portant Espanya a una deriva de difícil càlcul institucional. L’escenari condueix en el temps a una Espanya predemocràtica. Aquesta afirmació se sosté amb el fet que la posició del Tribunal Suprem i de la fiscalia espanyola ha sortit del Tractat de Lisboa i de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea que fan del principi democràtic l’eix de la ràtio europea. Ara, d’una manera molt punyent, el menysteniment de les institucions europees situa Espanya fora de l’esquema institucional i de la seva integració europea.

La profecia complerta. La crisi política que ha provocat la justícia espanyola amb aquesta resolució és molt més greu i transcendent que la que ells van pretendre combatre contra l’1 d’octubre. De fet, el que fins ara era un assumpte intern, s’ha convertit, sens dubte, en un gran assumpte europeu i internacional. Europa se sent menystinguda, i amb raó. La sacralitat del tribunal de Luxemburg i del Parlament Europeu va molt més enllà de consideracions formals, i la decisió del TS ataca el centre neuràlgic del projecte europeu i de la sobirania compartida.

No existeix precedent al Parlament Europeu d’un menyspreu d’aquestes dimensions. De fet, el mateix Tribunal Suprem espanyol, el 14 d’octubre, en una comunicació al president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, signada pel magistrat Manuel Marchena, va establir: “La resposta del Tribunal de Justícia tindrà eficàcia amb independència de la situació de presó preventiva o de penat del senyor Oriol Junqueras i Vies.” Marchena no ha complert, i les conseqüències de la seva negativa a deixar en llibertat el diputat europeu tindran sens dubte conseqüències jurídiques i institucionals rellevants.

Pere Aragonès l’ha encertat quan ha titllat de “Brexit judicial” la negativa d’acatar la sentència europea del TS, referint-se a la ruptura amb Europa. La diferència, però, és que a la Gran Bretanya la ciutadania va votar en un referèndum sortir de la Unió Europea i, en canvi, aquí, els vots de la ciutadania han estat menystinguts i vulnerats de forma taxativa, i la sentència del Suprem que ha condemnat per un referèndum sense conseqüències polítiques s’ha imposat a tot. L’ha encertat també el president Puigdemont dient que Espanya fa el ridícul i es porta a si mateixa a un col·lapse total.

El Tribunal Suprem ha creuat unes línies vermelles que el posen en una situació de clara vulnerabilitat institucional i jurídica. Ho tenia fàcil, el tribunal, si volia mantenir la viabilitat de la seva sentència condemnatòria, acollint-se al que li va marcar l’advocacia de l’Estat i tramitant de manera urgent un suplicatori. La retroactivitat que determina la sentència europea, marcant la data del 13 de juny com l’inici de la condició de diputat de l’exvicepresident, és el principi de tot. La llibertat dels milers de ciutadans de Catalunya que van votar Oriol Junqueras com a diputat al Parlament Europeu ha estat vulnerada, com ho estat la llibertat de l’eurodiputat.

Stuart Mill en el tractat Sobre la llibertat va decretar que la nació no pot estar defensada contra la seva pròpia voluntat i que la col·lisió entre els interessos dels governants i els vots es decantava per la prioritat d’aquests segons.

Menyspreant els vots catalans al Parlament Europeu, el TS expulsa d’Espanya la part de Catalunya que va votar els polítics sobiranistes al Parlament Europeu i esquerda de mort la democràcia representativa espanyola. El mateix que fa quan condemna polítics i l’expresidenta del Parlament català Carme Forcadell per portar a terme el programa electoral pel qual van ser votats.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)